Bolívia enterra 20 anys de governs d’esquerra i tindrà una segona volta entre el centrista Rodrigo Paz i el dretà ‘Tuto’ Quiroga

El predomini del MAS conclou de manera llastimosa. Eduardo del Castillo, el dofí de l’actual mandatari Luis Arce, va aconseguir el 3,2% de les adhesions. Andrónico Rodríguez, l’actual autoritat del Senat que es va separar de l’oficialisme mesos enrere, va arribar a tot just els vuit punts. Les disputes entre Arce i Morales pel control partidari van precipitar la desfeta interna d’aquest partit. Els analistes afirmen que aquesta és una de les raons per les quals molts tradicionals votants del MAS van decidir donar l’oportunitat a Pau Pereira. Fill de l’expresident Jaime Paz Zamora, el guanyador del primer torn va néixer a Santiago de Compostel·la el 1967 , quan el seu pare es trobava a l’exili. Ha sigut alcalde de Tarija, i senador nacional per Comunitat Ciutadana, una aliança liderada per l’expresident Carlos Mesa. El seu company de fórmula és l’excapità de Policia Edman Lara, conegut especialment a les xarxes socials per les seves revelacions de diversos casos de suposada corrupció en la institució policial. «La gent va valorar la nostra credibilitat i la lluita que realitzem des de baix. Ens van tancar les portes però el poble s’ha pronunciat», va dir l’exunifirmat.

«Capitalisme per a tothom»,ha sigut una de les consignes de l’aspirant a agafar les regnes de l’Executiu. Durant la campanya electoral es va mostrar contrari a un acord del Fons Monetari Internacional (FMI) per resoldre els problemes econòmics. «Crec que la meva generació té el dret de plantejar una alternativa per al país», va dir fa uns dies. Al passar al segon torn, Paz Pereira sembla ser el portador d’un missatge de part de la societat que busca un camí intermedi entre el MAS i la dreta tradicional que encarna Quiroga. Altres observadors assenyalen que la moderació del candidat és conjuntural. «Som els que no apareixíem a les enquestes. Aquest és un projecte de tots i per a tots els bolivians. Volem promoure la reconciliació. Necessitem generar governabilitat», va dir en la seva primera intervenció després dels comicis. «Aquí no s’ha guanyat res. Cal lluitar la segona part de forma honesta», va remarcar.

«El que ha passat és inèdit. Un país com el nostre fa una cosa que té reverberacions al món sencer. Hem fet un pas gegantí cap a un demà millor. Donem volta una pàgina de 20anys», va dir «Tuto», exmandatari provisional després de la mort d’Hugo Bánzer, el 2002. Ha sigut un pertinaç opositor al MAS. La necessitat de reunir darrere seu tot l’espectre conservador per fer realitat el seu anhel de retornar al Palau Cremat, ha trobat la primera dificultat diumenge a la nit. Doria Medina va decidir recolzar Paz Pereira.

El partit de Pau Pereira tindrà una lleu majoria al Congrés. Les altres forces de dreta i centre dreta es repartiran bona part dels curuls. Les negociacions entre ells són factibles. La gran novetat respecte a l’ocorregut des del 2006 és que el MAS ha quedat amb tot just un grapat de diputats quan solia controlar els ressorts de la legislatura.

Una caiguda anunciada

L’ensorrament del MAS no ha sorprès ningú. No només les licitacions internes que van acabar amb Morales fora del partit i sense possibilitats legals de competir per la presidència, posen punt final a un cicle que ha tingut moments virtuosos com la reducció de la pobresa del 60% al 3  6% i situacions controvèrsies.  Bolívia ha perdut el 14% dels boscos entre el 1976 i el 2021. La desforestació es va accelerar amb Morales en el poder. L'agricultura industrial de caràcter extensiu és una de les raons de la desforestació que va afectar reserves naturals i àrees habitades per comunitats indígenes. Les reiterades invocacions a la Mare Terra de «l’Evo» van topar de cara amb aquest procés de deteriorament.

Notícies relacionades

L’operació militar d’Israel a Cisjordània provoca el desplaçament més destacat de palestins des del 1967

El ministre de Defensa d’Israel aprova el pla militar per conquerir la Ciutat de Gaza

L’agonia del partit majoritari ha sigut també la d’un model econòmic extractiu que se sustentava en la renda gasífera. Bolívia acumula una inflació del 25% l’últim any, la més alta des del 2008. L’escassetat de combustible, aliments i medicina van constituir una font de malestar social. A les llargues cues es va anar cuinant l’enuig de part dels votants. La crisi ha colpejat el teixit productiu i aprofundit la impopularitat del Govern d’Arce.

Morales havia instat a votar nul després d’haver perdut el control partidari i trobés amb la negativa judicial per participar de la contesa. Un 17,5% de les persones en condicions de sufragar van acatar elseu anomenat, una prova que manté part del seu predicament. «El teu futur és una hamaca calenta a Cuba –si escapes abans que canviem Govern– o una cel·la freda a la Haia», va dir amb sorna aquest diumenge Quiroga. L’exlíder dels camperols cocalers ha convertit el Chapare, al centre del país, en el seu bastió. Va exercir el seu dret al vot envoltat dels seus seguidors que el van acompanyar amb una caravana de motociclistes. Tot i que no té la gravitació d’anys enrere i ha sigut un dels responsables de la descomposició del MAS, iniciada fa una dècada, Morales va demostrar que encara no és un personatge marginal de l’escena política boliviana. El canvi de cicle polític pot oferir-li més d’una complicació judicial. Sobre l’esquena de l’home que va governar entre el 2006 i el 2019, quan va ser objecte d’un cop d’Estat, pesa una ordre de captura per un cas de tràfic gravada de persones. Ha sigut denunciat per una suposada relació mantinguda amb una menor amb qui va tenir un fill mentre ell era president.