Els EUA traslladen als europeus el seu pla per començar a fer negocis amb Putin

Les maniobres de l’Administració de Donald Trump per forjar una aliança estratègica amb la Rússia de Vladímir Putin en detriment d’Europa i el tradicional vincle transatlàntic són cada dia una mica més evidents. En les últimes setmanes els seus funcionaris han traslladat a les cancelleries europees els plans de la Casa Blanca per acabar amb l’aïllament econòmic de Moscou i embarcar-se en negocis multimilionaris amb el Kremlin si Ucraïna accepta el pla de pau que Washington mira d’imposar-li, segons va revelar The Wall Street Journal. Aquests plans contemplen a més que empreses nord-americanes accedeixin als milers de milions en actius russos congelats a Europa per utilitzar-los en la reconstrucció d’Ucraïna o la reactivació dels fluxos d’energia russa al Vell Continent.

D’acord amb el diari nord-americà, la informació s’ha transmès als europeus en forma d’annexos al pla proposat per la Casa Blanca per mirar d’aturar la guerra a Ucraïna. I en gran manera es tracta de les mateixes idees que els negociadors russos porten mesos plantejant a l’equip de Trump de forma més o menys confidencial: sucoses oportunitats de negoci conjunt entre Rússia i els EUA, que deixen de banda els europeus i menystenen dels interessos d’Ucraïna. "Sabem que això no va de pau, sinó de negocis", va dir recentment el primer ministre polonès Donald Tusk.

La novetat és que Washington ha acabat fent formalment seves aquestes idees. Segons recull Journal, en documents entregats a les autoritats europees, una de les propostes planteja que magnats i fons d’inversió nord-americans puguin accedir als més de 200.000 milions d’euros en actius del Banc Central rus –ara congelats en institucions europees– per destinar-los a la reconstrucció d’Ucraïna. Parla per exemple de construir un gran centre d’arxivament de dades, alimentat amb l’energia nuclear de la central de Zaporíjia, ocupada per les tropes russes. Aquests plans xoquen frontalment amb les intencions de la Unió Europea (UE), que vol utilitzar aquests fons per concedir préstecs a Ucraïna, tant per sustentar la seva economia com per ajudar-lo en la compra d’armes.

Aixecar sancions

Un altre dels documents annexos parlaria de les intencions nord-americanes per invertir en projectes d’explotació de terres rares i petroli a l’Àrtic rus. Una idea que requeriria l’aixecament de les sancions, moltes encara vigents des del 2014, quan el Kremlin es va annexionar il·legalment Crimea. En un altre es parla de reactivar el gasoducte Nord Stream que connectava Rússia amb Europa fins que suposadament agents ucraïnesos el van sabotejar el 2022. També aquestes dues propostes contradiuen els plans dels líders europeus, que Trump va tornar a anomenar aquesta setmana "dèbils", per intensificar l’aïllament econòmic de Rússia. Fa només uns dies Brussel·les va aprovar una resolució vinculant per desconnectar completament a l’espai comunitari del gas rus a partir del 2027. Els seus líders no han reaccionat encara formalment a aquestes últimes informacions, tot i que el passat dilluns després de reunir-se a Londres que Volodímir Zelenski i altres dirigents europeus, el canceller alemany Friedrich Merz es va mostrar "escèptic sobre les propostes nord-americanes".

El que sembla cada dia més clar també és que la Casa Blanca vol donar forma a aquest tomb geoestratègic al més aviat possible. Aquesta mateixa setmana Trump va tornar a apressar Kíiv perquè accepti la seva proposta perquè, segons va dir, "està perdent" la guerra. "Zelenski ha de posar-se les piles i a començar a acceptar coses", va dir en una entrevista amb Politico, en la qual va instar novament el president ucraïnès a celebrar eleccions. El mateix que reclama Moscou, que el considera un líder il·legítim.

Notícies relacionades

Fugida en una barca pesquera

Machado confirma que treballa "de manera àrdua" amb Trump

Narrativa xenòfoba

Tot això arriba poc més d’una setmana després de la publicació de la nova Estratègia de Seguretat Nacional dels EUA. En aquest document es parla de Rússia només de passada i com una preocupació exclusiva dels europeus. En canvi es fustiga Europa sense pietat fent servir la narrativa de l’extrema dreta xenòfoba i euròfoba. I tot i que es diu que el Vell Continent "continua sent estratègicament i culturalment vital per als EUA", el document suggereix que alguns dels seus països són massa febles per seguir sent aliats creïbles. "És una declaració de guerra política", va dir al respecte Josep Borrell, que va ser màxim representant de la diplomàcia europea.