Dilemes d’ampliar la UE

La responsable de la política exterior europea i vicepresidenta de la Comissió Europea (CE), Kaja Kallas, ha insistit aquesta setmana que l’ingrés dels primers nous membres de la Unió Europea (UE) es podria produir el 2030. Però aquest voluntarisme xoca amb la realitat que la UE encara no ha començat la negociació de la seva reforma política interna prèvia, ni sobre el repartiment del cost de l’ampliació. A més, aquest objectiu defuig que Ucraïna continua immersa en una guerra sense final a la vista, Moldàvia té viu el conflicte de Transnístria i tots els candidats arrosseguen greus problemes per resoldre.

Els Vint-i-set van acordar en el Consell Europeu de Granada del 2023 que la UE s’havia de reformar abans de l’ingrés de nous membres perquè el lent sistema de presa de decisions no quedi paralitzat amb 35 membres i per evitar que l’ampliació agreugi l’actual deteriorament democràtic a escala nacional que s’ha produït en diversos membres. La dificultat per reformar el Tractat de la UE ha refredat aquests plans.

Els Vint-i-set tampoc han abordat el cost que tindrà en el pressupost de la UE l’ingrés de nous estats, en especial Ucraïna, ni la pèrdua d’ajudes europees que implicarà per als actuals membres la incorporació d’uns estats més pobres. L’adhesió d’Ucraïna, Moldàvia, Albània, Bòsnia, Kosovo, Macedònia del Nord, Montenegro, Sèrbia i Geòrgia implicaria una despesa addicional anual mínima de 26.000 milions d’euros (a preus del 2024), segons l’informe del think tank Bruegel partint de les regles i els fons de l’actual marc pressupostari 2021-2027.

L’ingrés de tots aquests candidats suposaria, també, per a Espanya i Itàlia la pèrdua global en set anys de 9.000 milions en fons de cohesió, de 4.000 per a Portugal i de 2.000 per a Hongria i per a Romania, afegeix Bruegel partint de les regles en vigor actuals. Els vetos als productes agraris ucraïnesos que mantenen Polònia, Eslovàquia i Hongria són un altre exemple de les dificultats que planteja l’ampliació.

La retallada del 30% en les ajudes agràries i del 34% en els fons regionals i de cohesió que ha aplicat la presidenta de la CE, Ursula von der Leyen, en el projecte de marc pressupostari 2028-2034 per fer més digerible financerament l’adhesió d’Ucraïna han xocat amb l’oposició del Parlament Europeu i els països afectats. El marc pressupostari requereix l’aprovació unànime dels Vint-i-set i de la majoria del Parlament Europeu.

Malgrat les declaracions oficials a favor de l’ampliació de la UE, hi ha fortes reticències en un nucli important de governs i de ciutadans europeus. Els intents de la CE d’accelerar les negociacions d’adhesió han xocat amb l’exigència dels Vint-i-set del compliment estricte dels criteris de mèrits i els procediments establerts. L’obertura i tancament de cada capítol dels tractats d’adhesió i l’ingrés de cada país candidat requereixen l’aprovació unànime dels Vint-i-set. La negociació del tractat d’adhesió d’Ucraïna i Moldàvia encara no ha pogut començar pel veto d’Hongria.

Poca informació

Notícies relacionades

La droga o Maduro

Netanyahu promet actuar contra el terror dels colons a Cisjordània

Diferents think tanks, com el CIDOB de Barcelona i l’European Union Institute for Security Studies de París, adverteixen que la CE dona massa per descomptat el suport ciutadà a l’ampliació de la UE i defuig les reticències de diversos governs. L’ingrés de nous països es podria veure rebutjat per un mur format per l’opinió pública i els requisits nacionals d’aprovació parlamentària o per referèndum en l’actual clima de polarització política, va destacar a l’octubre un informe del CIDOB.

El 67% dels europeus no es consideren informats sobre l’ampliació de la UE, amb xifres que pugen al 75% i al 81% a diversos països, de manera que el seu suport és poc segur, va revelar al setembre el sondeig Eurobaròmetre de la CE. També va evidenciar que existia una oposició majoritària a l’ampliació a França, Àustria i la República Txeca i una oposició molt forta a Alemanya. L’ingrés d’Ucraïna a la UE és rebutjat majoritàriament pels ciutadans de Bulgària, la República Txeca, Alemanya, Grècia, Itàlia, Xipre, Hongria i Àustria, indica el sondeig. Fins i tot l’ingrés d’Albània, un dels candidats que ha avançat més en les negociacions, és rebutjat majoritàriament pels ciutadans de Bèlgica, la República Txeca, Alemanya, Grècia, França, Xipre, Àustria i Eslovàquia, i gairebé d’Itàlia.