Putin intenta atraure Sèrbia per ampliar la seva influència als Balcans

El 15 de març passat, desenes de milers de ciutadans s’havien congregat en silenci al centre de Belgrad per recordar els 15 morts en l’ensorrament d’una marquesina a l’estació de Novi Sad. De sobte, un so descrit per alguns assistents com un "brunzit aterridor" va trencar la quietud imperant en la qual transcorria l’acte, i la multitud va començar a fugir a la desbandada, en què molts assistents van experimentar símptomes com nàusees i mals de cap. Immediatament es van llançar acusacions contra el Govern de Sèrbia d’haver fet servir algun tipus d’arma sònica.

La possibilitat que les forces de seguretat sèrbies en la repressió de les protestes estiguessin rebent suport de Rússia va prendre cos al cap de pocs dies de l’incident. Marinika Tepic, diputada opositora, va revelar l’existència de contractes de compra, datats el 2021, de 16 canons LRAD o dispositius acústics per part del Ministeri de l’Interior, al capdavant del qual hi havia llavors Aleksandar Vulin, del Moviment Socialista i de declarada afinitat cap a Rússia. En declaracions al portal serbi Cenzolovka, Cristo Grozev, autor d’investigacions de rellevància sobre les activitats dels serveis secrets russos, es va declarar convençut de l’ús de l’arma acústica i va constatar l’arribada d’"agents encoberts de l’FSB a Belgrad" els últims anys.

La peça clau

Els observadors coincideixen. Rússia està agitant la desestabilització als Balcans. "Els objectius de Putin [als Balcans] consisteixen a reforçar la influència regional de Moscou, distreure Europa del suport a Ucraïna i concedir al Kremlin una palanca de pressió davant poders occidentals que no volen que la violència esclati" i aparegui un nou conflicte al seu veïnat immediat, escriu Ivana Stradner, investigadora de la Fundació per a la Defensa de les Democràcies en un llarg article titulat ¿Les operacions de guerra política de Rússia als Balcans provocaran un nou conflicte armat?.

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

La peça central que fa servir Rússia per fomentar aquest estat de les coses és el mateix president serbi, Aleksandar Vucic, enfrontat des de la tardor del 2024 a una creixent protesta contra la corrupció del seu Govern. El mandatari va anar aquest any a Moscou pel Dia de la Victòria, en un gest que molts van interpretar com un desafiament a la UE, a què oficialment el seu Govern aspira a unir-se. Més recentment, va acordar intensificar la cooperació política i de seguretat amb Rússia en una conversa amb el ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov.

"Vucic està jugant el vell joc d’amenaçar d’acudir a Rússia, en cada ocasió en què és criticat lleugerament [per Europa] desitjant obtenir favors; és un joc al qual ha jugat durant molts anys i que fins ara li ha funcionat", afirma a aquest diari Jelena Petkovic, periodista independent sèrbia. Stradner, per la seva banda, apressa Occident a prendre una actitud més assertiva i aplicar sancions. Un dels seus destinataris, apunta Stradner, podria ser el líder dels serbis de Bòsnia, el prorús Milorad Dodik. Rússia recorre a Dodik "per bloquejar l’ingrés [de Bòsnia i Hercegovina] a l’OTAN i a la UE", adverteix Mirza Cubro, periodista local.