Els "justos" d’Israel

Ilan Volkov va interrompre l’11 de setembre passat el seu concert amb l’Orquestra Simfònica Escocesa al Royal Albert Hall de Londres. "Vinc d’Israel, estimo el meu país, és la meva llar. Però el que està passant ara és atroç, horrible en una escala inimaginable", va dir visiblement emocionat el director d’orquestra, jueu israelià. Llegia amb la veu entretallada i la mà tremolosa, fins que el públic va esclatar en un aplaudiment de suport.

El vídeo es va fer viral. Volkov, d’origen ucraïnès, viu a Herzliya, molt a prop de Tel-Aviv. Parla per telèfon amb EL PERIÓDICO sobre què el va moure a trencar la solemnitat del moment musical amb un al·legat polític. "La situació és intolerable. Mai ha sigut bona a Israel. Els meus records d’infància (té 49 anys) inclouen la Intifada i l’ocupació. Però ara s’està trencant tot el que som. No tindrem cap futur si seguim. Hem de parar ara", clama.

Ell és un dels israelians de l’anomenat "camp de la pau", els "justos" d’Israel que defensen el dret a l’existència dels palestins, s’oposen a l’ocupació il·legal i, ara, reclamen el final del que consideren una massacre inacceptable i inútil a Gaza.

¿Quants són ara, després de patir el pitjor atac de la història d’Israel el 7 d’octubre del 2023? Molt pocs. La majoria dels israelians recolzen la guerra. Tres de cada quatre jueus israelians (hi ha un 20% d’àrabs) diuen que no s’ha de tenir en compte el patiment dels civils a Gaza mentre es lliura la guerra, segons una enquesta del juny de l’Institut per a la Democràcia d’Israel. Volkov demana no fiar-se de les enquestes.

Des de fa uns mesos, un grup d’israelians, Acció pels Nens, es manifesta als carrers de Tel-Aviv i altres ciutats portant pancartes amb els rostres, el nom i l’edat dels petits gazians assassinats per trets israelians. "Vam començar una dotzena de persones després del trencament de l’alto el foc del març. Aviat vam arribar a ser prop d’un miler", explica Tamar Rubinfeld des de Tel-Aviv. Assegura que reben insults, però no pararan: "Els nens són el símbol més terrible del genocidi. Mostrem les seves fotos perquè ningú pugui defugir la seva responsabilitat en els crims contra la humanitat perpetrats en el nostre nom".

Denunciar el "genocidi"

En la publicació El nostre genocidi, l’organització de drets humans israeliana B’tselem i la de metges Physicians for Human Rights-Israel concloïen que hi havia proves que el seu propi Exèrcit estava portant a terme accions intencionades per destruir "en tot o en part" els palestins de Gaza. "En El nostre genocidi analitzem les pràctiques mitjançant les quals Israel porta a terme el seu genocidi a Gaza, però també els factors que han portat el Govern a cometre’l, dècades d’apartheid i opressió dels palestins a Gaza, Cisjordània i dins d’Israel", explica Yair Dvir, portaveu de B’tselem.

Breaking the Silence, una organització de veterans de les Forces de Defensa d’Israel (IDF), ha publicat informes basats en testimonis de soldats en què s’explica al detall com reben ordres dels seus comandants per disparar a civils desarmats.

Notícies relacionades

Israel assalta els vaixells d’una nova flotilla a Gaza i deté vuit espanyols

Brussel·les planteja imposar aranzels del 50% a l’acer

Al setembre, 300 reservistes, molts dels quals ja han servit en la guerra, van anunciar en una carta que no es presentarien al servei militar si eren cridats a files. "Ens neguem a participar en la guerra il·legal de Netanyahu i considerem un deure patriòtic negar-nos-hi i exigir responsabilitats als nostres líders", va dir el sergent de primera classe Max Kresch en roda de premsa a Tel-Aviv, informa Andrea López Tomás.

El panorama mediàtic a Israel és el d’un país en guerra, dominat per la propaganda i la instigació a l’odi, segons descriu el periodista del diari Haaretz Gideon Levy. El canal de televisió Channel 14, un dels més vistos, emet constantment arengues que deshumanitzen els palestins. Haaretz és l’excepció. "Els periodistes són totalment passius, no per pressió del Govern, sinó perquè saben què és el que els israelians volen veure i llegir", explica Levy. "Ara, per exemple, es debat sobre la fam de Gaza... però per dir que no existeix, que és fake news o imatges generades per intel·ligència artificial".