Estònia impulsa el sector tecnològic militar davant l’amenaça bèl·lica

La por que Estònia pugui convertir-se en la pròxima Ucraïna ha fet que el Govern s’armi fins a les dents. Dimecres va confirmar que dispararà la seva despesa en defensa per arribar el 2026 al 5% del PIB nacional, i donarà un impuls a la fabricació de munició i explosius. L’aposta inclou les empreses, per això l’Executiu liberal va impulsar un fons d’inversió de 100 milions d’euros per accelerar el desenvolupament de deep tech, tecnologies d’avantguarda, com la intel·ligència artificial i la computació quàntica, aplicades al camp militar.

Aquesta preparació bèl·lica, segons el primer ministre Kristen Michal, està impulsant l’economia. "Els conflictes normalment són la base per a la innovació, i la indústria de defensa i ciberseguretat d’Estònia està creixent a un ritme que fa cinc anys ningú hauria cregut possible", va explicar Michal en una reunió amb periodistes a la qual va assistir EL PERIÓDICO. Les amenaces de Rússia són un negoci per a les companyies del sector.

El creixent ecosistema tecnològic estonià s’ha apuntat a aquesta tendència, una participació que es va accentuar amb la invasió d’Ucraïna per part de Rússia el febrer del 2022. De fet, va ser el sector privat el que va convèncer el Govern per crear el fons d’inversió en tecnologia militar. Entre ells, Bolt, l’Uber europeu, que va donar cinc milions d’euros a la defensa de Kíiv.

Creixement a l’alça

"El sector està creixent com mai", explica l’empresari Ragnar Sass, cofundador de Darkstar, un fons de capital risc que reuneix inversors d’Estònia, Alemanya, França, Regne Unit, Països Baixos, la República Txeca i Ucraïna per finançar tecnologies de guerra que promet mobilitzar una inversió en start-ups militars de 25 milions d’euros. "Europa necessita tecnologies de defensa provades, fiables i a punt per utilitzar-les al camp de batalla, assenyala Sass, vestit amb un jersei de camuflatge verd amb el lema "rearmar Europa".

La guerra del futur passa per innovacions tecnològiques en el camp militar com els drons, els robots i les constel·lacions de satèl·lits de telecomunicacions i vigilància. Algunes s’han exposat aquesta setmana en la Conferència Anual del Bàltic sobre Defensa, celebrada a Tallinn, una trobada amb un títol –Enemic a les portes. Convertir Europa en una fortalesa– que revela les intencions de la indústria. Allà, aquest diari va poder veure des de carros blindats autònoms que l’Exèrcit d’Ucraïna utilitza al front bèl·lic fins a un vaixell pilotat per control remot i equipat amb càmeres tèrmiques que el Govern estonià està testejant per a operacions de rescat i per detectar les flotes fantasma de Moscou.

"L’OTAN té molt menys temps per dissuadir Rússia del que se sol suposar", assenyala un informe de l’International Centre for Defence and Security d’Estònia presentat a la fira. "La dissuasió ha de començar ara, malgrat que la majoria dels aliats europeus passen un període de transició i vulnerabilitat".

Notícies relacionades

Israel frenarà la Flotilla sense entrar en conflicte amb els vaixells militars

Abbas allarga la mà als EUA i afirma que els palestins no marxaran de la seva terra

Aquest fenomen s’estén per Europa. La guerra a Ucraïna i la inestabilitat del tauler geopolític global han fet que, en l’última dècada, la UE hagi trepitjat l’accelerador per destinar 7.300 milions d’euros al desenvolupament de tecnologies armamentístiques per al període 2021 a 2027, una tendència que s’ha accentuat després del retorn al poder de Donald Trump i el gradual replegament dels EUA del Vell Continent. L’acord entre els membres de l’OTAN –excepte Espanya– per incrementar la despesa en defensa fins al 5% del seu PIB il·lustra aquest canvi. I és que el Kremlin destina més del 8% del PIB rus a la seva economia de guerra.

El canvi d’època també es tradueix en el mercat, ja que s’ha disparat l’interès inversor en la indústria bèl·lica, quan fins fa poc era un tabú. Des d’inicis d’any, les accions de gegants armamentístics europeus com Rheinmetall, Thales i BAE Systems s’han doblat. La inversió en start-ups europees de defensa s’ha disparat un 500% entre 2021 i 2024, apunta un informe de la consultora McKinsey. El 2024, la inversió va arribar al rècord de 5.200 milions d’euros.