El Regne Unit fa el pas i reconeix oficialment l’Estat palestí

REGNE UNIT.

Malgrat que el primer ministre britànic, Keir Starmer, va plantejar el reconeixement de l’Estat Palestí a finals de juliol –quan el bloqueig de l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja per part d’Israel va portar milers de persones a una situació de fam–, no ha sigut fins ahir quan ha confirmat finalment la decisió. Un pas que ha arribat després de la negativa d’Israel d’acceptar les condicions imposades fa dos mesos pel líder laborista, entre aquestes la firma d’un alto el foc, el compromís d’aconseguir una pau "a llarg termini", l’entrada sense restriccions de l’ajuda humanitària i el final de les annexions il·legals de territoris a Cisjordània.

"L’implacable i creixent bombardeig de Gaza per part del Govern israelià, l’ofensiva de les últimes setmanes i la gana i la devastació són absolutament intolerables", va assegurar ahir Starmer. Desenes de milers de persones han perdut la vida, incloses milers que intentaven recollir menjar i aigua. Aquesta mort i destrucció ens horroritza a tots i ha d’acabar", va afegir. El primer ministre britànic va reconèixer que l’esperança d’assolir la solució dels dos Estats s’està esvaint amb els atacs sobre Gaza, però va assenyalar que la comunitat internacional no ha de deixar "que aquesta llum s’apagui".

LUCAS FONT

FRANÇA.

Des de fa anys, França manté obertament una posició favorable a la solució dels dos Estats com l’única viable per arribar a la pau entre els dos territoris.

Per això el país lidera, amb l’Aràbia Saudita, la Declaració de Nova York. "Reconèixer Palestina no és un tabú", va afirmar fa uns mesos Emmanuel Macron davant les pressions socials sobre la falta de pronunciament del Govern francès. Setmanes després, la presidència anunciava la predisposició de França de reconèixer l’Estat de Palestina en l’Assemblea General de l’ONU.

Un reconeixement que hauria de produir-se avui i que arriba en un moment de gran tensió diplomàtica entre Israel i França. Precisament, el 18 de setembre, Macron va concedir una entrevista a una cadena israeliana, on va afirmar que reconèixer l’Estat palestí és "la millor manera d’aïllar Hamàs" i va defensar que aquest és el moment propici per fer-ho perquè l’enfocament del Govern liderat per Benjamin Netanyahu és "destruir la possibilitat d’una solució de dos Estats".

L’entrevista arriba també en plenes tensions als carrers francesos generats per la polarització d’opinions sobre el conflicte, que ha desencadenat en un augment de les violències antisemites, però també antimusulmanes.

LETICIA FUENTES

ALEMANYA.

Alemanya no es planteja un reconeixement de l’Estat de Palestina perquè, en paraules del canceller Friedrich Merz, "no es donen les condicions per fer-ho". És la línia defensada com un mantra no només per l’actual cap del Govern i líder del bloc conservador, sinó també pel seu antecessor, el socialdemòcrata Olaf Scholz, o anteriorment per Angela Merkel, de la mateixa família política que Merz. Els successius executius alemanys abracen la solució dels dos estats com a única fórmula possible: un reconeixement de Palestina només pot donar-se al final d’un procés que porti a una solució negociada de dos estats. És a dir, al reconeixement mutu, no a l’unilateral.

Darrere d’aquesta consideració hi ha l’anomenada "raó d’estat" o compromís d’Alemanya actual amb la defensa d’Israel, com a part de la seva responsabilitat històrica després de l’Holocaust i els sis milions de jueus assassinats pel nazisme. Però fins i tot aquesta dinàmica, que durant dècades va ser inamovible, va començar a mostrar esquerdes. Els socis socialdemòcrates del Govern de Merz pressionen el canceller perquè, com a mínim, doni suport a les mesures de pressió sobre Israel proposades per la Comissió Europea.

Des de la perspectiva alemanya, Merz va trencar ja un tabú a l’anunciar a l’agost la suspensió dels subministraments d’armes a Israel "susceptibles de ser utilitzades" a Gaza.

Va ser una decisió que va sorprendre el seu grup parlamentari conservador i que el canceller va adoptar en solitari. Li va costar dures crítiques dels seus i lloances no només procedents dels seus socis socialdemòcrates, sinó també dels opositors Verds i fins i tot de L’Esquerra.

GEMMA CASADEVALL

ITÀLIA.

L’últim any, la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, ha utilitzat diverses trobades del Consell Europeu per expressar la seva negativa a un reconeixement formal de Palestina com a Estat. Una oposició que, tret de canvis d’última hora, es mantindrà també en l’Assemblea General de l’ONU, ja que "res ha canviat", segons van confirmar aquesta setmana fonts de la Presidència italiana a EL PERIÓDICO. Ja l’octubre de l’any passat, Meloni havia deixat clara la seva postura i va dir al Congrés que el seu Govern està a favor de la solució de dos Estats, però que el reconeixement formal de l’Estat palestí només serà viable quan sorgeixi d’"un procés polític i negociat entre les dues parts".

Escudant-se en aquest argument, Meloni va defensar que la seva posició és "compartida per la majoria dels països de la Unió Europea, per tots els del G7 i pel tan maltractat bloc de Visegrad", i va subratllar que també s’alinea amb "tots els anteriors governs italians, amb independència del seu color".

En aquest marc, la política també ha defensat la mediació dels EUA com a actor d’importància per solucionar el conflicte. "Recolzem tots els esforços de mediació, en particular el dels Estats Units", va dir la també líder del partit dretà Germans d’Itàlia.

Notícies relacionades

El funeral massiu de Kirk l’eleva a màrtir polític de la mà de Trump

La geopolítica copa el festival musical promogut per Rússia

Altres polítics del Govern italià han confirmat aquesta postura. En una declaració d’aquesta setmana als mitjans de comunicació italians, el ministre d’Exteriors i líder de Forza Italia (FI), Antonio Tajani, ha fins i tot qualificat d’"error greu" la decisió de reconèixer formalment l’Estat palestí, ja que "abans cal construir aquest Estat, que avui no existeix".

IRENE SAVIO