Alemanya no aixeca el cap amb Merz al capdavant d’un Govern esquerdat

Sis mesos després d’accedir a la Cancelleria, la seva coalició entre conservadors i socialdemòcrates pateix sota l’assetjament de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD). La primera posició en els sondejos es va alternant, setmana a setmana, entre la formació ultra i la dreta de Merz. La recepta del canceller per fer-los front va de la mà dura en matèria migratòria a la recerca de remeis per als dos puntals econòmics d’Alemanya, l’automoció i l’acer. Altres problemes més apressants per al ciutadà, com l’habitatge, esperen a la banqueta. Els dissensos entre els coalitzats estan a l’ordre del dia tant pel que fa a l’economia com a la política.

Un PIB que no remunta

El terme "coalició fracassada" amb què Merz va assetjar el socialdemòcrata Scholz s’acarnissa ara amb el seu Govern. Alemanya va obrir el 2025 amb un repunt del producte interior brut (PIB) del 0,3%, per baixar el trimestre següent a una contracció del 0,2%.

El tercer trimestre s’ha saldat amb l’estancament i pronòstics de creixement mínim al tancament de l’any. Els rostres de les males notícies econòmiques són els del vicecanceller i titular de Finances, el líder socialdemòcrata Lars Klingbeil, i la ministra d’Economia, la conservadora Katherina Reiche, procedent de l’àmbit empresarial. Al primer se li atribueix falta d’experiència en un departament clau per a un país amb 83 milions d’habitants. A Reiche, que pretengui aplicar unes retallades socials no assumibles per als seus socis en una Alemanya amb un teixit social molt precaritzat.

Merz va accedir al poder des de la condició d’exrival intern d’Angela Merkel, de línia més centrista, i en un país amb segells d’identitat del poder exportador, l’automoció i l’acer, que estaven en crisi. Se l’identificava com un líder "amic" de la gran indústria. Però la passió de Donald Trump pels aranzels i la falta de resposta front la competència més barata de la Xina llasten el rellançament.

Va començar el seu mandat sota el signe del suport empresarial, plasmat en una aliança amb 60 empreses punteres i un pla d’inversions de 630.000 milions d’euros en tres anys. D’allà ha passat a convocar successives cimeres del sector de l’automoció o de l’acer, que es tanquen amb promeses d’alleujaments en la factura energètica als sectors que més consumeixen.

Però les solucions globals, com l’acord de lliure comerç entre la UE i el Mercosur, no depenen de Berlín, sinó de París o de Brussel·les. D’aquesta manera, una cada tres empreses planeja retallar plantilla el 2026, segons l’Institut Alemany d’Economia (IW).

De la precarietat a la pobresa

L’accés a l’habitatge és un altre problema global, reconegut com a tal per la UE, però que per a molts alemanys, especialment a Berlín, ha estat una cosa desconeguda durant dècades. El preu de l’habitatge es dispararà i experimentarà augments rècord el 2027 tant per als pisos en propietat o habitatges unifamiliars com per als lloguers, segons els pronòstics de l’Institut Econòmic Mundial (IfW).

S’estima que sis milions de llars estan fortament tensades pel preu de l’habitatge. Gairebé 13 milions temen, a curt o mitjà termini, que no podran fer front a aquests costos.

La precarització ha arribat així mateix a una franja de població que es va considerar intocable, com són els jubilats. Un de cada quatre pensionistes continua laboralment actiu, sigui per decisió personal o perquè no en té prou amb la seva jubilació. Merz ha activat una fórmula de jubilació activa que permetrà a qui treballi per compte d’altri cobrar fins a 2.000 euros mensuals exempts d’impostos addicionals.

Deportacions

Merz presenta com un èxit el retrocés de les peticions d’asil a Alemanya, que ha deixat de ser el primer destí de la immigració cap a Europa. El primer semestre de l’any es van rebre 86.000 sol·licituds, un 50% menys a escala interanual. El nombre de refugiats continua sent alt, 3,3 milions, sense comptar el milió i mig d’ucraïnesos que han arribat després de la invasió russa.

Notícies relacionades

Un altre supertifó a les Filipines sense recuperar-se de l’anterior

Petro crida a "contenir la barbàrie" bèl·lica

Han augmentat les deportacions d’asilats rebutjats per haver comès delictes greus. Fins al setembre es van situar en 17.800, davant les 20.000 de tot 2024. L’artífex d’aquests "èxits" és el ministre de l’Interior, Alexander Dobrindt, de la Unió Socialcristiana de Baviera (CSU).

A la corda fluixa s’ha col·locat el ministre d’Exteriors, Johann Wadephul, per qüestionar que Síria sigui ja un país segur. Viuen a Alemanya gairebé un milió de sirians, majoritàriament amb més de set anys al país. Amb prou feines 4.000 han tornat voluntàriament al seu país després de la caiguda de Bashar al-Assad. El grup dels potencialment expulsables està en 10.700, dels quals 980 estan a l’espera que s’executin les seves expulsions.