Trump demana usar "ciutats dels EUA com a camp d’entrenament" militar

En el discurs davant aquests líders militars, Trump, que ja ha desplegat efectius militars a Los Angeles i a Washington DC per lluitar contra protestes i protegir agents federals en la seva campanya de detencions d’immigrants, va tornar a parlar d’una "invasió" i d’una "guerra des de dins" i va cridar a usar "ciutats dels EUA com a camp d’entrenament".

El president, que va combinar en el seu missatge la croada contra els immigrants amb el seu combat contra activistes progressistes i l’oposició demòcrata, va parlar com sol fer només de "ciutats governades per demòcrates de l’esquerra radical". Va esmentar urbs com San Francisco, Chicago, Nova York i Los Angeles. I va dir als militars: "Les arreglarem d’una en una i hi tindran un paper destacat algunes de les persones en aquesta sala. És una guerra des de dins".

Trump va apuntar a una ordre executiva que va signar el mes passat "per entrenar una força de reacció ràpida que ajuda a apaivagar disturbis civils". I en aquesta part de la intervenció va insistir a parlar de "l’enemic intern" i dir que "cal lluitar-hi abans que no es descontroli". "No es descontrolarà una vegada us hi involucreu", va proclamar Trump, que també va dir als militars que "controlar el territori físic de la frontera és essencial per a la seguretat nacional" i va afirmar que la suposada "invasió des de dins no és diferent que un enemic estranger", però va assenyalar que "de moltes maneres és més difícil perquè no porten uniformes".

Les paraules de Trump desafiant els paràmetres de la legalitat establerta també van arribar a les accions militars fora dels EUA. I va tornar a referir-se, per exemple, a l’atac a embarcacions acusades de narcotràfic procedents de Veneçuela, bombardejos que han deixat víctimes mortals i la legalitat dels quals segons el dret internacional és qüestionable.

Amenaces entre bromes

Els líders militars van desplegar davant el discurs de Trump, que es va prolongar durant 71 minuts i molt sovint van entrar en les seves habituals divagacions difícils de seguir, la sobrietat de reaccions que els ha de caracteritzar. El mandatari va intentar fer-hi broma a l’inici de la intervenció, però en les seves paraules hi havia una nota d’amenaça. "Si no us agrada el que dic podeu abandonar la sala, però ja us poden acomiadar del vostre rang, us podeu acomiadar del vostre futur", va dir. El president també va fer una promesa: "No serem políticament correctes quan es tracta de defensar la llibertat dels EUA, i serem una màquina de lluitar i guanyar".

Era un to que feia ressò del discurs que, abans que ell, havia dirigit als militars Pete Hegseth, el secretari del Departament de Defensa que el president ha rebatejat de guerra. I el veterà i antic presentador de Fox News va fer una intervenció extremadament política i polititzada, en què va assaltar la "porqueria woke" i va prometre la tornada a les forces armades d’una "ètica de guerrer" que és també una ètica del mascle, una expressió d’una cultura de masculinitat exacerbada.

Hegseth va parlar de la jornada com un "dia de l’alliberament" i va assegurar que arreglarà "dècades de decadència". Es va llançar contra programes de diversitat de gènere o racial o contra el sistema que havia permès denunciar el "lideratge tòxic" a les files i les novatades. "Netegem la runa, eliminem distraccions, desembarassem el camí perquè els líders siguin líders. Acabem la guerra contra els guerrers", va dir.

Al parlar de les dones en combat en concret Hegseth va afirmar: "Si poden, excel·lent. Si no, és el que és. Si això vol dir que no estan qualificades per a determinats llocs de combat, que així sigui. No és la intenció però podria ser el resultat. També significarà que homes febles no estan qualificats perquè això no és pas un joc. Això és sobre vida i mort".

El cap del Pentàgon, que ja ha apartat dels seus llocs a diversos líders, incloent-hi negres i dones, va parlar des d’aspectes formals aparentment superficials, com ara prohibir als homes en uniforme la barba o els cabells llargs fins a temes molt més discutits, com demanar lleialtat dels militars a Trump. "Tots servim el president", va dir Hegseth, que va anunciar que hi haurà més canvis en el lideratge militar i va recordar que "les decisions sobre personal són decisions polítiques".

Notícies relacionades

Els clarobscurs de l’acord

El pla de Trump per a Gaza genera un consens inèdit

El que ni els 71 minuts de discurs de Trump ni prèviament la intervenció de Hegseth van deixar clar és la raó que feia necessari convocar en persona els 800 generals i almiralls i fer que abandonessin els seus llocs per escoltar missatges que tant el president com el secretari de Defensa ja han donat en el passat.

El mateix Trump, al sortir de la Casa Blanca cap a Quantico, va reconèixer als periodistes que era un desplaçament "amb un cost" però que "no era gaire". I va afegir: "Ens estimaríem més gastar-ho en bales i míssils però ara toca que insuflem ànim".