Von der Leyen, Merz, Macron i Starmer escuden Zelenski en la cita amb Trump

Von der Leyen va insistir en la seva compareixença amb Zelenski en els punts essencials, des de la perspectiva europea, de cara a una futura negociació entre Trump, Zelenski i Rússia: que les fronteres no es poden "modificar per la força", que no es poden abordar qüestions territorials "sense Ucraïna" i que no es poden encetar aquestes negociacions "mentre hi continuï havent morts". Les armes han de callar, sigui per la via de l’alto el foc o d’un acord de pau ràpid, va dir Von der Leyen, en relació amb la fórmula que ara propugna el president dels Estats Units. És a dir, l’acord.

"Necessitem negociacions serioses i el seu fonament són les línies actuals del front", va afirmar per la seva part Zelenski. El president ucraïnès va afegir que, malgrat l’oferta feta pels seus aliats europeus per facilitar una negociació entre ell mateix, Trump i Vladímir Putin, fins ara "no hi ha cap senyal que Rússia vulgui participar en una cimera trilateral".

Passada la humiliació del febrer

Zelenski va agrair als seus aliats un suport que es plasmarà en un format inèdit, amb l’acompanyament físic per part dels seus principals aliats europeus. Després de la mediàtica cita d’Alaska, en la qual Trump va estendre la catifa vermella a Putin i va posar fi de facto a l’aïllament del líder del Kremlin, hi ha una voluntat més que explícita per la part europea de no deixar sol Zelenski. En l’aire encara hi ha la humiliació a què es va veure exposat en la visita que va fer a la Casa Blanca al febrer.

En la cita compartida que hi ha d’haver a Washington, els líders europeus, més Von der Leyen i Rutte, esperen que els informi directament Trump –i no pas per vies virtuals– dels continguts de la trobada que va tenir amb Putin. Segons el degoteig informatiu posterior, el líder del Kremlin va reclamar el control de la regió del Donbàs, a l’est d’Ucraïna, parcialment ocupada per les seves tropes, a canvi de congelar la línia del front actual al sud. Kíiv, fins ara, ha descartat tota cessió territorial.

Que Zelenski no aniria sol a Washington es va començar a entreveure dissabte quan Merz, Macron i Starmer van convocar una nova ronda de videoconferències per ahir. Von der Leyen va ser la primera a anunciar que aniria amb el president ucraïnès a la trobada que té prevista amb Trump. A continuació van arribar en cascada tot un seguit de comunicats de Berlín, París, Hèlsinki, Roma i Londres, que s’afegien al viatge. En aquest grup hi té un paper clau el president finlandès, Alexander Stubb, que manté una relació de gran cordialitat amb Trump i que representa la línia del màxim compromís amb Ucraïna entre els països del flanc est de l’OTAN.

També entre els líders que, fins ara mateix, han estat en bona sintonia amb l’imprevisible president nord-americà hi ha Merz. "Per part alemanya, hi ha un gran interès a aconseguir un ràpid acord de pau", va afirmar en un comunicat el portaveu de Merz, Stefan Kornelius. Les condicions per aconseguir-ho, d’acord amb la font governamental alemanya, són les garanties de seguretat per a Ucraïna i per al conjunt d’Europa i el suport a Kíiv per "defensar-se d’agressions russes".

Notícies relacionades

Putin imposarà les seves condicions

Vaga nacional a Israel per l’alliberament d’ostatges a Gaza

Optimisme moderat

Merz, que dimecres passat va rebre Zelenski a Berlín per participar junts en la videoconferència entre líders europeus prèvia a la trobada entre Trump i Putin, va reaccionar amb moderat optimisme al que va donar de si la reunió a Alaska. En declaracions a la televisió pública alemanya ARD, el canceller va considerar que "un acord de pau ràpid pot ser fins i tot millor que un alto el foc". La italiana Meloni i el britànic Starmer formen part dels líders europeus que han mostrat més "agraïment" als esforços de Trump, mentre que Macron ha insistit en el fet que s’ha de mantenir la pressió sobre Rússia.