La pau de Trump a Ucraïna fa aigües sis mesos després de trucar a Putin

"Crec que vol arribar a un acord per mi, per més boig que soni. ¿Ho entens?", havia dit Trump al president francès Emmanuel Macron la vigília de l’atac, en la visita de mitja dotzena de líders europeus que van acompanyar Volodímir Zelenski a la Casa Blanca per pregar al nord-americà que no llanci Ucraïna als lleons. Durant la visita, la seva Administració va tornar a fer anuncis sensacionals i el Kremlin li va respondre amb míssils.

Trump està convençut que amb la seva connexió personal amb l’autòcrata rus, imputat per crims de guerra per la justícia internacional, n’hi haurà prou per firmar la pau a Ucraïna. Però el seu pensament màgic no està funcionant. Ni tan sols al fer seus molts dels postulats del Kremlin per acabar amb la guerra, postures més pròximes a la capitulació de Kíiv que a una solució duradora. "Trump creu que als líders estrangers se’ls pot tractar de la mateixa manera que als nord-americans, amb promeses fantàstiques i fatxenderia odiosa", va escriure aquesta setmana passada l’historiador Timothy Snyder. "Aquestes fantasies no funcionen més enllà dels EUA".

Gairebé sense excepció, cada vegada que Trump parla amb Putin, Rússia incrementa els seus bombardejos, segons mostra una anàlisi de la Fundació per a la Defensa de la Democràcia. I cada cop que la Casa Blanca anuncia amb pompa un avanç de pes en les negociacions, Moscou no triga a tapar l’escletxa. Putin no és tonto. En lloc d’un "no" taxatiu, imposa condicions impossibles d’acceptar.

Va passar l’11 de març, quan Trump va proposar un alto el foc de 30 dies; un escenari que es va repetir a finals de mes, quan va rebaixar el seu abast al combat naval al mar Negre. Res per aquí, res per allà. I el mateix s’ha esdevingut aquesta setmana de frenesí diplomàtic a Washington. Després que la Casa Blanca anunciés com una concessió d’envergadura la suposada disposició del Kremlin a acceptar que els aliats aportin garanties de seguretat a Ucraïna per prevenir que torni a ser envaïda després d’un eventual acord de pau, el Kremlin no va trigar a aigualir el vi. Només permetrà aquestes garantia, va dir Sergei Lavrov, el seu ministre d’Exteriors, si Rússia té poder de veto, i sempre que no es desplegui un sol soldat de l’OTAN en terra ucraïnès.

Amateurisme de la Casa Blanca

Una cosa similar va passar després que Trump presentés gairebé com a imminent una possible cimera a dues o tres bandes amb Putin i Zelenski a la mateixa taula. El mateix Putin que continua negant-se a anomenar l’ucraïnès pel seu nom. Aquesta cimera, va respondre Lavrov, s’ha de preparar "pas a pas, gradualment, amb experts inicialment i sense saltar-se cap pas". D’imminent, res.

A alguns europeus, que estan dedicant més esforços a apaivagar Trump que a Putin, se’ls està esgotant la paciència. Kaja Kallas, la cap de la diplomàcia comunitària, va dir divendres que Putin "s’està rient" dels esforços de Trump. "Està clar que Rússia no vol la pau", va afegir després d’acusar el seu líder de trencar totes les promeses. No està ajudant l’amateurisme amb què els EUA afronten les negociacions. El seu interlocutor amb Moscou és Steve Witkoff, un empresari immobiliari sense experiència diplomàtica, amic de la família Trump. En una entrevista va demostrar no saber ni tan sols com es diuen les quatre províncies ocupades pels militars russos a Ucraïna. I no només ha sigut acusat de fer seus alguns dels arguments més recargolats de Moscou, sinó també de malinterpretar els missatges de Putin en les seves visites al Kremlin.

No només això. Trump està desballestant el Consell de Seguretat Nacional, el Departament d’Estat o la intel·ligència a tall de vendetta política amb els seus rivals demòcrates, inclòs aquells departaments dedicats a assessorar el president sobre Rússia.

Notícies relacionades

Israel assegura que demolirà Ciutat de Gaza si Hamàs no es rendeix

Martí Olivella, activista: "Quan els EUA no tinguin l’hegemonia, hi haurà un judici com els de Nuremberg"

Putin, que prové del KGB, sap exactament com és. El bully tendeix a assetjar els febles; davant els forts, sol ser un tigre sense dents. I cada vegada que Trump ha amenaçat Rússia amb sancions, aranzels del 100% o "severes conseqüències", les seves amenaces han quedat en res. El contrari que ha fet amb Ucraïna: amb ella sí que s’ha atrevit a suspendre temporalment els enviaments d’armes o la cooperació en intel·ligència.

La conclusió és que Trump continua conduint el procés de pau com si fos un reality show. Sis mesos després d’aquella trucada de febrer amb Putin que va posar el procés en marxa, res sembla haver-se mogut un àpex. Rússia continua castigant Ucraïna sense remissió i Trump va perdent l’interès.