L’amenaça gihadista es torna més jove i digital 10 anys després del Bataclan

Europa ha anat aprenent a base de cops dels anomenats "d’alta letalitat". Per Carlos Igualada, director de l’Observatori Internacional d’Estudis sobre el Terrorisme (OIET, creació de l’associació basca de víctimes Covite), Occident està més segur avui que el 2015. "Si bé no es pot garantir la seguretat al 100% –matisa–, la forma en què es fa front al terrorisme és molt més eficient que fa una dècada". Aquest és l’informe d’una guerra que no ha acabat.

L’alerta es manté.

El 26 de juny del 2015, després dels atemptats de Charlie Hebdo i les àrees turístiques de Tunísia, els experts de la Taula d’Avaluació de l’Amenaça del Ministeri de l’Interior van elevar l’alerta antiterrorista al nivell 4, la màxima coneguda: el 5, límit de l’escala, conté mesures mai posades en pràctica, el catàleg de les quals és matèria reservada. Des d’aleshores, cap ministre de l’Interior espanyol ha trobat raons per tornar al nivell 3.

França està en el màxim nivell, el d’"urgència d’atemptat", principal en l’escala local Vigipirate. La raó, el "deteriorament de la seguretat" al Pròxim Orient, és la mateixa per la qual Alemanya està en el nivell "elevat". En aquest cas, també per la recent detenció de tres homes acusats de preparar atemptats per a Hamàs. S’acosta a més Nadal, època de mercats ambulants que han sigut objectiu terrorista. Bèlgica manté el nivell 3 sobre 4. El Regne Unit és una excepció per la fluïdesa de la seva escala, que oscil·la més. Però el seu servei de seguretat manté l’apreciació del nivell de risc "substancial", un 3 de 5.

Terroristes més joves.

Fa 10 anys, el belgamarroquí Abdelhamid Abaaoud tènia 27 anys quan es va convertir en el cervell dels atacs de París. I tenia 31 anys el coordinador de la matança a la sala Bataclan, Osama Atar. Altres assassins d’aquells atemptats voltaven aquesta edat.

Les files dels terroristes s’han rejovenit. Segons dades analitzades per la Guàrdia Civil, entre el 2018 i el 2022 els autors d’atacs gihadistes a Europa ja tenien entre 20 i 25 anys de mitjana. Des d’aquest cos policial asseguren que "la mitjana ha baixat amb les operacions policials dels últims anys", cops en els quals cauen sovint menors que, asseguts davant un ordinador, cavil·len com matar o com fer que d’altres matin. La mitjana ara oscil·la entre els 18 i els 23 anys.

Creu Carlos Igualada, l’expert de l’OIET, que aquest rejoveniment està "associat a la manera en la qual es produeix la radicalització, essencialment en espais virtuals". Els que difonen a les xarxes socials i videojocs el contingut extremista "saben que els joves són més vulnerables, a l’estar cognitivament encara en procés maduratiu", explica.

Un nou solar per al califat.

El març del 2019, una coalició internacional i els cops kurds van acabar amb el califat d’ISIS en territori sirià. L’Estat Islàmic ja estava traslladant la seva guerra, al cap de poc, a un gegant i incontrolable espai saharià.

Tres factors adoben la nova arrel africana: el control de fronteres al Sàhara necessita forces militars i policials que no tenen estats del Sahel tan precaris com Mali, el Níger i Burkina Faso. Les missions europees d’ajuda militar i policial han fracassat i han sigut expulsades de la zona. El tercer factor és la violència extrema. Rodrigo Gaona, comandant de la Guàrdia Civil, que va ser comandament en la missió d’ensinistrament Gar-Si Sahel, explica com les guerrilles gihadistes aconsegueixen adeptes: "Són homes molt pobres, i han vist com, al poble del costat, als que es van negar a integrar-se en la guerrilla els han tallat el cap".

Per ara el Sàhara sud-occidental no es converteix en un enorme Estat Islàmic per la guerra que mantenen Al-Qaida i ISIS, o les seves franquícies locals JNIM i Estat Islàmic del Gran Sàhara. Però "sembla que és qüestió de temps que Mali quedi sota control de grups gihadistes, cosa que podria obrir la porta a l’establiment d’un estat regit per la xaria similar a l’implantat el 2021 pels talibans a l’Afganistan", apunta Igualada. Mentrestant, ISIS té una altre germen al Pakistan.

El gihad mediàtic.

El cas espanyol és eloqüent. En la immensa majoria de detencions per terrorisme gihadista han caigut joves internautes. Policies i guàrdies civils admeten que moltes detencions de terroristes en la seva fase de militància online són, certament, primerenques, però prefereixen arriscar-se que la seva operació se saldi amb condemnes menors abans que, "de sobte, l’individu radicalitzat deixi el teclat, agafi un ganivet i surti al carrer...", explica un investigador de la Guàrdia Civil.

Notícies relacionades

Brussel·les vol obrir un centre europeu contra la desinformació

França suspèn la reforma de les pensions i l’esquerra es fractura

L’explosiva producció de vídeos de propaganda des de Londres, Síria i l’Iraq del període 2014–2019 ja no és la tònica. Estat Islàmic manté el seu potencial com a productor de continguts, "però les seves publicacions s’han fet més clandestines", explica un membre de la lluita antiterrorista de la Policia. Després de la matança del Bataclan, els serveis de seguretat francesos tenia identificades tres vies: el llavors Twitter, Instagram i Facebook. Les últimes operacions policials europees han posat en evidència altres canals, com Discord i els fòrums de videojocs.

Part de la narrativa gihadista a les xarxes socials s’ha transformat: de l’èpica del camp de batalla ha passat a una denúncia gairebé obrerista, d’explotació i marginació, i aprofita l’efecte en l’espectador musulmà de la xenofòbia i el racisme que troba en perfils ultres europeus.