El Kremlin col·loca Polònia en el seu punt de mira

Les autoritats poloneses van invertir temps a obtenir proves, i al cap d’un any, el maig passat, van assenyalar sense embuts amb el dit acusador Rússia. «Sabem amb certitud que el foc de Marywilska va ser causat per un atac incendiari ordenat pels serveis especials russos», va denunciar el primer ministre polonès, Donald Tusk. Dos sospitosos que estaven filmant les premisses comercials de Marywilska 44 havien sigut detinguts els mesos previs, i van proporcionar a les forces de seguretat locals la informació sobre els autors intel·lectuals d’un atac que, segons Varsòvia, va ser teledirigit des de Moscou. El Govern de Polònia, país que durant més de quatre dècades, després de la segona guerra mundial, només va poder exercir la seva sobirania d’una manera limitada al formar part del bloc satèl·lit d’Europa de l’est sota la tutela de l’URSS, no és amic d’especular quan percep ingerències des del seu poderós veí de l’est, i immediatament va ordenar com a represàlia el tancament del consolat rus a la ciutat de Cracòvia.

Tot això no ha impedit que els sabotatges i els atacs híbrids, amb gairebé total seguretat inspirats per la mateixa autoria, continuïn formant part de les notícies del dia a dia a Polònia. El novembre passat, una explosió va arrencar de soca-rel un segment de la principal línia fèrria que uneix la capital polonesa amb la frontera ucraïnesa via Lublin, un atac sense precedents «iniciat pels serveis secrets russos», va declarar Jacek Dobrzinski, portaveu del Ministeri de Serveis de Seguretat. Al setembre, dues desenes de drons van entrar des de Bielorússia a l’espai aeri polonès, fet que va obligar les autoritats a tancar quatre aeroports.

Experts i propagandistes

Valoracions d’experts independents, a més de declaracions imprudents de polítics i propagandistes russos de llengua solta fetes des de Moscou, certifiquen una realitat, més enllà de totes les constatacions físiques esmentades: Rússia s’ha embarcat en una intensa campanya de guerra híbrida contra un bon nombre d’estats de la Unió Europea, però és Polònia, país fronterer amb Ucraïna, el que concentra en aquests moments el gruix d’aquests atacs, i s’estén el temor entre no pocs ciutadans locals i responsables europeus que en algun moment la guerra híbrida s’acabi convertint en militar, seguint l’exemple del que va passar a Ucraïna des de l’annexió de Crimea el 2014. «L’objectiu és desestabilitzar Europa; volen demostrar que som vulnerables», valora a través del telèfon per a EL PERIÓDICO Katarzina Szaran, directora adjunta del Departament de Comunicacions Estratègiques i Lluita contra la Desinformació, que depèn del Ministeri d’Afers Estrangers de Polònia.

Una de les aptituds que els experts reconeixen en el Kremlin a l’hora de posar en marxa les seves campanyes d’influència és la seva capacitat de «tocar la tecla psicològica» adequada a cada país per impulsar els seus objectius desestabilitzadors, tal com defineix Daniel Iriarte, periodista expert en seguretat global i autor del llibre recent ‘Guerras cognitivas’ (Arpa, 2025). És com si els agents russos disposessin de la recepta adequada per a cada país i en cada moment històric, a fi de maximitzar les seves possibilitats d’aconseguir el seu objectiu de sembrar el caos. I, en el cas de Polònia, atiar l’odi i la desconfiança cap als ucraïnesos, en un país que acull prop de dos milions de refugiats d’aquesta nacionalitat des dels primers compassos de la invasió russa, és un filó que les ments pensants del Kremlin semblen estar utilitzant amb fruïció.

Els dos detinguts per l’atac incendiari a Marywilska eren precisament ciutadans ucraïnesos de parla russa, un d’ells originari de la regió del Donbàs, mentre que el segon estava en situació de crida i cerca al seu país d’origen i residia a Bielorússia, encara en l’òrbita del Kremlin. «Utilitzar ucraïnesos per cometre actes de sabotatge a Polònia és un moviment molt intel·ligent de part de Rússia; permet canalitzar l’odi envers els ucraïnesos», confirma des de la ciutat de Lublin per a EL PERIÓDICO Piotr Mateusz Bobolowicz, de Black Sky-Stop Fake Project, pàgina web especialitzada en desinfomació. I els resultats no van tardar a aflorar. Segons càlculs de Res Futura Data House, fundació dedicada a la investigació, l’anàlisi i la consultoria en matèria de seguretat de la informació, prop del 42% dels comentaris en línia del succés en la xarxa social X estaven acusant Ucraïna del sabotatge i fins a un 19% veia la mà de l’Executiu polonès en el sabotatge. Tan sols un 24% semblava entendre el que havia passat en realitat: els responsables intel·lectuals del succés eren a Moscou, malgrat la nacionalitat ucraïnesa dels seus autors materials.

