Les implicacions geopolítiques del ‘corredor Trump’ alerten l’Iran

La proposta, en el marc de l’acord de pau entre l’Azerbaidjan i Armènia, per establir un pas terrestre que connecti l’Azerbaidjan i el seu enclavament de Naxçivan a través de territori armeni, una ruta coneguda fins ara com a Zangezur i rebatejada com a Ruta de Trump per a la Pau i la Prosperitat Internacional, ha encès les alarmes a l’Iran per les implicacions geopolítiques i de seguretat.

El president iranià, Masoud Pezeshkian, va advertir dilluns que la creació del corredor Trump no ha de convertir-se en una "eina per assolir els objectius hegemònics de potències estrangeres", en clara referència als Estats Units. Va cridar a "mantenir la vigilància i la cautela" davant el que va qualificar de possibles intents de Washington de "dominar el Caucas sota el pretext de la inversió econòmica i la pretensió de garantir la pau".

Aquestes declaracions van arribar després d’una conversa telefònica amb el primer ministre armeni, Nikol Pashinyan, que va rebaixar la tensió inicial. Abans d’aquest contacte, el discurs iranià havia sigut més bel·ligerant. Ali Akbar Velayati, assessor principal del líder suprem Ali Khamenei, va advertir que l’Iran aturaria la iniciativa "fins i tot sense l’ajuda de Moscou" i va qualificar el corredor com un "complot contra l’Iran" i va augurar que es convertiria en "el cementiri dels mercenaris de Donald Trump" i no en una via de prosperitat.

Per a Teheran, l’arrendament del corredor per 99 anys comporta una alteració de l’equilibri estratègic al Caucas sud, una regió d’influència tradicional tant iraniana com russa, els dos països exclosos de les negociacions de pau. El ministre d’Afers Exteriors, Abbas Araghchi, va celebrar l’acord de pau, però va remarcar que qualsevol projecte regional s’ha de desenvolupar "en el marc d’interessos mutus, respectant la sobirania nacional i la integritat territorial, i sense ingerència estrangera".

La por de l’aïllament

L’Iran, que històricament ha sigut un gran corredor comercial entre Rússia i Armènia, tem que la nova ruta no eludeixi el seu territori en nombrosos intercanvis i redueixi el seu pes geopolític. A més, considera que la nova presència del seu rival sistèmic –els Estats Units– no ha sigut consensuada, en un context de tensions marcades pel recent bombardeig d’instal·lacions militars i nuclears iranianes.

Notícies relacionades

Els EUA confisquen un altre petroler ‘fantasma’ vora la costa de Veneçuela

Desapareixen diverses fotos del cas Epstein de la web de Justícia

El diari Kayhan, controlat pel líder suprem, va arribar a proposar convocar "les convencions de Ginebra i Jamaica" per prohibir el pas de vaixells dels EUA i Israel per l’estret d’Ormuz, per on transita més del 20% del comerç petrolier mundial.

La retòrica iraniana reflecteix que Teheran percep la presència nord-americana com una amenaça existencial. S’hi afegeix una economia afeblida, la pèrdua de legitimitat interna i un creixent aïllament extern agreujat per la caiguda del règim sirià de Bashar al-Assad i l’afebliment de les milícies de Hamàs i Hezbol·là. Més enllà de la retòrica agressiva, és improbable que el corredor s’aturi per l’oposició iraniana. La bretxa entre l’actual escalada retòrica i una potencial acció concreta encara és gran. Si la tensió augmentés, els líders iranians podrien reforçar el discurs anti nord-americà, però el règim correria el risc d’aïllar-se encara més d’Armènia i l’Azerbaidjan –aquest, estret aliat d’Israel– o entrar en una confrontació directa amb Washington i els seus socis regionals, amb resultats difícilment favorables per a la República Islàmica.