El pla de Sánchez contra Israel no serà efectiu sense suport internacional

Sense unes ordres clares per als vigilants dels ports, ni advertiments a les navilieres, ni col·laboració internacional en la denegació de l’espai aeri, milers de bombes d’aviació, míssils Hellfire i litres de querosè continuaran fluint a Israel, principalment des dels Estats Units. La part central de les mesures que va anunciar dilluns el president del Govern, Pedro Sánchez, per promoure un bloqueig de la matança que porten a terme les Forces de Defensa d’Israel a Gaza duen limitacions en la seva mateixa formulació; tindran un recorregut curt si és un sol país el que les posa en pràctica i sense canviar el marc legal internacional i els tractats que vinculen Espanya.

PER ESCRIT.

Un reial decret donarà relleu legal, per escrit, a una prohibició de comerç d’armes amb Israel. Però la nova norma atura el que ja està aturat. Segons ha reiterat la ministra de Defensa, Margarita Robles, a partir del 7 d’octubre del 2023 van quedar aturades noves exportacions de material bèl·lic a Israel. Del novembre i del desembre d’aquell mateix any van transcendir el 2024, però, dos enviaments de munició que no excedien 250.000 euros. Defensa explicaria que corresponien a acords anteriors a l’inici de la guerra contra Hamàs.

Aquesta mateixa explicació es va donar quan Defensa va anunciar l’inici de la "desconnexió tecnològica" d’Israel –el 30 de maig, en paraules de la secretària d’Estat Amparo Valcarce- que va començar afectant el contracte, encara en vigor, dels míssils intel·ligents antitancs Spike. Va ser un mes i sis dies després que la Moncloa obligués Interior a donar marxa enrere en un contracte de 12 milions d’euros per comprar munició israeliana per a la Guàrdia Civil.

A la pràctica, la venda i la compra d’armament a Israel està aturada per la Junta Interministerial de Material de Defensa i Doble Ús (JIMDDU), que des del 2024 no ha autoritzat operacions comercials en aquest camp. No obstant, aquell any Espanya encara va rebre des d’Israel material per al manteniment i reparació de sistemes essencials per a les forces armades. Va ser una autorització temporal, segons va explicar al març la secretària d’Estat de Comerç, Amparo López Senovilla, del departament de què depèn la JIMDDU. El comerç d’armes amb Israel ja estava totalment proscrit per decisió política del Govern des d’abril passat.

SUBMINISTRAMENTS DELS EUA.

Tot i que Israel és un dels països més i més ben armats del planeta, estant embarcades les seves Forces de Defensa en la cruenta invasió de Gaza, aquestes necessiten una aportació extraordinària de munició d’artilleria, munició de carro de combat i munició de fuselleria. Són els tres principals vectors de subministrament que assenyalen fonts militars espanyoles consultades; els mitjans i la munició fets servir en atacs aeris és l’altra gran pota de la demanda.

I en aquest tipus de subministrament destaquen els Estats Units. Israel gaudeix d’una línia de suport financer per a armament de 38.000 milions de dòlars, que expira l’any vinent. L’ajut econòmic està condicionat a la compra de material als Estats Units i d’aquest país.

Els enviaments clau de la indústria militar nord-americana són caces F-16 en diferents versions i material de manteniment, helicòpters Apaches, míssils aire-terra, coets per a defensa antiaèria i kits per al guiatge de les anomenades "bombes ximples", grans càrregues explosives –entre 250 i 900 quilos– dissenyades al principi per ser llançades des d’un avió i assolir l’objectiu per gravetat, però que són millorades amb afegits que proporcionen un vol inercial, o fins i tot timons per a un guiatge elemental.

Els Estats Units han subministrat a Israel milers de bombes MK-82 i Mk-84, de 200 quilos. Els míssils més subministrats pels EUA a Israel són els antitancs i antibúnquer Hellfire, amb un guiatge làser que els dota de precisió gairebé absoluta. En matèria de comandament i control i intel·ligència, Israel ha disposat d’eines d’intel·ligència artificial del gegant Palantir Technologies.

FLOTA FANTASMA.

De totes les mesures anunciades per Sánchez, la prohibició de trànsit en ports espanyols de vaixells amb combustible per a l’Exèrcit israelià a bord és la que més impacte pot tenir sobre la logística militar israeliana, si bé aquest impacte sempre serà molt limitat.

El principal objectiu d’aquesta mesura de l’embargament és aturar el flux de combustible d’ús bèl·lic, principalment el querosè dels caces F16. Entre els punts d’origen d’aquest combustible utilitzat en els atacs a Gaza hi ha els molls de Corpus Christi (Texas) i com a destinació els de Haifa i Ashdod, però un espès embolic de rumors i falsedats fa molt confusa la informació disponible sobre el trànsit d’aquests vaixells. Les principals firmes de transport marítim que intervenen en aquestes travessies són la danesa Maersk i el grup Overseas Shipholding, amb seu a Florida.

Han sigut infructuosos els intents de grups d’activistes per denunciar escales de vaixells a Barcelona (petroler Overseas Suncoast, al juliol) o aturades tècniques a Algesires sense un control de documentació "prou estricte" de les autoritats espanyoles, admet una font no oficial de l’armada. En tot cas, tot enviament marítim d’aquesta mena, habitualment secret, pot prescindir d’escales a Espanya: a molt poques milles d’Algesires hi ha el port marroquí de Tànger Med. Sigui com sigui, "sense instruccions clares als agents portuaris ni vigilància efectiva a les aigües territorials orientada a aquest embargament...", la font referida de l’armada ho considera paper mullat.

Notícies relacionades

Detingut el presumpte assassí de Charlie Kirk, un jove de 22 anys de Utah

Les autoritats dels EUA publiquen un vídeo i demanen col·laboració ciutadana per trobar l’assassí de Charlie Kirk

ESPAI AERI.

Una de les mesures principals del pla del Govern, denegar l’espai aeri espanyol a "aeronaus d’Estat que transportin "material destinat a Israel" porta en la seva mateixa formulació la limitació més important. Només si pren part com a bel·ligerant en un conflicte, un Estat usa els seus avions i vaixells públics per portar i lliurar armes a un altre país. En el tràfic d’armes el més habitual és recórrer a nolis de companyies privades. De la mateixa manera, no és pas el govern nord-americà el que al capdavall ven armes a Israel, sinó les empreses de la seva indústria de defensa. Si la Força de Defensa d’Israel compra míssils Hellfire a Lockheed Martin, o bombes MK a General Dynamics, aquestes empreses recorreran a aerolínies privades per subministrar els seus carregaments.