La Xina escenifica amb la desfilada militar el seu anhel per un nou ordre mundial

La Xina anhela la pau però no tem la guerra ni li falten amics. La desfilada militar xinesa més gran de la història va servir ahir per demostrar que ja no és aquell pària que va ser esquarterat pel Japó en un dels seus episodis més traumàtics. Es compleixen avui 80 anys des que va guanyar aquella guerra contra el feixisme, celebrats amb 80 canonades retrunyint a la plaça de Tiananmen, on Mao va fundar poc després la República Popular de la Xina.

Urgeix evitar els errors del passat, va recomanar el seu president, Xi Jinping. "Avui el món ha d’elegir de nou entre pau i guerra, entre diàleg i confrontació, entre cooperació beneficiosa o joc de suma zero", va advertir. A Xi, amb mitja dotzena de desfilades a l’esquena, se l’intueix còmode. Són ja un gènere en si mateix. Comencen amb ell passant revista a la soldadesca des d’un Hongqi descapotable, la històrica limusina pàtria, i felicitant-los per la seva feina. I acaba amb els milers de coloms blancs alliberats al cel pequinès quan encara no s’han dissipat les esteles acolorides dels caces.

D’aquestes celebracions castrenses s’espera que el protagonisme se’l reparteixin els avions supersònics, els míssils intercontinentals o els drons. Quan van transcendir els convidats, es va entendre que l’atenció seria a la llotja. Fins allà va caminar Xi, amb el vestit Mao fosc de les grans ocasions, flanquejat per Vladímir Putin, president rus, i Kim Jong-un, líder nord-coreà, mentre mostraven els seus respectes i agraïments als veterans soldats d’aquelles guerres. Mai se’ls havia vist junts abans i les imatges van certificar una sintonia que provoca inquietud a Occident.

Més enllà dels dictadors, també hi havia una vintena llarga de líders, pràcticament tots del sud global, escenificant el seu anhel d’un nou ordre. Amb els habituals corresponsals de mitjans occidentals compartien suors sota la inclement canícula desenes de periodistes africans i llatinoamericans convidats per Pequín durant uns mesos que tornaran als seus països amb agraïments. Així ho fan els milers de joves de països en vies de desenvolupament, becats en universitats xineses. Aquesta xarxa de simpaties creixents és la que conforma un gir geopolític de què també participen democràcies com l’índia, la brasilera o la sud-africana.

Tancs, míssils, caces

L’acte va tenir la substància promesa. Impressiona com desenes de milers de persones guarden un silenci tan profund durant l’himne xinès que permet escoltar el grall d’un agró al cor de la ciutat. Uns 10.000 soldats van marxar després al pas de l’oca amb aquesta sincronització que només els nord-coreans poden empatar. Després de la repicadissa de les botes va arribar el brunzit dels motors: tancs, míssils, caces...

La Xina va posar a l’aparador les armes més rutilants i avançades que en algun camp fins i tot ja rivalitzen amb les nord-americanes. L’Exèrcit d’Alliberament Popular no és excessivament fiable a l’hora de lluitar, amb un empat a Corea com a resultat més rescatable, però cap el supera en la gestió dels desastres naturals i s’ha de dir que broda les desfilades. Xi el va heretar sobrepoblat, amb soldats mal preparats i més mal pagats i una corrupció rampant que subhastava els ascensos al millor postor: la segura recepta per a la vergonya en un escenari bèl·lic. Xi va apostar per modernitzar-lo prioritzant la qualitat sobre la quantitat i s’ha esforçat a netejar-lo. En tot just un any han sigut destituïts tres ministres de Defensa.

Notícies relacionades

Veneçuela qualifica d’"invent" que els EUA destruïssin una llanxa amb drogues

L’ONU acusa Israel d’atacar amb granades el seu personal al Líban

Va repetir ahir Xi que és "imparable el rejoveniment del poble xinès". La jornada va remarcar que queda molt poc d’aquell país martiritzat pel colonialisme europeu i l’imperialisme japonès. A Mao li van revelar que només disposava de 17 avions per a la cerimònia de fundació de la República. Que passin dues vegades perquè en semblin més, va resoldre.

Hores més tard, quan ja era de nit a Pequín, va sortir a la llum pública que Xi i Putin, en una conversa privada tot i que captada gràcies al fet que hi havia un micròfon obert, van fer broma amb la possibilitat de viure 150 anys i fins i tot amb la immortalitat gràcies al trasplantament d’òrgans.