Polònia reforça la frontera i Espanya se suma al desplegament aeri de l’OTAN

Duplicar la defensa antimíssils amb més bateries Patriot, augmentar el desplegament de coets de mig abast i accelerar la construcció d’obstacles per a infanteria i blindats a la frontera: Polònia ja pren mesures defensives després de l’incident de violació del seu espai aeri més greu des de la Segona Guerra Mundial. Alhora, l’OTAN anuncia un augment del desplegament de caces en missió de policia aèria en tot el seu flanc oriental, en el qual participarà Espanya.

Passades 48 hores de la intrusió en territori polonès per drons russos suposadament despistats d’un altre bombardeig contra Ucraïna, Polònia va entrar a la pantalla següent, una nova pàgina en l’escalada de tensió a la franja fronterera de la Galitzia polonesa, de la qual transcendeixen dues constatacions. Una és no oficial, si bé surt de fonts militars europees. Quantifica en 22 els drons que van penetrar en l’espai aeri polonès, i remarca l’inquietant detall que cinc portaven una trajectòria d’atac cap a la base de Rzeszów, una instal·lació utilitzada per l’OTAN i que serveix de punt d’emissió de donacions occidentals d’armes per a Kíiv.

L’altra constatació és oficial, procedeix del Ministeri de Defensa de Polònia i és part del que aquest organisme ha comunicat als seus aliats atlàntics a través de delegats a la seu de l’OTAN a Brussel·les. Són noves disposicions de la cúpula militar polonesa contra noves onades de drons al seu territori i, és clar, bases i instal·lacions OTAN que s’hi troben.

Les Forces Armades poloneses han decidit trepitjar l’accelerador de la seva estratègia local contra possibles invasions russes mentre l’OTAN fa el mateix a escala continental, però amb Polònia en el centre del flanc del seu màxim interès. Ahir, el secretari general, Mark Rutte, va anunciar la iniciativa militar Centinela Oriental. Es tracta d’un pla que fa mesos que està traçat, indiquen fonts militars amb presència en despatxos de l’Aliança a Brussel·les, prevista per a una situació com la que es viu ara, i que es mostra en aquest moment. Aquest nou pla s’uneix a altres sentinelles de l’OTAN: en terra i aire, Baltic Sentry, per a la dissuasió a Estònia, Lituània i Letònia; al mar, Atlantic Sentinel, un increment de l’activitat naval de vigilància contra sabotatges russos a les xarxes de cables submarins dels aliats.

En un missatge publicat a les seves xarxes socials, el president del Govern, Pedro Sánchez, va ratificar que Espanya participarà en aquest nou dispositiu amb mitjans aeris que se sumaran als que ja tenen desplegats a Letònia, Lituània i altres països i va assegurar tot seguit que "hi seran tot el temps que calgui". "Putin no ens acovardirà", va afegir.

Espanya s’afegiria així al nou esforç del Regne Unit, França, Alemanya i Dinamarca. "La nostra prioritat és Polònia", però "aquesta situació transcendeix les fronteres d’una sola nació", va explicar ahir al costat de Rutte, el general nord-americà Alexus Grynkewich, comandant suprem aliat a Europa. Sense donar detalls concrets, el militar va assegurar que el reforç implica noves tecnologies en la guerra contra els drons. "Defensarem cada polzada del territori de l’OTAN", afirmava, mentrestant, la representant dels EUA, Dorothy Shea, en la reunió d’urgència del Consell de Seguretat sol·licitada per Polònia.

Pla integral

La primera de les mesures amb què Polònia reacciona a l’incident és l’acceleració d’un pla estratègic polonès. Es diu Escut de l’Est. Ara evolucionarà, d’un inicial plantejament de mesures de defensa terrestre a un pla integral més ampli encaminat a incloure la creació gradual d’una cúpula antimíssils i antidron en l’espai aeri i una barrera de defensa terrestre, combinant sistemes. La base inicial és l’observació del terreny amb satèl·lits (amb ajuda de l’OTAN, ja que el programa polonès per adquirir tres satèl·lits s’acaba d’engegar), per detectar punts d’emissió de drons i coets i ajudar en el càlcul de trajectòries.

Al pla s’hi incorporen ara dos sistemes d’observació i resposta abans lligats només a la defensa antiaèria: Wisla, una xarxa de radars i sensors d’alerta per alimentar de dades les bateries antimíssils Patriot, i Narew, una xarxa de pals i radars passius per a la detecció d’intrusions que ja es va activar aquest 10 de setembre.

L’Escut de l’Est té el seu fonament a terra en la col·locació a la frontera oriental polonesa de diversos esglaons de defensa davant una onada de tancs i blindats. No únicament hi ha els cavallets antitancs, també una xarxa de llocs d’artilleria i coets antitancs i altres mesures –entre elles una xarxa secreta de túnels per a infanteria– pensades per alentir l’avenç d’un agressor. El pla va néixer el 2024 impulsat pel govern de Donald Tusk però la seva orientació terrestre evoluciona: es tracta d’integrar també defensa antiaèria a un esquema complet i urgent.

Més bateries

El general Maciej Klisz, cap operatiu de les Forces Armades poloneses, el mateix que va dirigir dimecres a la matinada la defensa contra la intromissió dels drons, ha sigut col·locat pel Govern al capdavant del nou dispositiu. Klisz és ja el primer general que ha ordenat disparar contra objectius russos en territori de l’OTAN, en coordinació amb el comando de la força aliada en la base neerlandesa de Brunssum.

Notícies relacionades

Espanyols a la fira de defensa d’Ucraïna

Les maniobres russes alerten de la debilitat del corredor Suwalki

L’enviament de dues de les tres bateries de Patriot holandeses s’engrosseix amb dues unitats d’operacions antiaèries, equips de soldats especialistes en lluita antidron que sumen 300 militars. La defensa aèria es confia també als dirigibles Bárbara, autèntiques estacions voladores de guerra electrònica, capaços de detectar senyals i moviments enemics a 300 quilòmetres i enviar informació a centres de comandament i control a terra.

La reacció polonesa comptarà a més amb més suport aeri. Ja no és només l’avió espia AWACS italià i els caces F-35 holandesos que van fer caure els drons. Polònia ha rebut el compromís d’una dotació de caces Eurofighter britànics i Rafale francesos, i coets antiaeris de més curt abast.