Investigacions periodístiques corroboren que Moscou està darrere d’aquesta estratègia de recórrer a Polònia a sabotejadors ‘low cost’, els agents dels quals prometen quantitats reduïdes de diners per determinades accions, sabent que més aviat que tard seran capturats per les forces de seguretat. En canals de Telegram, s’ofereixen cinc dòlars per fer pintades i grafitis contra el Govern, 10 dòlars per destruir una càmera de vigilància, una mica més per instal·lar-ne una, i fins a 10.000 dòlars per fer descarrilar un tren. Els sabotatges tenen com a finalitat «estendre entre la ciutadania la sensació d’inseguretat», analitza Szaran. Com era d’esperar, des del Kremlin s’han rebatut totes aquestes acusacions, puntualment i metòdicament, a mesura que s’anaven pronunciant. «Les relacions bilaterals estan en un estat deplorable; Polònia tria l’hostilitat contra nosaltres», va respondre el portaveu presidencial rus Dmitri Peskov.

Els sabotatges són només la part més visible d’una estratègia deliberada i coordinada per sembrar caos i desestabilització, i que inclou altres elements tan o més efectius, però menys notoris, com els ciberatacs i la desinformació. Respecte al primer capítol, Polònia ha experimentat un increment marcat dels missatges i està registrant ciberatacs «cada dia» contra instal·lacions vitals com hospitals o empreses subministradores de serveis bàsics, entre 40 i 50, segons informacions periodístiques. En termes anuals, d’acord amb càlculs governamentals recents, la xifra es podria elevar a uns 4.000. En molts casos, es tracta de ‘phishing’, enviament d’arxius falsos per part d’entitats suplantades a través del correu electrònic o missatges d’SMS per accedir a dades personals, dels ciutadans –comptes bancaris, adreces de domicilis–, o instal·lar codi maliciós en els seus dispositius electrònics. «És un tema del qual no es parla gaire; el Govern està detenint a molts d’ells, tot i que no li agradi gaire vantar-se’n», certifica Bobolowicz.

Narratives difícils

Notícies relacionades

L’heroic vianant que ha desarmat un dels terroristes de Sydney: un fruiter de 43 anys anomenat Ahmed

Almenys 10 morts i 12 ferits en un atac durant una festa jueva a la platja australiana de Bondi

Les narratives desencadenades per la desinformació, no obstant, estan sent molt més difícils de combatre i erradicar per a les agències de verificació i les autoritats poloneses, que calculen que més del 50% de les converses que es mantenen en les xarxes socials no són reals i involucren perfils falsos no manejats per persones individuals. Evidentment, Polònia, un país amb un llarguíssim historial d’enfrontament i disputes amb el seu veí de l’est, «mai serà prorús», certifica Szaran, i davant d’això l’objectiu de Moscou és atiar les divisions internes en els temes que més li interessen, com la membresia de l’OTAN o la UE. De passada, es minva la capacitat de reacció d’un país amb un dels exèrcits més potents de tota la UE que, en cas de conflicte entre Occident i Rússia, se situaria en la primera línia de l’hipotètic front bèl·lic. Les dades que corroboren l’èxit relatiu d’aquestes maniobres russes són fins i tot sorprenents. Entre les generacions joves, que no tenen record dels anys en què Moscou tutelava de prop el país, disminueix el suport a ser part de l’OTAN, certifica Szaran.

Entre els casos més rellevants de desinformació que s’han constatat hi ha les informacions falses d’enfrontaments entre el ministre d’Exteriors polonès, Radoslav Sikorski, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, o acusacions sense fonament contra el primer ministre, Donald Tusk, de ser proalemany o directament un agent d’Alemanya, país amb el qual Polònia també ha mantingut greus contenciosos al llarg de la seva història comuna. Els resultats estan aconseguint el seu objectiu, segons Bobolowicz. «Mai hem estat tan dividits», constata aquest expert, que cita com a exemple les constants disputes entre el primer ministre Tusk, al capdavant de la centrista Plataforma Cívica, i el líder de la coalició dretana Llei i Justícia, Jaroslaw Kaczinski, i que té fins i tot el seu reflex en temes tan delicats com la judicatura, àmbit en el qual polítics d’un camp no reconeixen uns jutges i d’altres del camp contrari no reconeixen altres jutges. D’aquí a dos anys, els ciutadans polonesos hauran de tornar a les urnes per triar la composició del seu Parlament, i aleshores les esquerdes que s’entreveuen en l’actualitat podrien acabar generant una fractura social difícil d’evitar. «Rússia treballa a llarg termini», certifica Szaran.