Sarkozy, condemnat a 5 anys de presó per associació il·lícita

L’expresident francès Nicolas Sarkozy va ser condemnat ahir a cinc anys de presó ferma, una multa de 100.000 euros i cinc anys d’inhabilitació amb execució provisional per associació il·lícita pel cas Gaddafi. No obstant, la justícia el va absoldre dels delictes de corrupció, malversació de fons públics i finançament il·legal de la seva campanya, motiu principal pel qual estava acusat.

"El que ha passat avui és d’una extrema gravetat per a l’Estat de dret francès", va afirmar Sarkozy ahir tot just saber-se la sentència. "Assumiré les meves responsabilitats. Compliré les citacions judicials. Si m’obliguen a dormir a la presó, hi dormiré, però amb el cap ben alt. Soc innocent. Aquesta injustícia és un escàndol", va criticar a la sortida davant més de 100 periodistes acreditats al tribunal de París. Moment que la seva dona, Carla Bruni, va aprofitar per tirar a terra l’escuma del micròfon de Mediapart, el mitjà encarregat d’aportar proves clau en la trama Gaddafi.

Es tracta d’una condemna històrica en què el tribunal considera provat que Sarkozy va participar en una operació per percebre diners del règim de Moammar al-Gaddafi, a canvi de favors diplomàtics il·legals al dictador libi. La Fiscalia va insistir ahir a dir que Sarkozy va fer "un pacte de corrupció de dimensions estratosfèriques amb un dels dictadors" més grans dels últims 30 anys per "satisfer les seves ambicions polítiques".

Cinc processos judicials

Aquesta sentència posa fi a cinc processos judicials portats a terme en cinc anys relacionats amb l’afer Gaddafi, dels quals Sarkozy ha sortit condemnat tres vegades per corrupció i finançament il·legal de les seves campanyes electorals del 2007 i el 2012.

Ara l’expresident serà citat el 13 d’octubre vinent per la Fiscalia, que li comunicarà quina serà la data del seu empresonament, que s’haurà de portar a terme dins un termini de quatre mesos, i, a pesar que encara pot apel·lar la decisió, aquest recurs no li impedirà entrar a la presó.

Durant els mesos del judici, el ministeri públic de París va aportar un seguit de proves, com ara documents o agendes del banquer Wahib Nacer, en què anotava els pagaments que es feien a l’entorn del president. Unes notes que van permetre als investigadors seguir el rastre dels diners. A més, la justícia comptava amb testimonis d’exresponsables libis, com ara la confessió d’un mediador franc libanès, que apuntaven a un fosc entramat entre l’exmandatari i la dictadura de Gaddafi.

No solament la justícia, també els mitjans de comunicació van aportar evidències sobre l’esmentada trama. El mitjà francès Mediapart va revelar el 2012 noves proves que demostraven la relació entre tots dos dirigents, com una nota de Moussa Koussa, cap dels serveis d’intel·ligència exteriors libis, dirigida a Bechir Saleh, director de gabinet de Gaddafi i president del principal fons d’inversió lligat a l’Estat libi.

Notícies relacionades

Javid Abdelmoneim, president de MSF: «És molt important deixar clar que el que passa a Gaza és un genocidi, vaig veure coses que no havia vist abans»

Dinamarca detecta més drons sobre instal·lacions militars

Sarkozy ha negat des del principi totes les acusacions i durant el procés va insistir a dir que no s’havia trobat rastre dels diners que presumptament va rebre per finançar la seva campanya. Tot i que aquesta justificació no va convèncer la presidenta del tribunal, Nathalie Gavarino, que va remarcar que l’acumulació d’indicis pot portar a la condemna, malgrat no trobar-se els diners esmentats.

El judici va patir els últims dies un important revés, amb la mort de l’intermediari, Ziad Takieddine, clau en l’acusació.