Rosa Maria Calaf i Jon Sistiaga: "Només la bona informació ens farà autènticament lliures"

¿Què van aprendre en la seva primera corresponsalia que encara els serveix avui?Calaf: Va ser als Estats Units i vaig intentar aprendre del millor periodisme, de comprometre’m absolutament amb la veracitat, amb trepitjar terreny i parlar amb els protagonistes de les històries.

Sistiaga: El primer que aprens, a part de veure el conflicte, és a llegir-te per saber si ets capaç de tornar sense mentir-te a tu mateix, si estàs capacitat i pots carregar amb tots els teus fantasmes.

¿És paradoxalment més difícil informar avui, en l’era de la sobreinformació, que quan vostès dos van començar?Calaf: El periodisme mai ha sigut fàcil, perquè consisteix a mostrar el que no es vol que es vegi i a explicar el que es vol amagar, i sempre hi ha qui vol evitar això. El problema d’ara és que desinformar amb moltíssima eficàcia surt molt més barat que informar. Abans dèiem que la informació era poder; ara la desinformació és el poder.

Sistiaga: Les regles han canviat. Estem vivint la història d’un món que es resisteix i, sincerament, em considero un dels últims mohicans d’una manera d’informar.

¿Quina veritat incòmoda sobre el periodisme els agradaria que es pogués fer viral?Calaf: Que es necessita educació mediàtica perquè la ciutadania s’adoni de com s’està manipulant la informació. Si mengem aliments tòxics, el cos físic va a l’hospital. Si la societat consumeix informació tòxica, el cos social va a l’hospital. I en aquest vivim tots.

Sistiaga: El periodisme està en cures intensives, però no necessàriament en pal·liatius. De l’uci es pot sortir. Estem arribant a un punt en què molta gent comença a buscar informació allà on sap que no el menteixen o manipulen. Quan tens un càncer no vols anar a un herbolari, sinó a un oncòleg de veritat. I ara la gent va a comprar periodisme a la parafarmàcia.

¿Tenen esperança que s’aposti per invertir més a estar més ben informat que només a generar més contingut?

Calaf: Ara és molt més important la quantitat que la qualitat i l’impacte de la importància del que s’explica, però només la bona informació ens farà autènticament lliures. Tinc esperança els dilluns, dimecres i divendres (riu).

Sistiaga: Sí, però de moment crec que la desprecarització del periodisme queda molt lluny. Per ara es continua prioritzant el benefici més o menys immediat al dret a la informació. Les televisions estan plenes d’executius sense ànima que prefereixen omplir amb totòlegs un programa llarg comercialitzat per disfrutar, per omplir hores de programació i per col·locar publicitat. Això també ho hem vist en diferents mitjans digitals. Però crec que, al final, es prioritzarà la responsabilitat.

Trump ha arrossegat els mitjans a un fangar binari. ¿Com es poden cobrir les seves notícies sense convertir-se en un altaveu dels seus exabruptes?Calaf: Aquesta és la clau i la principal dificultat. Lamentablement, la gent es creu molt més fàcilment una mentida ben elaborada que no pas una veritat més complexa. La informació és un dret del ciutadà, així que l’única fórmula que se m’acut per respectar-ho és insistir en la pedagogia i en el periodisme compromès i rigorós, honest i independent.

El corresponsal ha d’intentar tenir una mirada neta. ¿Recorda quan una de les seves fonts va canviar els seus prejudicis?Calaf: Enfrontar-te a la realitat esquivant tòpics, prejudicis i estereotips és crucial, però molt difícil. L’objectivitat total és impossible, perquè carreguem amb una motxilla que costa molt treure’s de sobre, però cal ser conscient d’això i poder combatre-ho. Sempre has d’estar alerta per no caure en aquestes trampes. De vegades m’ha passat que arribava a un lloc pensant que no en trauria res perquè eren persones que no se sabrien explicar ni tampoc sabrien defensar allò que volien denunciar, però després me n’adonava que estava equivocada.

Sistiaga: El primer que has de fer és abandonar tot el que creus que saps del lloc al qual vas, les idees preconcebudes dels que són els bons i els dolents. El segon punt és parlar amb tothom, mal que et pesi. I, si t’has de situar, que sigui al costat de les víctimes.

¿Quin documental o pel·lícula recomanaria que li hagi marcat?

Notícies relacionades

Trump avisa Israel que perdrà el seu suport si s’annexiona Cisjordània

Els EUA porten la lluita antidroga al Pacífic

Calaf: El Gran Carnaval. Em va impactar moltíssim i va ser una crítica ferotge a la perversió del periodisme que estem veient ara.

Sistiaga: The Act of Killing. Em sembla una obra mestra, una autèntica ximpleria.