Malàisia, el Japó i Corea del Sud posen l’alfombra vermella a Trump

Tres etapes, dues cimeres internacionals, una setmana i molts deures pendents. En la seva primera visita a l‘Àsia del segon mandat, Donald Trump espera apuntalar les seves aliances, malmeses pels embats aranzelaris, i segellar l’armistici comercial amb la Xina, del qual depèn la salut econòmica global. No són objectius modestos, però disfrutarà d’entusiastes amfitrions amb l’alfombra vermella disposada per assegurar la sintonia.

Del viatge la Casa Blanca gairebé no n’ha ofert detalls, però els retalls en perfilen l’itinerari. Aterrarà avui a Kuala Lumpur, la capital malàisia, per assistir a la cimera anual de l’ASEAN (països del sud-est asiàtic), en què es reunirà amb el president xinès, Xi Jinping. En el seu primer mandat amb prou feines hi va aparèixer en una ocasió, i fins i tot va evitar l’edició virtual durant la pandèmia de la covid. El seu passotisme va facilitar que la Xina guanyés pes en una zona d’economia exuberant i forçada a equilibris entre les dues grans potències. De Pequín l’irrita que actuï per la via dels fets consumats en els nombrosos conflictes territorials al mar del Sud de la Xina, però temen que la pulsió nord-americana per trepitjar totes les durícies al seu rival geopolític els deixi un conflicte fatal a la seva zona.

Trump va castigar l’ ASEAN amb els aranzels més salvatges el "dia de l’alliberament" per desincentivar les inversions xineses a la zona i tapar les esquerdes del seu proteccionisme. Setmanes després va acudir Xi Jinping amb un missatge clar: Washington és, en el pitjor cas, el responsable del seu inquietant horitzó econòmic. En el millor, per aquest ball d’aranzels, un soci vel·leïtós i poc fiable.

Kuala Lumpur s’ha esforçat per complaure el seu hoste, amagant tots els sensesostre i preparant-li l’acord de pau entre Cambodja i Tailàndia perquè hi estampi la seva firma. Els dos països van recuperar fa uns mesos enrere els seus enfrontaments i, després de cinc dies intercanviant trets, van acordar un armistici. Va ser crucial la mediació de l’ASEAN, però Trump es va atribuir l’èxit per les seves amenaces a tallar les negociacions comercials amb els dos governs si no aturaven les hostilitats.

Volarà després al Japó per reunir-se dimarts amb la primera ministra, Sanae Takaichi. Els aranzels de Trump van angoixar el seu principal soci a la zona i la inversió pactada de 550.000 milions de dòlars per rebaixar-los van ser percebuts per molts com una extorsió. Takaichi ja va avançar que intentaria renegociar-los, però és dubtós que trobi un interlocutor comprensiu. En qüestions de defensa seran més fàcils els acords perquè la ultraconservadora comparteix l’entusiasme militarista de Trump.

5% per a l’OTAN

Notícies relacionades

Brigitte Macron porta a judici 10 persones per haver difós que és home

Orbán afirma que la UE està "fora de joc" en la negociació sobre Ucraïna

El president ha exigit a Tòquio que arribi al mateix 5% de despesa que l’OTAN, compri més armament nord-americà i assumeixi el gruix de la factura de les 50.000 tropes aquarterades al Japó. Ha transcendit que el Govern planeja comprar un centenar de camionetes nord-americanes, molt aparatoses per a les carreteres nacionals, i aparcar-les davant del palau d’Akasaka perquè Trump les vegi per la finestra al despertar.

El seu periple acabarà a Corea del Sud . Al país, un altre soci tradicional, no li falten motius per queixar-se. El seu president, Lee Jae-myung, negocia amb Washington una altra mastodòntica inversió de 350.000 milions de dòlars a la recerca d’aranzels més assumibles, però l’acord es resisteix. El país tampoc ha superat l’estupor per la detenció de 500 treballadors d’una planta de Hyundai a Geòrgia, gairebé tots sud-coreans, durant una batuda de l’ICE. A Seül van parlar de traïció quan els van veure emmanillats i tractats com a criminals.