Brussel·les planteja deute conjunt o utilitzar actius russos per ajudar Kíiv

La Comissió Europea va donar ahir dues opcions als governs europeus per garantir la viabilitat econòmica d’Ucraïna durant els pròxims dos anys: o bé utilitzar el pressupost comunitari per emetre deute conjunt o fer ús dels actius russos congelats per donar un préstec a Kíiv per valor de 90.000 milions d’euros.

"Atès que la pressió és l’únic llenguatge a què respon el Kremlin, també podem intensificar-la. Hem d’augmentar el cost de la guerra per l’agressió de Putin", va dir la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, durant una roda de premsa. L’alemanya entén que garantir que Ucraïna tingui l’ajuda militar i econòmica que necessita per fer front a Moscou és la millor forma de pressió. "Al proporcionar aquest salvavides a Ucraïna, també estem millorant la nostra seguretat", va afegir el comissari d’Economia, Valdis Dombrovskis.

L’octubre passat, els líders de la UE es van comprometre a fer-se càrrec de les necessitats econòmiques d’Ucraïna per als pròxims anys. Segons els càlculs de la Comissió, Kíiv necessita 53.000 milions d’euros en assistència pressupostària i uns 80.000 milions més en suport militar d’aquí a 2027. La pregunta és d’on pot el bloc treure els diners.

La primera opció que Brussel·les ha posat sobre la taula és emetre deute conjunt. "Bàsicament, es tracta de captar capital als mercats i utilitzar el pressupost de la UE com a garantia", va explicar Von der Leyen. Aquests diners anirien després a Ucraïna en forma de préstec. Posar en marxa aquest mecanisme requereix unanimitat, una cosa pràcticament impossible tenint en compte la posició d’Hongria.

Dubtes legals

La segona opció, la que compta amb el suport de la majoria de governs, és utilitzar els actius russos congelats arran de les sancions que la UE va imposar al Banc Central rus a l’inici de la guerra. Els líders consideren que els contribuents europeus no haurien de córrer amb el cost d’un conflicte iniciat pel Kremlin. Però aquesta opció tampoc agrada a tots els països.

En total, hi ha 210.000 milions d’euros en actius del Banc Central Ruso congelats a la UE. Els actius, habitualment, es troben en dipòsits i al vèncer es converteixen en efectiu que es transfereix a la tercera part en qüestió. Atès que aquests diners estan immobilitzats per les sancions, Brussel·les proposa que s’utilitzi per donar un préstec a Ucraïna. "Ucraïna haurà de tornar aquest préstec sempre que Rússia pagui les reparacions", va dir Von der Leyen.

Bona part dels actius estan en mans d’Euroclear, empresa amb seu a Bèlgica. Originalment, la Comissió només incloïa aquests diners en la proposta. Davant les queixes del Govern belga, "proposem cobrir totes les institucions financeres que hagin acumulat els esmentats saldos d’efectiu", va dir la presidenta. El primer ministre del país, Bart de Wever, va enviar fa uns dies una duríssima carta a Von der Leyen en què l’acusava de cometre un error i posar en joc tot el sistema financer. Brussel·les va respondre ahir amb un sistema de contrapesos amb què espera respondre als temors belgues.

Notícies relacionades

L’OTAN ignora les amenaces bèl·liques de Putin contra Europa

González Pons i Javi López defensen les regions en el pols pressupostari

En particular, el que preocupa Bèlgica és que falli la renovació de sancions que manté congelats els actius –i que requereix que hi hagi unanimitat– i Rússia reclami els diners. La Comissió proposa un sistema de garanties nacionals que s’activaria automàticament si això passés i podria ser assumit fins i tot amb el pressupost comunitari si hi ha unanimitat.

Però no només això. Partint de la idea que la guerra de Rússia contra Ucraïna "no només constitueix una flagrant violació de l’ordre internacional", sinó també "una greu distorsió de l’economia de la UE", Brussel·les ha proposat prohibir les transferències d’actius cap a Rússia.