Els EUA planegen revisar els últims cinc anys a les xarxes socials dels turistes

La mesura, que afectarà viatgers de països que no necessiten visat però sí l’ESTA, aixeca crítiques perquè ataca la llibertat d’expressió

Els EUA planegen revisar els últims cinc anys a les xarxes socials dels turistes
3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Una de les furibundes crítiques de Donald Trump a la Unió Europea és que, suposadament, "obstaculitza la llibertat d’expressió", però el seu propi Govern adopta mesures que coarten aquest dret. L’última mostra és el pla del republicà d’obligar turistes i visitants que no necessiten visat i entren als Estats Units amb l’autorització de viatge ESTA a permetre que les autoritats revisin la seva activitat a les xarxes socials dels últims cinc anys.

El requeriment afegeix les xarxes socials com un "element de dades obligatori per a la sol·licitud de l’ESTA", l’autorització automatitzada que fan servir ciutadans de 42 països, incloent-hi Espanya i moltes altres nacions europees, així com, per exemple, Israel, Austràlia, el Japó, Qatar i Xile. L’ESTA, que costa 40 dòlars i que en general és vàlida durant dos anys, permet al titular entrar moltes vegades al país amb estades que no superin els 90 dies.

El pla, a més, inclou que els sol·licitants facilitin, "quan sigui factible", altres dades que es consideren d’"alt valor", incloent-hi números de telèfon personals i de negocis utilitzats en els últims cinc anys i adreces electròniques dels últims deu, així com noms i informació de familiars directes (pares, cònjuges, germans i fills).

La proposta és part de canvis en el procés d’admissions de turistes que ha posat en marxa l’oficina de duanes i fronteres del Departament de Seguretat Nacional. Es va publicar dimarts en el Federal Register, l’equivalent al Butlletí Oficial de l’Estat, amb l’objectiu d’obrir-la a 60 dies de comentaris públics.

Segons explica el text de la proposta, la mesura s’adoptarà per complir una de les ordres executives que Trump va firmar el primer dia de la seva segona presidència, destinada a "protegir els EUA de terroristes estrangers i altres amenaces de seguretat nacional i seguretat pública". Aquell decret estipulava que el país havia d’assegurar que no permetria l’entrada a estrangers que "tinguin actituds hostils envers els ciutadans, la cultura, el Govern, les institucions o els principis fundacionals".

Farshad Owji, un lletrat que va ser president de l’Associació Americana d’Advocats d’Immigració, va criticar la proposta com un cop tant a la llibertat d’expressió com als viatges. "Bàsicament, la gent s’autocensurarà i s’estarà de venir als EUA, cosa que afectarà el turisme, els negocis i la reputació global dels EUA", va indicar a The Washington Post.

Des del grup de drets digitals Electronic Frontier Foundation, Sophia Coppe també va alertar que la mesura "exacerbarà els perjudicis a les llibertats civils. No s’ha demostrat efectiva a l’hora de buscar terroristes i altres mals actors, però ha afectat la llibertat d’expressió i ha envaït la privacitat de viatgers innocents i dels seus col·legues, amics i familiars nord-americans", va afirmar a The New York Times.

Antecedents

En la seva primera presidència, Trump va imposar l’obligació de donar accés a les xarxes socials a tots els sol·licitants de visats tant d’immigrant com de no immigrant, un requeriment que segons anàlisi del Centre Brennan per a la Justícia va afectar 15 milions de sol·licitants per any.

Notícies relacionades

En aquest segon mandat del republicà, el Departament d’Estat va exigir als sol·licitants de visats d’estudiant que posessin les seves xarxes socials en obert, sense opció de mantenir aquests comptes en privat, i aquest requeriment està a punt d’entrar en vigor per als sol·licitants dels visats H-1B per a treballadors d’alta capacitació.

Diversos estudiants han sigut detinguts per expressar suport a la causa palestina i a l’octubre es van revocar visats a sis persones per comentaris a les xarxes socials en què criticaven Charlie Kirk, l’activista i organitzador conservador que va ser assassinat.