De Nuremberg a la Haia

"Hi ha un fil conductor entre Nuremberg i la Haia", afirma Gurgen Petrossian, expert en dret internacional, des de la històrica Sala 600, on el 20 de novembre de 1945 va arrencar el judici del Tribunal Militar aliat contra 24 processats, tres d’ells en absència, membres de la cúpula de l’extint Tercer Reich. "Aquí es van aplicar conceptes nous del dret internacional modern com crims contra la humanitat, crims de guerra i guerra d’agressió. Es van marcar pautes de futur enjudiciant jerarques del nazisme, la seva indústria col·laboradora, militars, civils o metges", prossegueix Petrossian, de l’Acadèmia Internacional sobre els Principis de Nuremberg.

El fil conductor, entre els 700 quilòmetres que separen Nuremberg de la Haia, transcorre en doble sentit: al Palau de la Pau de la Haia, seu actual del Tribunal Internacional de Justícia (CIJ), s’havien celebrat entre 1899 i 1907 dues conferències de pau. En la segona es van aprovar 14 convenis del que es coneix com a lleis de la guerra. Eren compromisos de mínims, però l’objectiu ja era limitar l’ús de la força en conflictes armats.

La monstruositat desplegada durant els 12 anys d’existència del Tercer Reich i la devastació de la Segona Guerra Mundial, amb 50 milions de morts, va precipitar la formulació d’un dret penal internacional modern. Davant el Tribunal Militar format pels Estats Units, França, el Regne Unit i la Unió Soviètica responien amb cara de pedra i proveïts d’auriculars per sentir la interpretació simultània figures clau de l’aparell nazi com Herman Göring i Rudolf Hess, entre d’altres. El fiscal en cap, el jutge nord-americà Robert H. Jackson, els imputava crims de guerra, crims contra la humanitat i conspiració contra la pau.

El genocidi no estava tipificat llavors com a crim. Un jurista polonès i jueu, Rafael Lemkin, havia iniciat la identificació jurídica del genocidi el 1944. Però la seva definició va haver d’esperar fins a la Convenció per a la Prevenció i Sanció del Genocidi de 1948. És a dir, dos anys després que Nuremberg dictés les dotze condemnes a mort, les set penes de presó i les tres absolucions després d’un total de 218 vistes. Onze dels condemnats van ser penjats el 16 d’octubre de 1946; Göring es va suïcidar el dia abans de la seva execució amb una càpsula de cianur.

El desafiament del genocidi

"El concepte de genocidi és complex. Costa molt d’establir i s’ha de demostrar una intencionalitat específica i clara de destruir un grup determinat. S’ha de penetrar al cervell de qui el perpetra", afirma Petrossian.

Notícies relacionades

Marzio G. Mian, periodista i assagista: "Trump i Putin tenen un acord per repartir-se l’Àrtic"

Xile escull entre el camí actual de l’esquerra o un gir radical a la dreta

El càrrec de genocidi no va ser inclòs en el judici contra la cúpula nazi. El procés s’havia obert mig any després del suïcidi d’Adolf Hitler i la capitulació del Tercer Reich el 8 de maig de 1945. La seva base jurídica era l’Estatut de Londres, que havien subscrit els aliats a l’agost. L’acusació disposava de les proves recollides des de 1943 per experts i juristes. "El dret penal internacional reclama temps i paciència de les víctimes", alerta Petrossian.

Aquests van ser els precedents del Tribunal Penal Internacional, que opera des del 2002 sobre els principis de l’Estatut de Roma de 1998, ratificat per 124 països. Ni els EUA ni Rússia, dos dels països que van jutjar els jerarques nazis, l’han reconegut. Això, però, no els eximeix tècnicament de complir-lo. "El dret internacional perviu encara que no s’implementi. Obliga tota la comunitat internacional a complir-lo i a treballar en la prevenció del genocidi", apunta Petrossian.