Trump anuncia excepcions d’aranzels a més de cent productes

Trump va signar aquest divendres una ordre executiva en la qual estableix àmplies excepcions aranzelàries per a més de cent productes, incloses fruites, nous i espècies. Aquesta ordre modifica els aranzels que va denominar «recíprocs» i que ha imposat a pràcticament tots els socis comercials.

Aquest era un pas que s’anticipava des de feia dies. Dimecres, el secretari del Tresor, Scott Bessent, havia dit a Fox News que l’Administració faria anuncis substancials sobre exempcions aranzelàries a «coses que no plantem als EUA», i va esmentar expressament cafè, plàtans i altres fruites. I, dijous, fonts de l’Administració van confirmar que aquestes excepcions ja s’havien inclòs en acords comercials tancats amb l’Argentina, el Salvador, l’Equador i Guatemala.

La victòria de Mamdani i l’any de la decepció

Els moviments de Trump representen un clar pas enrere en la seva agenda i és un canvi que respon a un moment complicat per al president, del qual Trump demostra, almenys, ser conscient, tot i que sigui de mala gana.

En les eleccions de la setmana passada als EUA, les propostes per combatre la crisi del cost de la vida van ser un element unificador en els bons resultats dels demòcrates, tant socialistes de l’ala esquerra com Zohran Mamdani, que serà alcalde de Nova York, com centristes com ara les governadores electes de Virgínia i Nova Jersey. 

Aquests comicis arribaven just un any després de la victòria de Trump i en els 12 mesos que han passat des d’aleshores molts dels seus votants s’han quedat descontents amb el seu maneig de l’economia i davant promeses incomplertes que la vida es faria molt més assequible que durant l’etapa inflacionària de Joe Biden. Segons un sondeig recent de l’NBC, per exemple, només el 30% creuen que ha complert.

Economia de butxaca

Trump ha reaccionat en aquestes dues setmanes com acostuma a fer-ho: culpant a d’altres dels mals resultats electorals, per exemple, o dient que aquests són responsabilitat dels republicans per no haver parlat prou o no haver explicat bé els seus suposats assoliments econòmics. Ha arribat a dir que no vol sentir parlar d’‘affordability’, el concepte en anglès sobre el que és assequible que ha sigut central en els comicis.

Trump també directament nega les evidències sobre l’angoixa econòmica dels seus compatriotes, ha presentat dades falsejades o anecdòtiques sobre rebaixes en el cost de la vida i ha continuat centrant-se en dades macroeconòmiques com els rècords en les borses. 

El president, no obstant, també ha començat a fer un gir evident i està enfocant una part del seu missatge, i algunes de les seves accions, en qüestions d’economia de butxaca. En aquest punt s’emmarca, per exemple, l’anunci de rebaixes d’aranzels, però també altres idees que ha posat sobre la taula en les últimes setmanes.

Ha estudiat, per exemple, la idea d’enviar als nord-americans xecs de 2.000 dòlars, suposadament per repartir entre tots beneficis obtinguts dels seus gravàmens. També ha plantejat la idea d’hipoteques a 50 anys, per reduir els pagaments mensuals (tot i que molts experts creuen que és una fórmula sense futur). 

Trump fins i tot ha afluixat una mica el puny de ferro contra tots els immigrants obrint la porta a acollir persones amb alta formació per a determinades feines. Aquesta declaració que va fer a Fox News (que va incloure dir que a l’estranger hi havia talent i experiència per a determinats llocs que no hi havia als EUA) li ha guanyat crítiques de seguidors i aliats que mantenen la línia més dura contra qualsevol tipus d’immigració i que creuen que està traint la seva promesa d’«els EUA, primer».

«Queda feina per fer»

Tant Trump com la seva Casa Blanca i el seu portaveu fa dies que repeteixen, en fulls de dades, declaracions i missatges en les xarxes socials, la idea de la suposada bonança que viuen tots els nord-americans i les economies domèstiques amb el republicà, però també assumeixen, com va dir aquest dijous el director del Consell Nacional Econòmic, Kevin Hassett, que «queda feina per fer».

Part d’aquesta feina serà convèncer republicans i independents descontents. Una altra part, reparar les bretxes que s’estan obrint en les seves pròpies files i que exemplifiquen, per exemple, els seus creixents xocs amb Marjorie Taylor Greene. Darrere d’aquesta confrontació, segons ha explicat la progressista Alexandria Ocasio-Cortez, hi podria haver una ‘vendetta’ de la congressista de Geòrgia perquè Trump no ha volgut que ella es presenti al Senat, però al final l’enfrontament fa que cali una imatge de divisió i posa sota els focus el tema del descontentament.

Notícies relacionades

Macron insisteix a Xi perquè forci un alto el foc a Ucraïna

La justícia italiana investiga marques de luxe per treball esclau

Taylor Greene s’està convertint en vehicle, altaveu i propagadora de crítiques a Trump per oblidar les seves bases i les seves promeses, i diu, per exemple, que està massa centrat en política exterior i critica l’ajuda que s’ha donat a l’Argentina. 

En una entrevista amb ‘Politico’ aquesta setmana, la congressista ultra recomanava al president girar full ràpid de l’escàndol pel cas Epstein permetent que es facin públics tots els arxius i així poder centrar-se en la crisi del cost de la vida. «L’autèntica emergència per als nord-americans és la sanitat [el cost] i el que es poden permetre, i és aquí on hauria d’estar el focus», va declarar.