Macron busca en els socialistes la taula de salvació per seguir a l’Elisi

Macron no està sol. El primer ministre, François Bayrou, que s’enfronta avui a un vot de confiança –que ell mateix va convocar a l’Assemblea Nacional– l’acompanya amb aquest rècord d’impopularitat, amb un 14% d’aprovació entre els francesos. És el nivell més baix des que va arribar al palau de Matignon, malgrat els seus esforços per mirar d’acostar-se als ciutadans a través del seu nou rol com a youtuber.

La pèrdua de popularitat dels dos dirigents s’expandeix fins a trencar velles tradicions, com el fet que la dreta republicana eludia demanar la dimissió d’un president. Des de fa uns dies, figures destacades d’aquest partit han començat a estudiar la hipòtesi de la dimissió de Macron.

A qui volen els francesos

"La veritable pregunta és qui volen els francesos que governi França. Per això, l’única solució [...] és que el president de la República accepti la idea de programar la seva dimissió", va assenyalar fa uns quants dies l’alcalde republicà de Meaux, Jean-François Copé, al mitjà televisiu RTL. No és la primera vegada que Copé demana la dimissió de Macron. Ja ho va fer a la tardor, durant la crisi política que va acabar amb la destitució de Michel Barnier.

Per la seva banda, l’alcalde de Cannes, David Lisnard, republicà també, va demanar la dimissió del president recentment. "Ha de reconèixer el seu fracàs", va insistir en una entrevista per a Ouest-France; i fins i tot la presidenta d’Els Republicans a la regió d’Île-de-France, Valérie Pécresse, ha sigut de les últimes a reclamar unes "eleccions presidencials anticipades". "No dic que se n’hagi d’anar, dic que la seva decisió hauria de ser cridar el poble francès a les urnes i, segons la meva opinió, una dissolució seria un segon fracàs", va aclarir Pécresse, que també va ser candidata republicana en els últims comicis a l’Elisi. Aquesta idea ha provocat una divisió interna en les files republicanes.

El ministre de l’Interior i president d’Els Republicans, Bruno Retailleau, s’oposa a la dimissió del president, que conduiria a una "debilitació de les institucions": "Faig una crida als polítics perquè no pressionin el president de la República. ¿Per què? Perquè debilitaria les nostres institucions. Repeteixo, soc gaullista. I debilitaria tots els presidents que vinguin després", va expressar fa uns dies.

Suport de Sarkozy

Unes declaracions que van ser recolzades també per l’expresident Nicolas Sarkozy. "Mai demanaré la dimissió del cap d’Estat. No devem, ni podem, equiparar un primer ministre designat amb un president, que ha sigut elegit pel poble francès", va assegurar en una entrevista a Le Figaro, tot i que va assenyalar que no hi ha més solució que dissoldre l’Assemblea Nacional: "¡Seria estrany haver optat per la dissolució ahir quan res ho exigia i negar-se a fer-ho avui quan la decisió és necessària!", va expressar.

Pocs són els que encara guarden alguna esperança que Bayrou aconsegueixi avui els vots suficients de l’Assemblea Nacional per continuar en el càrrec. Per això, la pregunta ja no és què passarà durant aquesta jornada, sinó què passarà després de la caiguda del primer ministre. Per això els últims moviments al palau de Matignon s’han centrat a buscar el candidat perfecte per substituir Bayrou i evitar un nou bloqueig polític. Aquesta clau podrien tenir-la els socialistes.

En els últims dies, la pista d’un possible primer ministre socialista es postula com una solució creïble per esquivar el fantasma de la dissolució de l’Assemblea Nacional. Si això passa, es tractaria del primer ministre socialista des del 2017, amb Bernard Cazeneuve. Sobre la taula ja hi ha un favorit: l’actual secretari general del Partit Socialista, Olivier Faure, que s’ha mostrat disposat a acceptar el càrrec. Una opció que també sembla convèncer la dreta republicana.

Notícies relacionades

Sánchez eleva el xoc amb Israel pressionat pels socis

Madrid crida a consultes l’ambaixadora a Tel Aviv

No obstant, si això es materialitza podria ocasionar la ruptura total del Nou Front Popular, unió d’esquerres creada el juny del 2024 durant les eleccions legislatives per combatre l’extrema dreta. Una agrupació que des del principi va mostrar greus esquerdes i que en els últims mesos ha enfrontat moltes crisis, sobretot després de la negativa dels socialistes a votar a favor d’una moció de censura contra Bayrou presentada pels seus socis insubmisos.

La França Insubmisa té altres plans, i es va encarregar de demostrar-ho a finals d’agost al rebutjar la invitació al palau de Matignon i anunciar que presentarà una moció de destitució contra Macron el 23 de setembre.