¿I si s’abat un caça rus?

Durant uns dies semblava que el món s’hagués aturat. El matí del 24 de novembre del 2015, dos avions russos amb base a Latakia, a Síria, pertanyents al contingent militar enviat pel Kremlin menys de dos mesos abans per apuntalar el trontollós règim de Bashar al-Assad davant la força de l’oposició armada, van entrar durant 17 segons –menys de dues milles– a l’interior de l’espai aeri de Turquia i van desatendre els avisos previs perquè giressin en direcció sud. Els dos F-16 enviats per Ankara per abatre’ls van obrir foc contra un dels avions i el van fer caure, mentre que el segon va fugir. Un dels pilots va morir assassinat per rebels turcmans sirians ja a terra després de saltar amb paracaigudes. El segon es va poder salvar i va ser rescatat per les forces especials sirianes i russes.

Acusacions i amenaces

Aquella tarda, Turquia va convocar una reunió urgent dels ambaixadors de l’OTAN mentre les autoritats turques i russes intercanviaven greus acusacions i fins i tot amenaces. No obstant, malgrat les declaracions altisonants i les raons, la sang no va arribar al riu i els dos països van firmar oficialment la pau uns mesos després, el juny del 2016, quan el president Recep Tayyip Erdogan va enviar una missiva al seu homòleg rus en la qual demanava disculpes i expressava la seva disposició a "entaular qualsevol iniciativa que contribueixi a alleujar el dolor i reparar el mal causat".

L’incident de fa un decenni va ser la primera demolició d’un avió soviètic o rus per part de l’OTAN en 50 anys i cobra especial rellevància en aquests moments, ara que l’Aliança Atlàntica es troba immersa en el debat sobre la resposta davant les cada vegada més agosarades violacions del seu espai aeri per part de l’aviació de Rússia. Personalitats, dirigents i experts ja reflexionen en veu alta sobre la conveniència o no de modificar les regles d’enfrontament en aquesta mena d’incidents per permetre la demolició d’un avió rus en el moment en què es trobi al cel d’algun Estat membre. L’almirall Giuseppe Cavo Dragine, president del Comitè Militar de l’OTAN, ha admès que la modificació i transformació de la missió aèria de l’aliança al mar Bàltic, que fins al moment és merament policial, a un operatiu de defensa, "és una opció", tot i que "encara és prematura".

Molts incidents

En les setmanes prèvies a la celebració de la cimera de Copenhaguen hi ha hagut molts incidents aeris a Europa de l’est. El 10 de desembre, Polònia es va veure obligada a abatre una dotzena de drons russos, alguns dels quals volaven en direcció a la base nord-americana de Lask, on tenen la seva base avions F-35. Romania i Noruega també han reportat nombroses invasions del seu espai aeri, tot i que de menor gravetat. L’incident més inquietant es va produir sobre el cel d’Estònia el 22 de setembre, quan tres caces russos MiG-31 van entrar en el seu espai aeri durant 12 minuts abans de ser interceptats per aparells de l’OTAN i escortats per tornar a Rússia. "Aquests incidents són molt recents i estan sota investigació... És prematur", va dir l’almirall Dragine davant la possibilitat que l’OTAN adoptés una resposta agressiva.

Notícies relacionades

Israel assalta els vaixells d’una nova flotilla a Gaza i deté vuit espanyols

Els "justos" d’Israel

La Guerra Freda

Molts experts argumenten que la demolició d’un avió no necessàriament ha d’implicar una escalada militar, sinó més aviat al contrari: marca línies vermelles perquè l’adversari entengui els límits i s’abstingui de provocacions. I citen com a exemple un bon nombre d’avions enderrocats durant la Guerra Freda del segle passat que no van desencadenar cap conflagració mundial, sinó que van forçar, tant els EUA com l’URSS, a adoptar una actitud més cautelosa.