La UE fa un pas més per poder prestar a Ucraïna els actius russos congelats

Un mecanisme d’emergència, que no requereix unanimitat, esquiva el veto d’Hongria i permetrà que Kíiv faci front a les necessitats financeres / Moscou qualifica l’acció d’"estafa a gran escala"

La UE fa un pas més per poder prestar a Ucraïna els actius russos congelats

Alicia Windzio/dpa - Archivo

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos
Beatriz Ríos

Periodista

ver +

Els governs de la Unió Europea van aprovar ahir mantenir congelats de manera indefinida els actius del Banc Central de Rússia, una decisió que permetria aplanar el camí per convèncer a Bèlgica d’utilitzar-los per donar un préstec a Ucraïna i fer front així a les necessitats financeres de Kíiv per als pròxims dos anys.

"Estem enviant un senyal ben clar a Rússia que, mentre continuï aquesta brutal guerra d’agressió, els costos continuaran augmentant", va dir la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, en una publicació a xarxes socials. El missatge per a Ucraïna també és essencial. "Volem assegurar-nos que el nostre valent veí es faci encara més fort en el camp de batalla i a la taula de negociacions", va afegir l’alemanya.

La UE es va comprometre a l’octubre a fer possible que l’economia ucraïnesa tirés endavant amb l’objectiu que Kíiv pugui continuar lluitant contra Rússia. Però els europeus consideren que els seus contribuents no haurien d’haver de pagar per una guerra començada pel president rus, Vladímir Putin. Per això, l’opció que més governs recolzen passa per fer ús dels 210.000 actius del Banc Central de Rússia que es mantenen congelats des que va començar la guerra.

Procés en risc

Ahir, els Vint-i-set van fer un pas important per fer-ho. Aquests actius estan congelats gràcies a unes sancions que els governs comunitaris han de renovar cada sis mesos per unanimitat. La posició cada vegada més hostil d’Hongria, que s’oposa a l’ajuda a Ucraïna, posava en risc el procés i així, poder fer ús dels actius.

La Unió Europea ha utilitzat un mecanisme previst per garantir assistència financera en cas de crisi per aprovar mantenir congelats els actius de manera indefinida. La base legal a què s’ha agafat Brussel·les per poder-ho fer només requeria una majoria àmplia de governs, evitant així el més que probable veto de Budapest. Dels 27 països del bloc, 25 van hi votar a favor.

La Comissió al·lega que la guerra de Rússia contra Ucraïna "no només constitueix una flagrant violació de l’ordre internacional", sinó també una greu distorsió de l’economia de la Unió Europea. Per això, considera que fer ús d’aquest instrument legal està totalment justificat en aquest context. En el Consell Europeu d’octubre, els líders de la Unió Europea es van comprometre a mantenir immobilitzats els actius russos fins que Rússia posi fi a la seva guerra d’agressió contra Ucraïna i compensi els danys que hi ha causat.

L’Executiu comunitari va donar als governs europeus dues opcions la setmana passada per fer front a les necessitats financeres que té Ucraïna. Una de les opcions passa per emetre deute conjuntament utilitzant el pressupost comunitari com a garantia. Aquesta decisió requereix unanimitat. L’altra opció era fer ús dels actius congelats, una cosa que passava per mantenir els diners immobilitzats.

Reunió, dijous

Els Vint-i-set es reuneixen dijous vinent a Brussel·les en una cimera en què hauran de prendre la decisió política que permeti iniciar el procés legislatiu per posar en marxa el mecanisme esmentat. El pas que els europeus van fer ahir facilita el préstec per valor de 90.000 milions d’euros que plantejava Brussel·les. No obstant això, Bèlgica, que acull una bona part dels actius, hi continua mostrant reticències.

Notícies relacionades

En una publicació a xarxes, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va dir que la decisió "és clarament il·legal" i que "causarà un mal irreparable a la Unió". L’hongarès va acusar la resta dels líders europeus de col·locar-se "per sobre de les normes" i violar "sistemàticament" el dret europeu, arribant a dir que Brussel·les ha instaurat "una dictadura".

Per la seva banda, Moscou ho va qualificar com una "estafa a gran escala" i el Banc Central de Rússia va presentar una demanda contra Euroclear, el dipòsit amb seu a Bèlgica on hi ha congelats bona part dels actius. Segons el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, després d’una conversa amb Recep Tayyip Erdogan, tant el president turc com Putin coincideixen que la decisió soscava els fonaments del sistema financer internacional.