Zelenski transforma la llista de desitjos de Putin en un pla per discutir amb Trump

Aquest va ser el context triat per l’Administració de Donald Trump per fer arribar a Zelenski una proposta de pau de 28 punts que sembla escrita directament en el Kremlin. S’assembla tant a una llista de desitjos del president rus, Vladímir Putin, que diversos senadors han assegurat que el secretari d’Estat, Marco Rubio, els va dir que s’havia escrit a Moscou, cosa que ell ha negat posteriorment.

El moviment ha aconseguit reanimar les converses de pau. Zelenski, conscient del moment històric al qual s’enfronta, va recollir el guant i va acceptar negociar amb els nord-americans. Marco Rubio es va reunir diumenge i ahir a Ginebra amb Andrí Iermak, cap de l’oficina del president d’Ucraïna, així com amb assessors de seguretat de França, Alemanya i el Regne Unit.

El resultat no es coneix, però sí que se sap que és una cosa que Ucraïna podria començar a acceptar, al contrari del que va passar amb la proposta inicial. No hi ha comunicació oficial ni text al qual agafar-se, sinó diverses filtracions interessades, la veracitat de les quals és impossible de contrastar. Per començar, s’ha passat de 28 a 19 punts, assegura el Financial Times.

Segons el mitjà ucraïnès RBC-Ukraine, en la reunió de Ginebra, Rubio ha acceptat canvis substancials a la proposta inicial. Per començar, es traurien del text dues de les qüestions més difícils: que Ucraïna deixi de reclamar en la seva Constitució l’entrada a l’OTAN, com demana Moscou, i que reconegui com a russes les zones conquerides per l’Exèrcit de Putin: Crimea i zones del Donbàs, Kherson i Zaporíjia.

El punt més substancial sembla que és la qüestió de les garanties de seguretat. Els ucraïnesos poden estar disposats a aturar la guerra, fins i tot perdent territoris, però mai que els fills hagin de lluitar d’aquí uns anys en una guerra mal tancada pels pares que es troben ara mateix al front.

Els EUA sembla que han posat sobre la taula, sempre segons el mateix mitjà, un marc addicional de garanties de seguretat inspirat en l’article 5 de l’OTAN. Si Rússia ataca Ucraïna, els aliats, especialment els Estats Units, França, el Regne Unit i Alemanya, podrien considerar el desplegament militar al país de manera coordinada per un període de fins a 10 anys prorrogables. Es crearia fins i tot un comandament conjunt per a aquesta força de seguretat. És una reminiscència de l’anomenada Coalició de Voluntaris, en la qual diversos països europeus han ofert tropes d’interposició per garantir un eventual alto el foc. En la proposta inicial es prohibia explícitament la presència de forces estrangeres a Ucraïna.

Limitació de tropes

Es retoca també la proposta sobre la limitació de la mida de les Forces Armades ucraïneses, que Moscou demanava que no sobrepassessin els 600.000 soldats, una xifra sens dubte insuficient en cas d’haver de resistir una nova invasió. Es desconeix si s’acceptaria la prohibició que Ucraïna atresori míssils de llarg abast, tal com demanava el pla inicial de 28 punts.

Un dels èxits més simbòlics seria la inclusió d’una clàusula per la qual Rússia es veuria obligada a retornar els milers de nens segrestats en territori ucraïnès i enviats a territori rus. Aquest és el motiu principal pel qual Putin està en crida i cerca internacional per crims de guerra per part del Tribunal Penal Internacional.

En la part més simbòlica, Rússia es comprometria a respectar la sobirania d’Ucraïna. Un dels objectius declarats de Putin ha sigut no només controlar el territori ucraïnès, sinó també desfer-se de Zelenski i imposar un règim titella a Kíiv.

Tant els Estats Units com Ucraïna es van mostrar satisfets després d’aquesta intensa negociació a Ginebra. Al tancament d’aquesta edició, no hi havia resposta de Rússia. Afirmen que no se’ls ha fet arribar cap proposta concreta.

La Unió Europea està sent de nou un convidat de pedra en aquestes negociacions. Segons el pla inicial, els 27 eren poc més que una font d’ingressos per a la reconstrucció futura del país.

Els líders de la UE es van mostrar optimistes de cara a les negociacions, tot i que insisteixen a defensar les línies vermelles de Kíiv. Segons el parer dels líders europeus, aquesta reunió ha portat progressos importants i servirà per avançar en la negociació.

Notícies relacionades

La BBC nega les acusacions de biaix institucional

Els EUA condicionen el pacte sobre l’acer a la rebaixa de les lleis digitals de la UE

"La pau no pot ser una treva temporal", va advertir el president del Consell Europeu, António Costa, que va insistir que qualsevol acord ha de garantir la sobirania i independència del país.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, també va remarcar que els interessos d’Ucraïna "han de ser al centre" dels esforços per arribar a la pau. La dirigent alemanya va insistir en aquest sentit en la importància de preservar la integritat territorial i la sobirania del país, així com el seu poder de decisió sobre el seu Exèrcit.