La UE es doblega a les condicions dels EUA per posar fi a la guerra comercial

Gairebé un mes després de la trobada entre el president dels EUA, Donald Trump, i la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, a Escòcia, Washington i Brussel·les van formalitzar ahir un acord comercial en què l’única cosa que en treu el bloc és posar fi a l’escalada aranzelària. El text reflecteix els termes del pacte polític. «Aquest marc és un primer pas, que pot anar creixent amb el temps per incloure més sectors i enfortir encara més els nostres llaços econòmics», va dir el cap negociador de la UE, Maros Sefcovic.

El Govern espanyol va valorar que la declaració conjunta serveixi per concretar el que s’ha acordat. «És important que s’hagi aconseguit dissipar la incertesa, també entorn de sectors tan importants com el farmacèutic o semiconductors», va assenyalar el Ministeri d’Economia, informa Rosa María Sánchez.

¿Quin aranzel s’aplicarà a les exportacions de la UE?

Les exportacions europees als EUA se sotmetran com a màxim a un aranzel del 15%. Però hi ha excepcions. A partir de l’1 de setembre, els EUA es comprometen a mantenir els aranzels existents, sempre que siguin iguals o inferiors al 15%, per a una llista de productes. En particular, recursos naturals no disponibles (inclòs el suro), els avions i les seves peces, i medicaments genèrics. El vi i les begudes alcohòliques es queden de moment fora, però fonts comunitàries creuen que «hi ha arguments sòlids per reduir també aquests aranzels».

¿Com queden els aranzels sectorials?

Els Estats Units han imposat dos tipus d’aranzels: «recíprocs» i sectorials. Els anomenats «recíprocs» pretenen reequilibrar les relacions comercials i, per a la UE, s’han reduït del 20% al 15%. Quant als sectorials la UE ha aconseguit que els vehicles i les seves parts gaudeixin d’un aranzel màxim del 15%. Washington es compromet a mantenir aquest percentatge per a xips i productes farmacèutics, a condició que Brussel·les compleixi la seva part del tracte.

¿Quins aranzels imposarà la UE als EUA?

Aquí entra la part del tracte que la UE ha de complir per gaudir de la rebaixa aranzelària sectorial. El bloc eliminarà els aranzels sobre els productes industrials nord-americans. A més, donarà accés preferencial a una àmplia gamma de productes nord-americans. Aquesta llista inclou productes pesquers i agrícoles com fruita seca, productes lactis, fruites i verdures fresques i processades, entre d’altres.

¿I què passa amb l’alumini i l’acer?

De moment, els Estats Units mantindran els aranzels d’entre el 25% i el 50% a les exportacions europees d’acer i alumini. El text de l’acord es limita a obrir la porta a «cooperar per protegir els seus respectius mercats nacionals de l’excés de capacitat», amb referència a la Xina.

¿Quins compromisos d’inversió i compres assumeix la UE?

La declaració de la voluntat de la UE de promoure les compres estratègiques i les inversions als EUA. El llenguatge és intencionadament vague perquè les institucions no es poden comprometre a unes activitats que depenen del sector privat. El text recull que la UE «té la intenció» de comprar gas natural liquat, petroli i productes d’energia nuclear per valor de 750.000 milions de dòlars, d’aquí al 2028; i microxips per 40.000 milions. També «es preveu que les empreses europees inverteixin 600.000 milions de dòlars addicionals en sectors estratègics». Finalment, confirma que «la UE té previst augmentar substancialment l’adquisició d’equips militars i de defensa procedents dels Estats Units». La Comissió havia negat que això fos part del tracte.

¿Hi ha alguna referència a barreres no aranzelàries?

El text fa referència a diverses qüestions legislatives. En particular, les parts es comprometen a cooperar en matèria de normes i avaluacions de conformitat, així com en la simplificació dels certificats sanitaris i fitosanitaris per facilitar el comerç. La Comissió al·lega que això no afectarà les normes sinó que estudiarà com agilitzar processos. Diu el mateix sobre examinar l’impacte en el flux comercial de legislacions com la de desforestació o de diligència deguda de les empreses.

¿Quins són els passos següents?

El text de l’acord no és legalment vinculant. Les parts ara l’han de traduir. Als Estats Units, serà previsiblement en forma d’ordres executives. La UE ha de presentar propostes legislatives que facin efectives les reduccions aranzelàries i garantir el suport dels governs europeus i l’Eurocambra.

Notícies relacionades

Els EUA planegen per a Gaza un govern tecnòcrata amb palestins de la diàspora

Grècia aprova la jornada de 13 hores malgrat l’oposició política i sindical

¿Què treu la UE de l’acord?

La UE evita el pitjor escenari possible: el d’una guerra comercial oberta amb conseqüències devastadores per a l’economia. Però això és tot. Totes les condicions de l’acord empitjoren les perspectives per a les empreses europees respecte a la situació anterior. Brussel·les s’agafa a una petita victòria: la UE és l’únic soci comercial dels EUA amb una taxa límit (del 15%). I argumenta que al ser més baixa que la d’altres països, dona un avantatge competitiu a les empreses europees. L’argument de la Comissió és que el món abans dels aranzels de Trump ni existeix ni tornarà. L’acord, destaca Sefcovic: «Aporta estabilitat i previsibilitat a la nostra relació, dos aspectes que són molt importants per a les nostres empreses».