L’ultra José Antonio Kast serà el pròxim president de Xile després d’escombrar en les eleccions la comunista Jeannette Jara

El líder del Partit Republicà es va mostrar contingut en les seves hores felices. «Aquest no és un triomf personal. No és d’un partit, del qual em sento orgullós, de cadascun dels seus militants, de les persones que ens han acompanyat en això. Però aquí no ha guanyat una persona, no ha guanyat un partit, aquí ha guanyat Xile i ha guanyat l’esperança de viure sense por».

Jara, que va arribar a aquesta instància enmig del pessimisme de la seva força i els aliats de centreesquerra, s’havia aferrat a la possibilitat d’un miracle polític que, una altra vegada, pogués haver passat lluny dels radars de les enquestes. Però els miracles polítics són inexistents i molt més en el Xile actual. L’exministra havia aconseguit el 26,5% dels sufragis en el primer torn. Va millorar en 16 punts els seus resultats. No va ser suficient. «La democràcia va parlar alt i clar», va dir després de comunicar-se per telèfon amb el seu rival per felicitar-lo. Després ho va fer el president Gabriel Boric: «Li presento les meves felicitacions, ha obtingut un triomf clar. Ser president és una gran responsabilitat que cal abordar amb molt d’afecte. Estaré a disposició. Estic molt orgullós de la democràcia, independentment dels que estiguin contents o tristos aquest diumenge. Comptarà amb totes les facilitats, amb tot el que es requereixi. El convido a la Moneda perquè puguem conversar aquest dilluns més en detall». Kast, en els seus minuts de glòria, va tornar atencions: «Espero que aquesta sigui una transició molt ordenada i respectuosa. Després de l’11 de març m’agradaria comptar molt amb la seva mirada i opinions sobre el país, i la possibilitat de trobar-nos en privat».

Kast governarà amb un Congrés favorable gràcies a la unió de totes les forces de dreta. «És important dir que entre tots hem aconseguit una majoria històrica. Com sempre he dit, un no ha de compartir totes les idees, de cada candidat un pot recollir alguna cosa», va dir davant la multitud de seguidors reunits a Santiago, i acompanyat dels pròxims companys de ruta.

També va tendir una mà als adversaris més moderats. «Necessitem la col·laboració i les aportacions de cada un. I aquesta crítica s’aconsegueix amb diàleg i amb sentit comú, amb altura de mires».

La victòria del «guzmanisme»

Kast va ser 16 anys diputat i va lluitar en dues oportunitats per la presidència. La seva ensopegada fa quatre anys li va ensenyar diverses coses que va intentar aplicar al peu de la lletra: al llarg de la campanya va parlar de la seguretat i la migració, però va evitar els temes «urticants» que formen més part dels valors d’aquest sector. Va esquivar la figura de Pinochet i, a més, va incloure més dones en el seu equip per treure’s el malnom de misogin. Va parlar substancialment de l’economia i la inseguretat urbana, els temes que més preocupen la societat.

El veredicte de les urnes hauria sigut impossible sense el concurs de les dues forces de dreta tradicionals, Renovació Nacional i la Unió Demòcrata Independent (UDI), la força de la qual prové el republicà. En el primer torn va aparèixer un altre protagonista d’aquest sector, Johannes Kaiser, un exrepublicà que es va col·locar fins i tot en una dreta encara més extrema que la de Kast i va fer una crida a votar per ell aquest diumenge a l’espera també de formar part de la seva eventual administració.

Amb la seva pròxima arribada al palau de la Moneda, aquest pare de nou fills restitueix el valor polític d’un cognom que havia tingut protagonisme durant l’última dictadura militar. El seu germà, Miguel Kast Rist, havia sigut l’artífex de les polítiques socials del pinochetisme i també va ocupar càrrecs ministerials. Però el germà petit i en l’actualitat principal referent de la ultradreta es va formar sota la influència de Jaime Guzmán, un dels impulsors de la Carta Magna de 1980. Pablo Longueira va ser un dels líders de l’UDI en la qual es va formar Kast. Segons el seu criteri, «aquest nou cicle de la dreta el conduiran els Guzmán boys». Aquell advocat, assassinat el 1991 per un romanent de la guerrilla, és la principal referència ideològica del guanyador de les eleccions.

Disjuntiva que no ha funcionat

L’esquerra va intentar fer valer la disjuntiva de dècades anteriors entre «democràcia i feixisme». Els sondejos almenys no van detectar que la línia divisòria entre els xilens sigui la mateixa que en dècades anteriors. La contesa va transcórrer amb absoluta normalitat

Malgrat els bons modals dels candidats, queda en l’aire l’interrogant sobre el futur d’un aspirant presidencial completament associat a Donald Trump, Javier Milei, Jair Bolsonaro i Giorgia Meloni. ¿Kast es mirarà al mirall de tots ells o mirarà de diferenciar-se?

El pròxim mandatari assumeix el poder l’11 de març. Boric va prometre un «traspàs de comandament ordenat i exemplar», i li va recordar amb elegància al seu successor que és necessari «cuidar la tradició republicana» i «bastir ponts i escoltar amb humilitat i humanitat», perquè cal «cuidar» els «sans contrapesos» de la democràcia. «Ens tocaran moments molt difícils, on haurem de prendre decisions molt rellevants, i això necessita un equip entrenat». S’espera una «teràpia de xoc» en l’economia i el maneig fiscal.

Primeres reaccions

Notícies relacionades

Tendència global, seguretat, immigració…: Cinc claus per entendre la victòria de l’ultra Kast en les eleccions de Xile

Arsen Ostrovsky, advocat israelià: sobreviure a l’atac de Hamàs el 7-O i ara al de la platja d’Austràlia

L’anarcocapitalista Javier Milei es va permetre transmetre l’entusiasme de la ultradreta regional. «Un pas més de la nostra regió en defensa de la vida, la llibertat i la propietat privada. Estic segur que treballarem junts perquè Amèrica abraci les idees de la llibertat i puguem alliberar-nos del jou opressor del socialisme del segle XXI», va fer saber el mandatari argentí a través d’X. Des de Madrid Santiago Abascal es va afegir a les salutasions. «Enhorabona al meu estimat amic i aliat per la seva incontestable victòria, i al poble xilè per haver optat, amb una decisió clara i aclaparadora, per la veritat, la llibertat i la prosperitat». Segons el líder de Vox, Kast ha demostrat «la fortalesa, les conviccions i la intel·ligència d’un veritable estadista, just el que Xile necessita per obrir una nova etapa d’esperança, ordre i futur».

El va seguir el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio: «Els Estats Units esperen col·laborar amb la seva Administració per enfortir la seguretat regional i revitalitzar la nostra relació comercial». Washington espera de Kast que prengui distància de la Xina, un fort soci comercial de Xile. En les vigílies de les eleccions es van commemorar les dues dècades del Tractat de Lliure Comerç entre els dos països. L’ambaixador xinès Niu Qingbao va predir la continuïtat dels vincles. «La relació sempre és estable i la Xina està disposada a desenvolupar la relació diplomàtica amb Xile basant-se en la igualtat, el respecte mutu i el benefici mutu». Va recordar al respecte que «el comerç bilateral s’ha multiplicat per vuit en 20 anys» no només en volum, sinó també en el nombre i diversitat d’exportadors xilens.