Els països del Golf aposten per tributs com a alternativa d’ingressos al petroli

Els abundants ingressos obtinguts del petroli i del gas han permès a aquests països fer importants inversions en infraestructures, plans de creació d’ocupació i programes de benestar social les últimes dècades, el qual fet els ha garantit una certa estabilitat política i social. Però les previsions a la baixa del preu del cru, provocades per la creixent aposta per les energies renovables arreu del món i per un augment de l’oferta per països externs a l’OPEP, com ara els Estats Units i el Brasil, obliguen els membres del CCG a imposar –o si més no a plantejar-se– noves vies d’ingressos que permetin mantenir el model de benestar actual.

Els països del CCG van acordar implementar per primera vegada un IVA del 5% el 2016. Si bé és cert que a Kuwait i a Qatar encara no l’han posat en marxa, a l’Aràbia Saudita aquest tribut va augmentar fins arribar al 15% el 2020 i Bahrain va optar per apujar-lo fins al 10% el 2022. Oman i els EAU el van implementar el 2021 i el 2018, respectivament, i l’han mantingut en el 5%, tot i que no es descarten noves pujades en el futur.

Impost sobre la renda

Una cosa semblant passa amb els impostos especials als béns de luxe, el tabac i les begudes ensucrades, inexistents fins fa pocs anys i establerts actualment a pràcticament tots els països de la regió.

L’última mostra de l’augment de la càrrega impositiva ha sigut la decisió d’Oman d’aplicar per primer cop un impost sobre la renda a partir del 2028, i així s’ha convertit en el primer país del CCG a fer-ho. A partir d’aquell any, les persones amb ingressos superiors a 42.000 rials omanites anuals (uns 93.000 euros) estaran sotmesos a un tribut del 5%. Aquesta decisió tot just afectarà l’1% de la població i tindrà un impacte reduït a les arques públiques, però l’aprovació del gravamen ha obert la porta a reduir-se en el futur el llindar d’ingressos tributables i afectar un sector més ampli de la població.

Hi ha el temor que aquesta decisió, la qual afectarà en gran part treballadors estrangers, no afecti la captació d’inversions en un moment clau per al país, quan mira d’impulsar el sector privat per diversificar l’economia i reduir el nombre de funcionaris públics. Però Nasser Khalifa Al Kindi, cap de l’autoritat d’inversions d’Oman, descarta aquesta possibilitat i insisteix a dir que el país continua sent una destinació competitiva per als inversors internacionals. «La càrrega impositiva a Oman és la més baixa a la regió, així que, fins i tot si hi ha augments d’impostos, el nostre país continua sent més competitiu per als inversors que els seus països o que els nostres veïns», explica a EL PERIÓDICO.

La implementació d’aquest impost a Oman servirà de referència per a la resta de països de la regió. No tots els membres del CCG, però, tenen la mateixa urgència de reduir la dependència dels combustibles fòssils i buscar vies alternatives de finançament. «És molt urgent per a Bahrain a causa de la seva difícil situació fiscal i una mica urgent per a l’Aràbia Saudita, que té dèficit però uns nivells de deute relativament baixos. No és urgent per a Qatar ni els Emirats, que disposen de grans reserves fiscals, alts ingressos i poblacions reduïdes», assegura Steffen Hertog, professor de la London School of Economics.

Notícies relacionades

La droga o Maduro

Netanyahu promet actuar contra el terror dels colons a Cisjordània

Descontentament social

Els canvis graduals han obert el debat sobre la possibilitat que creixi el descontentament social i el risc d’un augment de la inestabilitat política en aquests països, governats per règims autoritaris. Fet que Hertog veu possible però poc probable. «El lema no taxation without representation [‘no als impostos sense representació’] probablement s’ha exagerat. A ningú li agraden els impostos, però els règims del CCG tenen una legitimitat prou alta, ja que proporcionen seguretat, serveis públics decents i oportunitats econòmiques als ciutadans», diu el professor.