Pankaj Mishra, escriptor i intel·lectual indi: «Israel deshonra la memòria de l’Holocaust de forma molt perillosa»

Una desena de països occidentals han reconegut aquesta setmana Palestina. ¿Veu algun senyal que Occident vulgui posar fi a la impunitat d’Israel o aconseguir que aturi la destrucció de Gaza?

El reconeixement no aturarà el tipus de violència homicida que els israelians fa tants anys que desencadenen. De fet, podria fins i tot incitar-los a fer coses pitjors. Això, però, no vol dir que no sigui un pas important perquè, per primera vegada, els països europeus estan reconeixent que els drets i peticions dels palestins necessiten tenir un marc legal i formal. Dit això, no em sembla que hàgim d’assistir a un canvi substancial a curt termini.

En l’última dècada hem vist atrocitats en diferents parts del món, com per exemple a Síria, al Sudan i a Myanmar. ¿Hi ha res que faci Gaza única en aquest sentit?

Sí, hi ha moltes coses. En primer lloc, és la primera vegada que es tracta d’un genocidi televisat. La gent d’arreu del món cada vegada que engega el telèfon té accés a imatges horroroses. Hem vist com eren assassinades milers de persones, entre les quals hi havia 20.000 nens. Una altra diferència, en segon lloc, és que el Sudan, Myanmar, Xinjiang o el Congo, passi el que passi, no són recolzats, facilitats i armats pels líders polítics occidentals i els seus mitjans. Hi passa de manera més localitzada. El tercer punt és que no hi ha cap d’aquests països, tant si és el Sudan com Myanmar, que exerceixi un paper important en la política interna de França, Alemanya o els EUA. Israel, en canvi, té una presència enorme a Europa i als EUA, on dona suport als polítics d’extrema dreta més radicals.

Al seu llibre, aborda el paper que ha tingut l’Holocaust a l’hora de modelar la identitat israeliana. ¿Com està sent utilitzat pel Govern de Netanyahu?

De la manera més barroera possible, dient que els que van atacar Israel el 7 d’octubre són essencialment nazis antisemites o utilitzant la memòria de l’Holocaust per presentar els enemics d’Israel com a fanàtics ideològics i dements que volen matar jueus. Tot això fa molt de temps que ho diuen, però durant els últims dos anys s’ha convertit gairebé en un acte reflex. A qualsevol que critiqui Israel se’l titlla d’antisemita. Així que crec que la memòria de l’Holocaust ha sigut deshonrada per l’Estat d’Israel fins a un punt molt perillós, en el qual està perdent la força que hauria de tenir en la nostra imaginació moral. No hauríem de deixar de recordar mai l’Holocaust.

¿Considera que no se n’han après les lliçons?

Hem de recordar l’Holocaust com un acte monstruós i extraordinari de maldat política que es va perpetrar a causa de certs factors que hem de mirar d’evitar, sigui el conformisme intel·lectual, sigui la por de perdre la carrera o l’estatus. Totes les coses que van ajudar a fer que es produís l’Holocaust. La deshumanització de minories, quan es comença a donar, ens ha de posar en guàrdia. Aquesta és la lliçó principal de l’Holocaust.

¿Com és possible que un país aixecat sobre les cendres de l’Holocaust estigui repetint amb els palestins alguns horrors que es van cometre contra els jueus?

Solem considerar aquestes coses d’una manera molt estàtica, com si la generació que vivia a finals de la dècada de 1940 o principis de la de 1950 fos la mateixa d’ara. Aquella era una generació diferent, de persones que havien fugit d’Europa escapant-se de la persecució. La generació de Netanyahu va créixer en un entorn del tot diferent. En una societat forta, militaritzada i en un estat de guerra contínua. Així que tenen una mentalitat molt diferent. Sempre que l’etnonacionalisme es converteix en un ideal, les probabilitats que degeneri en un Estat nació assassí són extremadament altes. I no només passa a Israel. El sionisme és un problema particular perquè aposta pel colonialisme en plena descolonització.

Molts israelians refuten la idea que Israel sigui un Estat colonial afirmant que els jueus ja hi van viure fa 2.000 anys.

El que va passar fa 2.000 anys és irrellevant en aquest moment. Per analitzar un país, ens hem de fixar en el seu comportament present. ¿Quina evidència tenim que Israel és un Estat colonial? L’evidència és l’expansió contínua de l’Estat modern d’Israel. ¿Hi ha cap altre país al món que tingui les fronteres indefinides? Quan penses en aquesta mena de països, penses en llocs com per exemple Rússia, que són agressius i expansionistes. Israel és un país que expandeix permanentment les seves fronteres, que aixeca contínuament assentaments a Cisjordània, que roba territori a Síria o al Líban. ¿Com es pot negar que Israel és un Estat agressiu, expansionista i colonialista? Si ho negues, et negues de fet a veure la realitat tal com és.

Notícies relacionades

L’avió que portava Robles a Lituània pateix un intent d’anul·lar el GPS

Zelenski lamenta que només les armes donin seguretat

Hem vist una resposta molt diferent a Occident respecte a Rússia i respecte a Israel. ¿Què hi ha darrere d’aquest doble tracte?

Em fa l’efecte que hi ha diverses raons. Rússia no va formar mai part de la comunitat occidental, mentre que a partir de 1945 Israel va ser incorporat a Occident. Es va convertir en un post de guàrdia dels interessos occidentals, primer militars i després econòmics. Rússia no va tenir mai aquest estatus. Sempre va ser l’enemic, un país sota sospita, considerat colonialista o imperialista. La imatge d’Israel és la d’una democràcia. Així que a Occident, i en particular els líders polítics, són educats per veure Israel com un aliat. Els ha costat molt de temps en aquest cas adonar-se que Israel és en realitat avui dia un Estat genocida, en alguns aspectes molt pitjor que Rússia.