La inconcreció deixa en l’aire la força d’estabilització internacional per a Gaza

Arriben poques notícies des de la Franja de Gaza. Amb l’entrada en vigor de l’alto el foc fa tot just un mes, l’enclavament palestí ocupa menys titulars, però ni els bombardejos ni la fam han desaparegut, per molt que hagin minvat. També es manté la incertesa sobre el futur dels gazians i qui vetllarà per la seva seguretat. L’Administració del president nord-americà, Donald Trump, insisteix en la creació d’una força d’estabilització de Gaza per a la segona fase de la treva. En principi, estaria composta per tropes de països àrabs i de majoria musulmana, però cap país ha confirmat la seva participació, mentre les autoritats israelianes veten la presència de cada vegada més actors, la qual cosa augmenta els temors d’una ocupació.

Un esborrany de la resolució dels Estats Units enviat als membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides revela alguns detalls. El mandat de la força inclouria l’estabilització de l’"entorn de seguretat a Gaza garantint el procés de desmilitarització de la Franja de Gaza, incloent-hi la destrucció i la prevenció de la reconstrucció de la infraestructura militar, terrorista i ofensiva, així com el desarmament permanent dels grups armats no estatals", afirma el document al qual ha tingut accés el mitjà The National. Els seus integrants treballarien en coordinació amb Israel i Egipte, i junt amb un servei de policia palestí tot just entrenat i examinat.

Però les paraules queden molt lluny de la realitat. "Encara no hi ha un mandat definit, perquè Israel continua mostrant-se molt hostil", exposa l’analista i escriptor gazià Muhammad Shehada a aquest diari. "Les tropes israelianes estan planejant quedar-se a Gaza a mitjà termini, cosa que, per els israelians, significa permanentment", afegeix. "Mentre Netanyahu vol que aquestes forces actuïn com a força d’ocupació, subcontractistes de l’Exèrcit israelià, per atacar Hamàs i altres grups armats, desarmar-los, destruir túnels, executar tasques policíaques, d’espionatge, contrainsurgència, etcètera; els països àrabs, inclosa Turquia, busquen un enfocament més realista, perquè funcionin com a força de protecció", constata.

Aquesta setmana, els Emirats Àrabs Units van anunciar que no participaran en aquesta força amb mandat de les Nacions Unides perquè no veuen un marc jurídic clar. Israel ja ha descartat la participació de Turquia en la força amb les declaracions d’un portaveu del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, en les quals assegurava que "no hi haurà tropes turques sobre el terreny" gazià. Al seu torn, el rei Abdalá de Jordania va remarcar que les seves tropes no s’uniran. La setmana passada Istanbul va fer una reunió de planificació, a la qual no va assistir l’Azerbaidjan, que s’estudiava com un participant.

El paper dels palestins

Notícies relacionades

Kallas alerta dels dèficits de mobilitat en les tropes a Europa

La UE i Llatinoamèrica

Els països àrabs han declarat la seva voluntat que s’atorguin més responsabilitats a una força policial civil palestina independent, i no volen veure els seus soldats nacionals enfrontats amb els milicians de Hamàs. A més, el dret internacional prohibeix l’entrada de tropes estrangeres a la Palestina ocupada sense el consentiment explícit dels palestins. A la població civil de Gaza, no se li ha consultat res. Egipte, per la seva banda, busca garanties que no es converteixi en una potència ocupant dirigida remotament pels Estats Units i Israel.

Cada vegada que li pregunten sobre el tema, Trump es mostra molt optimista amb la seva iniciativa. "Ben aviat" les forces d’estabilització estaran sobre el terreny, va dir el president dels EUA dijous passat. Al seu torn, va reiterar que molts països s’han ofert voluntaris per aportar tropes a la força que s’enfrontaria a Hamàs si fos necessari. Malgrat això, els diplomàtics àrabs en privat han sigut molt clars: no volen enviar els seus soldats a Gaza si això implica lluitar contra el grup, que es nega públicament a desarmar-se.