Frustrats per la submissió als EUA

Els desacords amb Brussel·les frustren Pequín. Va entendre anys enrere que l’hostilitat nord-americana serà estructural, és igual qui ocupi la Casa Blanca, però no veu raons que impedeixin l’amistat amb Europa. Brussel·les és una prioritat geopolítica i econòmica per a la diplomàcia xinesa. El comerç bilateral va arribar als 730.000 milions d’euros l’any passat; amb Rússia amb prou feines va superar els 200.000 milions. Europa és, de fet, el límit a aquesta anunciada "relació sense límits" amb Moscou. Quan els Estats Units anunciaven una vegada i una altra la imminent entrada en la guerra de la Xina, qualsevol analista assenyat sabia que mai armarà el bàndol contrari que arma Europa.

Hi ha relacions que no funcionen per més que s’hi esforcin les parts. I a la Xina no li han faltat esforços. Els seus diplomàtics van pentinar Europa amb missatges com "el vostre millor amic us ha abandonat" i "la Xina i Europa han d’erigir-se en els fars d’estabilitat global". El galanteig va funcionar fins i tot amb les veus europees més sinòfobes com la de la presidenta del Consell, Ursula von der Leyen. Brussel·les i Pequín van liquidar les velles sancions creuades als seus parlamentaris, nascudes en els abusos a Xinjiang, i fins i tot es va especular amb ressuscitar el macroacord d’inversió. En la visita a Pequín de Pedro Sánchez, president espanyol, la Xina ja havia passat de competidora i rival a sòcia.

"Punt d’inflexió"

Els indicis alarmants van aflorar setmanes després. La falta d’avenços en assumptes comercials va forçar la cancel·lació de diversos fòrums i la Xina va abreujar la cimera bilateral de dos dies a un. Aleshores Von der Leyen ja havia recuperat el seu discurs més virulent. "Estem en un punt d’inflexió", va advertir després a Pequín. Havia arribat amb la xifra de 300.000 milions d’euros esculpida en pedra, la del punyent dèficit europeu de l’any passat en la balança comercial, i és comprensible el seu fastigueig després d’exigir durant anys que la Xina obri els seus mercats. Brussel·les també culpa Pequín d’exportar la seva sobreproducció i minar les seves indústries locals amb preus imbatibles. En el bàndol contrari, són legítimes les queixes xineses pels aranzels als seus vehicles elèctrics, el proteccionisme de tota la vida amb l’excusa de presumptes subsidis.

"La Xina i Europa disposen d’amplis espais de trobada en el comerç o el canvi climàtic, però és evident que això no té una traducció significativa a la pràctica. No sembla que la UE sàpiga gestionar la relació i, si bé dubto que la Xina perdi la paciència, sí que intentarà demostrar que existeixen possibilitats alternatives de desenvolupament comercial com la dels BRICS", assenyala Xulio Ríos, assessor emèrit de l’Observatori de la Política Xinesa.

La guerra d’Ucraïna concentra els retrets geopolítics. "Si la Xina continua amb la seva actitud, les relacions bilaterals es veuran afectades", va amenaçar Von der Leyen. Li exigeix ara que empenyi a Moscou a un alto el foc immediat quan, paradoxalment, això és el que contemplava el pla de pau xinès rebutjat dos anys enrere per la UE i els Estats Units perquè, segons el seu parer, només serviria perquè Rússia agafés aire.

Notícies relacionades

Trump ordena una «revisió exhaustiva» dels plans de vacunació infantil als Estats Units

La UE perd davant el narco

Desconcerta la Xina que Brussel·les la responsabilitzi d’un conflicte que ni va crear ni alimenta amb armes. Van quedar desconcertats setmanes enrere els negociadors europeus quan Wang Yi, cap de la diplomàcia xinesa, va admetre que no volia una derrota russa perquè els EUA concentrarien la seva atenció cap al seu país. La Xina assumeix que Washington embarcarà a Europa en la seva estratègia perquè els pronunciaments de l’OTAN, cada cop més contundents, apunten a aquesta direcció.

"La UE està perdent oportunitats mentre espera a veure què passa amb els EUA –conclou Ríos–. La seva submissió cap a Washington provoca la pèrdua de la confiança en la Xina.".