Les màfies de la migració cap als EUA troben noves maneres d’explotació

Els traficants de persones tenen molts noms a Mèxic. Se’ls diu polleros –com si transportessin pollastres– o coyotes –per ser depredadors nocturns, sigil·losos i astuts. La tornada de Donald Trump a la Casa Blanca ha portat més repressió a la frontera, però ni l’augment de la presència de forces de l’ordre ni l’amenaça de deportació immediata als que creuin il·legalment ha acabat amb l’impuls de migrar, ni molt menys ha apaivagat els que hi fan negoci.

"Hi ha la creença que s’havia perjudicat els coyotes però no: s’adapten cada vegada oferint nous serveis", explica a aquest diari Guadalupe Correa-Cabrera, investigadora de la Universitat de Texas a Rio Grande Valley. Mentre ha incrementat el risc per al migrant, el traficant ha aconseguit menys exposició, i més marge de guany, amb pràctiques des de creuar en remot d’Eduardo fins i tot suposats packs prèmium que inclouen protecció i menjar durant el trajecte o el control de campaments de migrants.

Més risc, menys exposició

"Agafa aquest autobús. Quan baixis, ves a aquest parc, busca un cotxe d’aquesta marca, d’aquest color, allà t’esperen", relata Eduardo sobre els missatges que rebia. Ell sempre anava sol. No va veure mai la mateixa persona dues vegades. El recollia un, el deixava a casa d’un altre. "Eren persones amb família. Jo convivia amb ells i els seus fills. En el dia tenien la seva feina, només que també feien viatges en cotxe o prestaven casa seva per guanyar-se un extra", recorda.

Per a algunes màfies, el raonament va ser que si s’havia tornat més difícil creuar als EUA, podien oferir, pel mateix preu, un servei només per arribar a la frontera. Després, creuar ja depenia de cadascú. "Vaig conèixer unes persones que organitzaven vols des de Xile i el Perú a Ciutat de Mèxic, que fin i tot els oferien un tour pel DF i es quedaven en hotels perquè veiessin una mica abans de traslladar-los a Tijuana", assenyala Correa-Cabrera, que ha dedicat els anys recents a entendre com evoluciona el coyotaje.

D’altres packs inclouen extres de seguretat o un tot inclòs amb menjar (de vegades ni tan sols és possible aconseguir aliment al desert) o que, per un cost addicional, passin més ràpid els seus clients. Un altre nou nínxol són sortides i entrades ràpides per a migrants sense papers que viuen als EUA des de fa anys i necessiten viatjar al seu país per emergències familiars, per exemple per enterrar un pare, segons la investigadora, que afegeix: "Els preus són estratosfèrics".

A Eduardo, de vegades, el feien quedar uns quants dies en un lloc, esperant que li donessin indicacions de quin era el següent moviment, quan consideraven que era segur, o esperant que arribessin els diners de la seva germana per finançar un nou pagament. "Nosaltres pagàvem sempre al mateix paio, però ell ho distribuïa i tothom rebia la seva part", assegura.

Les màfies locals aviat van capitalitzar l’espera. Van proliferar els albergs privats per a migrants, que van aconseguir finançament d’organismes internacionals, però que cobraven com si fossin "hotelets", segons descriu Correa-Cabrera. Molts d’aquests s’han reconvertit a la recerca de nous fons i ara són, per exemple, centres de desintoxicació.

A Ciutat de Mèxic, el que eren assentaments espontanis de migrants ara estan en mans del crim organitzat. "Les màfies s’han apropiat del territori i lloguen les parcel·les", afirma Lizbeth Guerrero, directora d’Apoyo a Migrantes Venezolanos a Mèxic, que ha passat els últims mesos recorrent aquests campaments. "Hi ha un control total sobre la gent, pots veure els falcons", diu amb referència a les persones la tasca de les quals és albirar moviments des de talaies. "Ni tan sols l’Estat ha pogut resoldre aquesta situació", remarca.

Segrestos i extorsions

Notícies relacionades

Mèxic es converteix en destí final de migrants per l’efecte Trump

L’alberg del Gustavo

Alguns arriben enganyats. Recentment, un grup de 10 persones de l’Índia van venir pagant el bitllet i amb falses ofertes laborals als EUA. "L’empresa fictícia va demanar els seus documents per a tràmits migratoris i els va retenir per mantenir-los segrestats fins que les famílies paguessin el rescat", explica. Per sort van poder mediar organismes internacionals per alliberar-los.

Les màfies han demostrat la capacitat d’adaptació. "La migració no s’aturarà. Ara el que veiem és que això ha empoderat una mica més el crim organitzat", assegura Ana Valle, que posa en dubte les xifres de l’Administració de Trump, que ha reduït a gairebé la inexistència les intercepcions a la frontera. "Òbviament la gent continua pujant i creuant, el que passa és que no els agafen", acaba.