La rebel·lió de la generació Z
El món viu un esclat de protestes protagonitzat per joves d’entre 15 i 28 anys que, després de criar-se en ple auge d’internet i de les xarxes socials, surten ara al carrer a reivindicar els seus drets. La seva revolució suma la simpatia de desenes de milers de persones de totes les edats.
La major part de vegades les revoltes populars sorgeixen de manera inesperada. Salta l’espurna i l’incendi es propaga a gran velocitat, fins i tot traspassa fronteres i es fa global. És el cas de les massives protestes que han sacsejat diversos països del món aquestes últimes setmanes i que han fet caure presidents, primers ministres i governs sencers. Darrere de les massives mobilitzacions hi ha la denominada generació Z (Gen Z), joves nascuts entre 1997 i el 2012, que ara tenen entre 28 i 15 anys i que van créixer en ple auge de l’era d’internet. A la rebel·lió, s’hi han unit desenes de milers de persones de totes les edats.
Les revoltes es van intensificar el mes de setembre passat a Indonèsia, el Nepal, les Filipines i Timor Oriental. Van fer el salt a l’Àfrica, al Marroc i Madagascar (a Kenya van començar abans) i han tingut les seves rèpliques a Amèrica Llatina, al Perú i el Paraguai. Totes comparteixen un mateix context: països amb règims autoritaris o amb dèficit democràtic, marcats per la incertesa econòmica, una desigualtat creixent, una corrupció sistèmica i una alta taxa d’atur juvenil. La mitjana d’edat de la població d’aquests països va dels 20 als 30 anys. A Espanya és de 46 anys.
Un factor decisiu en les protestes i que explica la seva ràpida expansió per diversos països del món és l’ús de les xarxes socials, poderoses eines de mobilització. Així va passar també en les revoltes àrabs de fa 15 anys. Van esclatar el desembre del 2010 a Tunísia i es van expandir com l’escuma per la regió en la coneguda com a Primavera Àrab. Llavors, en menys d’un any, la rebel·lió va acabar amb quatre dictadors: el tunisià Zine el Abidine Ben Ali, l’egipci Hosni Mubarak, el libi Muamar el Gaddafi i el iemenita Ali Abdulá Saleh.
Noves plataformes
Els activistes digitals de llavors van utilitzar principalment Facebook i Twitter com a armes de lluita i dissidència. Ara els Gen Z ho fa a través de TikTok, Instagram, Telegram i Discord. Des d’aquestes plataformes es comuniquen, comparteix experiències, reivindicacions i criden a mobilitzar-se des de l’Himàlaia fins als Andes. Com en els països àrabs, es tracta de moviments descentralitzats, sense líders destacats ni organitzacions sindicals o polítics, que associen a l’establishment.
El moviment transfronterer comparteix una mateixa simbologia que s’inspira en la popular sèrie de manga japonesa One Piece, protagonitzada per Monkey D. Luffy, capità d’un vaixell pirata que, amb la seva tripulació, lluita contra els governs corruptes del món. La sèrie de còmic, creada el 1997 per Eiichiro Oda, té més de 110 volums i ha venut més de 500 milions de còpies. La sèrie de televisió ha superat els 1.000 episodis. Luffy vesteix un barret de palla i enarbora una bandera amb una calavera somrient, senyes d’identitat de la generació Z. A la revolta al Nepal, la bandera pirata va onejar a la seu del Parlament en flames. Al Perú, un jove la va plantar a la cèntrica plaça San Martín de Lima.
Al país de l’Everest, les protestes van forçar la dimissió i fugida del país del primer ministre i van forçar el nomenament de l’expresidenta del Tribunal Suprem per estar neta de corrupció com a cap del Govern de transició. Al Perú, la revolta va contribuir a la destitució de la presidenta del país, mentre el seu substitut és a la corda fluixa. El mateix va passar a Madagascar, el cap d’Estat del qual es va veure forçat a tocar el dos i fugir a l’estranger. Ara han aconseguit el poder els militars que han promès eleccions democràtiques en dos anys.
Perspectives de futur
Les protestes d’aquestes últimes setmanes, algunes encara latents, com al Marroc i el Perú, tenen com precedents més pròxims en el temps les revoltes populars en Bangladesh i Sri Lanka, que van forçar també la fugida dels seus respectius líders. A Sri Lanka va caure en desgràcia el president el 2022. L’actual mandatari és un outsider d’esquerra que va ser elegit per sorpresa l’any passat i que ha promès acabar amb la corrupció i els privilegis de l’elit. A Bangladesh, qui es va escapar del país l’any passat va ser la primera ministra. Els joves han creat el Partit Nacional Ciutadà, que es presentarà a les eleccions de l’any vinent.
Notícies relacionadesLes revoltes han deixat un balanç global de centenars de morts i milers de ferits, a més d’un bon nombre de detinguts. Que s’estenguin encara més preocupa dirigents de països on les mobilitzacions encara no han arribat, però que compleixen totes les condicions polítiques i socioeconòmiques perquè passin. Candidats, no en falten.
En una de les parets del Parlament incendiat de Katmandú, la capital del Nepal, algú va deixar escrit: "D’ara endavant, només la generació Z estarà en aquest lloc. Els líders corruptes seran expulsats del país. Llarga vida al Nepal. Llarga vida a la joventut de la GenZ". El missatge es va fer viral en segons. Les noves autoritats nepaleses han convocat eleccions generals per al mes de març de l’any que ve.
- Tràmits Confirmat: els majors de 70 anys hauran de renovar el seu DNI permanent abans d’aquesta data per ordre de la Unió Europea
- Als peus de collserola Tensió entre ‘runners’ i veïns a la Carretera de les Aigües
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Automoció BYD estudia obrir una fàbrica de cotxes elèctrics a Catalunya
- Modalitat esportiva ‘Boom’ dels locals de ‘barre’ a BCN
- Quant cobra un autònom de baixa? Aquestes són les xifres del 2025
- Salut El cardiòleg Aurelio Rojas aclareix si és millor menjar abans o després d’entrenar
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Intel·ligència artificial Una recerca d'UManresa sobre ètica demostra que la intel·ligència artificial cau en les mateixes contradiccions que les persones
- Educació a Catalunya Els rostres de l’abandonament escolar: «Acabes renunciant per no endeutar els teus pares o per no saber on acudir»
