La CE estudia si obliga a eliminar les xineses Huawei i ZTE de les xarxes mòbils

Les decisions sobre infraestructures, també digitals, corresponen als governs nacionals. Espanya ha decidit mantenir la tecnologia de Huawei, una aliança que va començar el 2011. Fins a 16 membres de la UE, més de la meitat del club comunitari, també utilitzen els serveis de la multinacional tecnològica xinesa i només 11 països l’han prohibit. Altres com Alemanya i Finlàndia estudien aplicar noves restriccions contra la firma xinesa.

Tot i que es tracta d’una decisió a escala nacional, Virkkunen estudia l’opció de vetar legalment les dues tecnologies per així obligar els països a seguir la llei o enfrontar-se a possibles sancions econòmiques, apunta Bloomberg. La Comissió fins i tot podria prendre mesures per dissuadir els països no pertanyents a la UE d’utilitzar tecnologia xinesa, per exemple bloquejant el finançament que vehicula projectes de telecomunicacions a través del programa Global Gateway en els casos en els quals s’utilitzin aquestes subvencions per contractar proveïdors com Huawei o ZTE, indiquen les fonts.

"La seguretat de les nostres xarxes 5G és crucial per a la nostra economia", es va limitar a afirmar el portaveu de la Comissió, Thomas Regnier, que no va fer comentaris sobre aquesta possible prohibició de Huawei i ZTE.

La publicació d’aquesta informació ha impulsat les accions del fabricant finlandès d’equips de telecomunicacions Nokia i del suec Ericsson. Les dues companyies són l’alternativa europea a Huawei i ZTE referent al desplegament de tecnologies de telefonia mòbil.

La UE, així com els Estats Units, consideren que cedir el control d’infraestructures nacionals crítiques a empreses amb vincles tan estrets amb Pequín podria comprometre els interessos de seguretat nacional. Des de Brussel·les, es tem que el règim de Xi Jinping pugui obligar aquests proveïdors tecnològics a entregar dades dels usuaris, convertint-los així en eines de vigilància al servei del Partit Comunista Xinès.

Pequín nega aquests temors i apunta que, amb aquesta possible prohibició, Brussel·les s’estaria disparant un tret al peu. "La retirada forçosa per part de certs països d’equips de telecomunicacions xinesos segurs i d’alta qualitat no només ha retardat el seu propi progrés tecnològic, sinó que també ha causat importants pèrdues econòmiques", va declarar ahir el portaveu del Ministeri d’Afers Estrangers de la Xina, Lin Jian.

Al març, Huawei va ser vetada al Parlament Europeu i es va prohibir als seus directius reunir-se amb la Comissió Europea després que es destapés l’escàndol per presumptes suborns a eurodiputats amb regals, viatges de luxe i diners en efectiu per garantir que recolzessin els interessos de la companyia xinesa. El setembre passat, el portal Follow the Money va destapar que l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF) va desestimar el març del 2023 les acusacions de corrupció contra lobbistes de Huawei al considerar que eren "especulatives".

La posició del Govern espanyol

Notícies relacionades

La justícia europea obre la porta a reconèixer a tota la UE el matrimoni gai

Veneçuela amenaça les companyies que no volen al país

Els plans de la Comissió casen amb les reiterades advertències des de Brussel·les. Des d’Espanya, el Govern de Pedro Sánchez ha defensat a capa i espasa la ciberseguretat dels sistemes de Huawei utilitzats per a les xarxes de 5G i l’emmagatzematge d’escoltes telefòniques de la policia, un nou i polèmic contracte de 12,3 milions d’euros que es va tancar durant l’estiu passat. No obstant, com va avançar El País, l’Executiu va admetre al setembre que havia anul·lat un contracte en via de ser adjudicat a Telefónica per a la instal·lació d’equips de Huawei a la xarxa de fibra òptica pública RedIRIS.

Malgrat la controvèrsia i sospites d’espionatge, Catalunya també està allargant la mà a Huawei. A l’octubre, la Generalitat va adjudicar a la unió d’empreses Sirt-Connecta una llicència de 127 milions per connectar els serveis públics catalans a una xarxa de fibra òptica amb equips del fabricant xinès, una infraestructura que hauria d’estar preparada el 2031. L’Executiu de Salvador Illa ha defensat que l’adjudicació "compleix totes les garanties" i ha garantit que el hardware també compleix amb l’Esquema Nacional de Ciberseguretat.