‘Neuroconnexions’ entre les dues riberes

Santiago Ramón y Cajal era a Barcelona, ocupant la càtedra d’Histologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, quan el 1888 va descobrir que el sistema nerviós es componia d’un conjunt de cèl·lules individuals que es connecten entre si de manera direccional a través de l’espai entre elles, la base de la neurociència moderna que el va fer mereixedor del premi Nobel.

Més de 100 anys després, el 1995, va veure la llum a la capital catalana la Declaració de Barcelona que va obrir el camí del Procés de Barcelona per promoure la cooperació entre la Unió Europea (UE) i els països del Mediterrani, per connectar nord i sud, Orient i Occident, per impulsar les relacions entre Europa, l’Àfrica i Àsia.

La casualitat, o no, ha fet que aquests dos moments històrics confluïssin ahir en una nova edició d’European Bridges, la tribuna de Prensa Ibérica i EL PERIÓDICO amb Agenda Pública, sota el títol El Mediterrani com a pont i frontera entre Europa, l’Àfrica i l’Orient Mitjà. A la Sala Ramón y Cajal del claustre de Ciències de la UB, a l’edifici històric de la universitat degana de Barcelona, es va parlar de connexions gairebé neuronals entre les dues vores, dels nexes entre persones com un dels pilars fonamentals d’aquestes relacions.

Stefano Sannino, director general per a l’Orient Mitjà, Nord de l’Àfrica i el Golf de la Comissió Europea, va debatre amb Nasser Kamel, ambaixador-secretari general de la Unió pel Mediterrani, i Dolors Camats, directora de la Fundació Catalunya Europa. Van moderar Gemma Martínez, directora adjunta d’EL PERIÓDICO, i Marc López, director d’Agenda Pública.

Sannino, un dels artífexs del nou Pacte pel Mediterrani presentat fa un mes per la Comissió, va posar el focus en un dels problemes que durant anys ha llastat aquestes neuroconnexions entre les dues riberes del Mare Nostrum: "Hem vist el sud com una regió de migració i de terrorisme". I va reclamar "una miqueta més d’humilitat" a l’hora d’establir acords i no intentar "imposar els valors occidentals". "Hem de canviar el xip", una metàfora més adequada en aquests temps d’intel·ligència artificial. Kamel va demanar centrar-se més en les connexions, els "ponts", i no tant en les "fronteres", que cada vegada s’assemblen més a murs i tenen una connotació massa "negativa". I Camats va lamentar que aquests 30 anys de Procés de Barcelona han provocat "bastantes decepcions i frustració", però no va voler parlar de fracàs.

El diagnòstic de Sannino va ser compartit pels assistents, molts dels quals assentien amb el cap. Andrés Perelló, secretari general de Casa Mediterrani d’Alacant, va trobar la tecla: "No és el mateix que el director general sigui italià que finlandès. Itàlia és una potència que sap del Mediterrani". Perelló va instar la Comissió Europea a posar-se les piles per "recuperar el temps perdut" i Sannino, en concret, a mirar-s’hi per "convèncer la UE que aquesta part del món ha d’emergir". Altrament, va destacar, "fenòmens" com el de la immigració poden acabar derivant en "conseqüències" i és etiquetat com un "problema", una cosa que ell rebutja. Les diferències entre els estats membres de la UE respecte al desafiament per a la seguretat de la UE que suposa la invasió russa d’Ucraïna i els reptes que planteja la vora sud del Mediterrani també van ser motiu de debat. Ana Mar Fernández, catedràtica de Ciència Política i d’Administració Pública en la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) hi va posar èmfasi al remarcar que no és una qüestió d’"insolidaritat" respecte dels països nòrdics i bàltics. "Al sud no ens desentenem, sinó que tenim altres prioritats que també són importants", va recalcar.

La "dimensió regional"

Notícies relacionades

La BBC nega les acusacions de biaix institucional

Els EUA condicionen el pacte sobre l’acer a la rebaixa de les lleis digitals de la UE

Roger Albinyana, director gerent de l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), va cridar a "reforçar la governança de la implementació del pacte" per evitar que el nou document que impulsa Sannino es quedi, de nou, en un mer desideràtum.

A tall de tancament, el moderador Marc López va cridar a reproduir a Brussel·les el mateix debat que ahir va acollir la Sala Ramón y Cajal de la UB per "pressionar" les institucions europees. No obstant, Sannino va recalcar que també "és important la dimensió regional". Com en el cas de les neurones, totes les dimensions geopolítiques juguen el seu paper.