Aïllat i delmat, Hamàs es resisteix a desaparèixer: «Mai ens rendirem»

Això és exactament el que busca el pla de Trump, que coincideix amb l’actitud dels europeus i els països àrabs. La seva primera fase per a un alto el foc i l’intercanvi de presoners va ser acceptada per les parts dijous. Però a partir d’aquí el pla reclama que Hamàs es desmilitaritzi, cedeixi el poder a Gaza i renunciï a participar en el seu futur. Un envit que no és del tot nou per als islamistes, per més que aquesta vegada s’enfrontin al moment més crític de les seves gairebé quatre dècades d’existència. La seva cúpula militar i política ha sigut escapçada. De la seva modesta infraestructura militar només en queden les restes. Gaza ha sigut arrasada. I el seu aïllament internacional és gairebé complet. «Entre els països àrabs només els quedava el recolzament de Qatar, però el van perdre amb el suport qatarià al pla de Trump. Paral·lelament, l’Iran ha sigut derrotat i és ja incapaç de prestar cap ajuda a Hamàs», explica l’analista i exministre palestí Ghassan Khatib. «Estan sols i no crec que tinguin futur llevat que es transformin exclusivament en un partit polític».

En cas de fer-ho, perdrien la seva raó de ser. Hamàs és per damunt de tot un moviment de resistència a l’ocupació israeliana. Més fins i tot que un projecte polític ultraconservador amb l’islam com a bandera. La seva aposta per la lluita armada i el seu recurs periòdic al terrorisme li han valgut la designació de grup terrorista a Occident, tot i que altres països el consideren un moviment de resistència anticolonial. El 2006 van mirar de fer les paus amb Occident, presentant-se per primera vegada a les eleccions, i el 2017 van esmenar la seva carta fundacional per acceptar un Estat palestí a les fronteres de 1967, cosa que implícitament inclou el reconeixement d’Israel. Però no els va servir de gaire. Poc després que guanyessin les eleccions democràticament, Israel i Occident van boicotejar amb sancions el seu Govern.

Hamàs no ha sigut destruït

En qualsevol cas, Hamàs no és mort. La «destrucció total» promesa per Benjamin Netanyahu haurà d’esperar. I són moltes les veus qualificades que dubten que desaparegui. «Després de conèixer molts dels seus membres, mai en vaig trobar un de sol que estigui disposat a entregar les armes o desmantellar el moviment», va dir recentment Michael Milshtein, qui va ser cap del Departament d’Afers Palestins de la intel·ligència militar israeliana. «Això no passarà, Hamàs no desapareixerà aviat».

L’organització ha sabut adaptar-se a la nova realitat, segons els especialistes, malgrat els milers de combatents que ha perdut aquests dos anys. «Hamàs continua sent un actor central a Gaza, on opera com a autoritat a l’ombra», explica a aquest diari Salma Eissa, responsable de les investigacions sobre el Pròxim Orient a ACLED, una entitat dedicada a monitorar els conflictes armats al món amb l’ús de ‘big data’. «Les seves estructures formals han sigut severament delmades, però continua exercint influència a través de les seves xarxes locals, comitès d’emergència i activitats policials en algunes zones de Gaza», afegeix des del Caire. Entre els palestins molts consideren que va cometre un error estratègic monumental.

En el pla militar, ha passat a operar exclusivament «en mode guerrilla, amb petites unitats descentralitzades» que miren de mantenir la pressió sobre les tropes israelianes amb «atacs esporàdics». En el pla polític, ha sobreviscut «més per incompareixença d’altres actors que pel seu domini efectiu del territori» o la seva popularitat entre la població, que s’ha desplomat a Gaza a mesura que Israel destruïa l’enclavament, enterrant o ferint pel camí prop del 10% dels seus habitants. A Cisjordània continuen tenint un recolzament minoritari, però considerable, segons les enquestes.

Uns 10.000 militants morts

No hi ha xifres oficials de quants membres de Hamàs han mort aquests dos anys, però ACLED els xifra en una mica menys de 10.000, dels més de 30.000 combatents que tenia abans del 7 d’octubre del 2003. Un nombre similar als 8.900 que va estimar la revista israelianopalestina ‘+972’ al febrer després d’accedir a una base de dades de l’Exèrcit de Netanyahu. A tall de referència, els palestins sepultats a Gaza superen els 67.000.

«Molta gent a Israel no entén Hamàs: estaven convençuts que després de la mort de [Yahya] Sinwar, [Ismail] Haniyeh i molts altres tota la seva estructura es desintegraria», va dir Milshtein a l’agència italiana Agenzia Nova, referint-se als seus principals líders. «Però gràcies a la naturalesa flexible de l’organització, el seu entusiasme i la seva fe ideològica han aconseguit mantenir unes estructures bàsiques, fins i tot després de patir un cop tan sever».

Notícies relacionades

Daniel Iriarte, expert en desinformació: «Els radicalismes, d’esquerra i dreta, menteixen sempre»

María Corina Machado arrabassa a Donald Trump el Nobel de la Pau

Hamàs està molt acostumat a perdre els seus capitostos, liquidats amb persistent regularitat a Israel. Però és un moviment descentralitzat, on les decisions es prenen de manera consultiva entre la branca política, esquinçada entre Qatar, el Líban i Turquia, la branca militar, assentada a Gaza i liderada per Ezzedine Haddad i Raed Saad després de l’assassinat dels germans Sinwar, amb les aportacions dels presos tancats a les presons israelianes. «La seva supervivència ha sigut sempre el factor més important. Per això el seu desarmament està cridat a ser probablement el principal obstacle perquè avanci el pla de Trump», assegura Eissa des d’ACLED.

De moment, els islamistes han acceptat la primera fase del pla, amb la qual s’han desprès de l’única carta política que els quedava: els ostatges israelians. A partir d’aquí tot són incògnites. Aquest pla no inclou cap via per acabar amb l’ocupació militar dels territoris palestins, la mare dels ous. I la resistència palestina continuarà, de manera pacífica o violenta. Estigui Hamàs o no en primera línia.