Chelsea Manning: "Part del poble dels EUA vol tenir una figura autoritària"

¿Com la va canviar la presó?

He passat una part important de la meva vida en institucions. L’Exèrcit, la presó... Fins i tot el 2006 vaig passar un temps sense llar. Estar en l’ull públic va ser una continuació d’aquesta lògica en què no podia créixer com a persona. He vist el món a través del prisma d’aquesta experiència. I només en els últims anys he començat a viure la meva vida per primera vegada. Tinc noves experiències que modelen la meva visió, coses que abans no podia fer com llogar un apartament, fer la compra i tenir amics. El que la gent dona per fet en el seu dia a dia va ser per a mi una cosa nova durant uns anys. Ara he aconseguit anar més enllà.

¿Se sent atrapada pel passat?

El problema és que entre el 2017 i el 2023 no tenia altres experiències a banda de parlar de les meves experiències. Així que en els dos últims anys he fet coses noves i boniques que contrasten amb el fet de parlar del meu passat.

Després de 14 anys de periple judicial i diplomàtic, l’any passat Julian Assange va quedar en llibertat. ¿És una victòria o una derrota que confirma la criminalització de publicar informació verídica?

No ho sé. S’ha de tirar endavant. Sens dubte, he deixat enrere aquella etapa de la meva vida. Nelson Mandela va dir un cop que, si fins i tot sent president li feien preguntes sobre l’etapa a la presó, en cert sentit era com seguir empresonat. Així és com em sento.

I com deu sentir-se Assange...

Espero que ell, l’Ed [Snowden] i altres persones que hagin tingut experiències semblants puguin deixar-ho enrere, créixer i avançar cap a alguna cosa millor. Quan ens centrem en els nostres greuges, no tenim l’oportunitat de pensar realment en el que volem. Estic segura que podria fer una llarga llista de coses terribles que m’han passat, moltes d’elles documentades. Però no vull que cap d’aquestes coses determini el que vull fer.

Molts dels mitjans de comunicació que van compartir els descobriments de Wikileaks van girar l’esquena a l’organització, més tard. ¿Es va sentir traïda?

Els mitjans ara estan en una posició molt més feble que fa una dècada, i els Estats ho han aprofitat, cosa que no em sorprèn. Els propietaris dels mitjans prenen cada cop més decisions editorials. I, com hem vist històricament en altres règims autoritaris, sempre que els mitjans es concentren en poques mans se centralitza el control. Recentment, l’agència federal de supervisió de les comunicacions dels EUA s’ha polititzat per silenciar l’oposició i enviar un senyal d’efecte dissuasiu als mitjans.

Va ajudar a destapar abusos del Govern dels EUA. ¿Una filtració com la seva tindria el mateix impacte en la societat actual?

Ens trobem davant una quantitat aclaparadora d’informació, també contradictòria. El món és cada cop més confús, difús i sorollós, i malgrat que la veritat sigui més fàcil de trobar i revelar, també costa més de discernir. Fins i tot si es destapa la veritat hi ha 30 o 40 interpretacions diferents sobre si és certa o no. I la mera existència de la IA et permet posar-la en dubte i dir "oh, això és un deepfake», encara que hi hagi persones sobre el terreny que hagin presenciat el que ha passat.

L’Administració Trump juga amb aquest caos i alhora restringeix la feina dels periodistes que cobreixen el Pentàgon perquè no exposin cap veritat incòmoda. ¿Segons el seu punt de vista, ¿la democràcia està amenaçada?

Els EUA experimenten amb el que el teòric polític Steven Levitsky ha descrit com a autoritarisme competitiu. Hongria, Turquia, Rússia i altres països l’apliquen, però els EUA són els més històricament demòcrates. Hi ha hagut un retrocés de la democràcia liberal i és anterior a Trump. Cal reconèixer que hi ha un desig del sistema i part del poble de tenir una figura autoritària, i això em preocupa més que una sola persona. És un fenomen intermitent i global que no elimina l’oposició amb tanta ferocitat, però redueix aquests canals perquè siguin més febles. Els EUA són només la seva última iteració.

¿És un punt de no retorn?

Sempre pot recular. El sistema liberal democràtic que teníem abans del 2015 ens ha portat a aquest moment: no era tan robust com es deia. Caldrà redissenyar les institucions si es vol un sistema més liberal. No soc tan pessimista a gran escala. D’aquí una dècada, pot ser que vegem els EUA en una situació molt diferent. A curt termini, però, em sembla que les coses empitjoraran molt.

La Casa Blanca impulsa la vigilància per rastrejar els ciutadans. ¿Els EUA acabaran sent un panòptic com la Xina?

No anem tant en aquesta direcció. La tecnologia hi és, però s’usa la desinformació, molt més barata. No fa falta utilitzar un aparell de vigilància per exercir l’autoritarisme; n’hi ha prou amb la confusió i la falta d’una única veritat per executar els desitjos autoritaris. No ens enfrontem a un Estat totalitari. En realitat, és la capacitat de generar informació falsa o de sembrar dubtes el que dona lloc a una mena de poder autoritari en aquest entorn. No dic que la vigilància no sigui un problema, sinó que la desinformació alimenta molt més aquest control central.

Però els contractes públics amb empreses de vigilància van a més.

Sí, però no sembla que facin servir totes aquestes tecnologies. Adjudiquen contractes a fi de subvencionar grans empreses i d’obtenir grans donacions.

Notícies relacionades

La justícia europea obre la porta a reconèixer a tota la UE el matrimoni gai

Veneçuela amenaça les companyies que no volen al país

A la presó la van assetjar per la transició de gènere. ¿La incendiària retòrica del MAGA contra la comunitat trans es tradueix ara en una escalada de violència?

Ja passa, sí, i afecta moltes comunitats diferents. Per ser un país liberal i que ha aspirat a ser un far de democràcia per al món, hem comès molta violència. Els EUA són molt diversos políticament i ètnicament. Som un país d’immigrants, però els atacs xenòfobs han augmentat els últims anys. Ja va passar a principis del segle XX contra els europeus i els xinesos. Tenim una història d’alts i baixos en drets i qüestions socials. I crec que aquesta tradició continuarà en el futur previsible.