"No queda res, ni un record"

Reem Saber al-Sadoudi no va ser capaç de tornar a casa. "No vaig poder suportar veure-la completament destruïda, demolida", relata aquesta gaziana de 30 anys. El seu marit, Mohammad, sí que hi va anar. A principis de setmana, quan les carreteres que creuen la Franja de Gaza van reobrir i les tropes israelianes es van retirar de manera parcial, ell va emprendre el retorn a la seva llar a Ciutat de Gaza. Amb una mica d’esperança, tornava per revisar-ne l’estat, i, potser, preparar-la per a la tornada de tota la família. Aviat va constatar el més temut. La seva casa ja no existia. "No queda res, ni un sol record", afirma la Reem. En una foto compartida amb EL PERIÓDICO, es veu un embolic de runa superposada una sobre l’altra.

El paisatge es repeteix de cap a cap de la Franja. Segons les Nacions Unides, el 92% dels edificis han sigut destruïts completament o molt danyats pels bombardejos. Les xifres de l’organització són de l’abril passat. En sis mesos, la pols de la runa s’ha estès per tot l’enclavament. Fa un mes i mig que la família Al-Sadoudi es va veure forçada a abandonar la seva llar. "Havia sigut parcialment danyada, però la vam reparar i hi vivíem perquè no teníem cap altre refugi", confessa aquesta professora i mare de dos fills. Ara, estan vivint en una "petita habitació amb lavabo" a la central Deir al-Balah.

La il·lusió inicial pel retorn es va dissipar al veure la que havia sigut la seva casa. En poc més de 40 dies, l’Exèrcit israelià l’havia convertit en runes, igual que moltes d’altres. Més de mig milió de palestins desplaçats van tornar a Ciutat de Gaza amb l’entrada en vigor de l’alto el foc, segons xifres de dissabte passat de l’agència de defensa civil gaziana. A la seva arribada, van trobar que l’urbs més gran dels territoris palestins, que abans allotjava un milió de persones, era una capa grisa, un cementiri de runa. Una anàlisi preliminar de les Nacions Unides assenyala que el 83% de les estructures han sigut danyades. Això suposa unes 81.000 vivendes. Entre elles, la dels Al-Sadoudi.

Durant aquests primers dies, 300.000 persones més han tornat al devastat nord de l’enclavament, segons la Defensa Civil gaziana. Hania Masud no és entre elles. Aquesta mare de dos nadons és originària del nord de Gaza, però no es planteja tornar. "No tinc una llar a la qual tornar, fa un any que està destruïda", admet des del sud de l’enclavament. "Estic intentant llogar un pis aquí, ja que no penso tornar al nord", afirma. Fa un mes va emprendre la letal ruta de nord a sud sota els bombardejos israelians. Al seu nord natal no hi ha serveis. Només ruïnes.

"No és fàcil llogar aquí, és difícil trobar alguna cosa perquè molta gent ha perdut les seves cases", explica. Mentre busquen una nova llar o alguna cosa que se li assembli, aquesta professora d’anglès viu amb la seva filla de quatre mesos, el seu fill de dos anys i el seu marit en una tenda de campanya, que va comprar per 1.000 dòlars. Cada mes en paga 300 més per llogar l’espai que ocupa la tenda. El panorama immobiliari d’una Franja arrasada és desolador. "Una habitació costa uns 300 o 400 dòlars, una casa amb més d’una habitació en val entre 800 o 1.000, i les cases amb serveis com llum o aigua en costen més de 1.000", explica. La Hania recorda com "abans de la guerra, un pis en molt bon estat amb serveis i diverses habitacions podia valer entre 300 i 400 dòlars".

Estalvis hipotecats

Des de fa més de dos anys, les famílies gazianes estan hipotecant tots els seus estalvis per sobreviure. Més enllà dels elevats preus per trobar un sostre, s’enfronten a l’elevadíssim cost de vida i la continuada falta d’ingressos. "Desitjo reconstruir la meva llar; és el nostre únic refugi i el dels meus fills", afirma la Reem. "És un somni difícil d’aconseguir perquè la destrucció és enorme i la nostra situació econòmica és extremadament precària", afegeix.

Reconstruir Gaza costaria uns 60.000 milions d’euros i trigaria uns 15 anys, va dir dimarts Jaco Cilliers, del Programa de l’ONU per al Desenvolupament a Ginebra. Ara, la població de Gaza, uns 2,1 milions de persones, està concentrada en menys de la meitat del territori, perquè la resta continua ocupada per les tropes israelianes.

Notícies relacionades

El príncep Andreu acorda amb Carles III renunciar a tots els seus títols

Pols pressupostari

Molts opten per abandonar Gaza. O fantasiegen amb això. "Teníem dues cases, però estan destruïdes", explica Rida des del sud de la Franja. "No planejo reconstruir-les, perquè vull viatjar, tot i que estic pensant on anar, però no sé com. No hi ha vida aquí a Gaza; s’ha esvaït", sentencia.

Una Franja de Gaza devastada, amb el 90% de les escoles destruïdes, més de 67.000 morts en dos anys, 170.000 ferits, 40.000 amb seqüeles incapacitants, 5.000 nens amputats, han sobrepassat el límit del patiment. L’herència són 55 milions de tones de runa.