Rússia recluta amb enganys milers de cubans per ser utilitzats com a carn de canó en la guerra d’Ucraïna

El Michel, afligit d’un càncer als ossos que li ha limitat la mobilitat, porta un cert sentiment de culpa per la desaparició, fa un any, del seu germà Yoan Viondi Mendoza, un jove amb un grau de retard mental i amb el qual se sentia molt unit després de la mort del seu pare, fet que el va deixar sol davant la vida al paupèrrim barri de Villamaría, a l’Havana, als 17 anys. Des dels EUA, mantenia contacte telefònic constant amb el seu familiar, però arran del seu possible allistament, «vam tenir una gran discussió i em va bloquejar» durant una setmana, rememora. Quan el Yoan va reaparèixer a les seves xarxes socials, ja era a Moscou, després d’haver volat a la capital russa des de Varadero, a punt de firmar el contracte per enrolar-se a l’Exèrcit rus. El Michel pensa que si el seu germà no l’hagués arribat a bloquejar, hauria aconseguit convèncer-lo que aquella generosa oferta, plantejada per una dona cubana, de nom Diana, establerta a Moscou, que li prometia 2.000 dòlars al mes, vacances pagades als 11 mesos i un passaport rus a canvi de realitzar tasques logístiques com excavar trinxeres o reconstruir edificis destruïts a la rereguarda militar russa, tenia una lletra petita que podria costar-li la vida.

Frau exposat

El frau va quedar meridianament clar el dia en què el Yoan va acudir a Riazan, una localitat pròxima a Moscou seu d’importants instal·lacions militars de l’Exèrcit rus, a firmar el contracte. El Michel li havia demanat que portés a sobre el telèfon mòbil per traduir simultàniament el document en què havia d’estampar la seva firma. Però li van impedir entrar al recinte amb el dispositiu i «mitjançant coaccions i amenaces», relata el seu germà, es va veure forçat a escriure el seu autògraf en un text redactat en una llengua que desconeixia sense saber ni tan sols al que s’estava comprometent. «La impotència em devorava; hauria desitjat tenir ales i amb un coet volar fins allà», recorda.

Immediatament, el Yoan va ser traslladat des de Riazan fins a Donetsk, localitat ucraïnesa sota ocupació russa pròxima a la línia de front bèl·lic. Allà el van instal·lar en una carpa que compartia amb desenes de combatents, la majoria d’ells de països estrangers, i on se li va proporcionar entrenament militar. Al comprovar que res del que li van dir al seu país d’origen era cert, va intentar escapar-se i tornar a Moscou, però va ser tasca impossible. La capital russa quedava a 1.200 quilòmetres de distància, «com de Santiago de Cuba a Ciutat de Mèxic, li havien tret el passaport i no podia abordar cap tren», recorda el Michel. Quan va tornar a la seva unitat militar, va ser arrestat durant tres setmanes i es va quedar a Donetsk, lluny del front, on va complir durant un temps tasques exemptes de perill com el repartiment de menjar als soldats o la recollida de restes de cossos desmembrats.

Després de diversos intents d'enviar-lo de nou al front, el Michel va perdre el rastre del seu germà un dia d’octubre del 2024. «Li havien promès que el llicenciarien i el tornarien a casa, però el dia que l’anaven a recollir, a les 3.22 de la tarda, vaig perdre el contacte amb ell», recorda. No creu que l’enviessin al front, i no descarta que el matessin allà mateix, ja que s’havia convertit en un maldecap per al seu comandant, Roman Borsuk, ateses les seves reiterades negatives a anar a lluitar.

La història del Félix

Notícies relacionades

Ucraïna i l’oposició castrista assenyalen l’ambaixada russa pel reclutament de cubans per a la guerra

Les negociacions entre el Pakistan i l’Afganistan fracassen i obren la via a una guerra oberta: 5 claus d’un conflicte amb més de 400 morts en un mes

La família de Félix Omar va perdre el contacte amb el seu parent el 18 de juliol passat. S’havia allistat el 3 de març anterior, amb condicions similars a les del Yoan: «Un contracte laboral de construcció, i el portarien a llocs que ja havien sigut atacats per recollir runes i deixalles», explica la seva germana Solanch. Però la seva sort va acabar sent la mateixa, amb un relat dels fets una vegada en territori rus pràcticament idèntic al del Michel. El van obligar a firmar un contracte «que no li van permetre traduir; només li deien que tot estaria bé». Igual com el Yoan, Félix Omar va intentar desertar i escapolir-se del tràgic destí que planava sobre ell després d’haver rubricat el contracte. «Ho va intentar de mil maneres, però va ser impossible; li havien tret els documents, l’amenaçaven i fins i tot el van arribar a sotmetre maltractaments físics; la comunicació era dolenta, però ell ens deia que tot estava bé per no preocupar-nos».

El dia en què va desaparèixer, havia informat que acudiria a la posició de la seva unitat, la 40321. Setmanes més tard. La Solanch, desesperada, comença a obtenir relats sobre el que hauria pogut passar. «Vaig aconseguir comunicar-me amb companys d’ell i em van dir que el meu germà havia mort en una missió, i que va ser impossible recuperar el cos perquè el territori estava ple de drons», rememora la germana. La família no pot girar full encara, i la desaparició en combat de Félix Omar està sent especialment penosa per a la seva progenitora. «A Rússia, la meva mare ha hagut de contractar un advocat, no li donen respostes i tot el procés està sent molt lent», recorda. Al no haver-se recuperat encara el cadàver, les autoritats russes no certifiquen les defuncions al camp de batalla i busquen així alliberar-se de l’obligació de pagar una indemnització a les famílies.