Els tentacles de l’espionatge de Pequín

No és habitual que el Ministeri de l’Interior de França ofereixi detalls de les seves operacions i menys si es tracta del departament de Direcció General de la Seguretat Interior (DGSI), però sembla que amb aquest cas, el Govern ha volgut fer una excepció o potser llançar un missatge als seus enemics. Per primera vegada, la DGSI va reconèixer fa unes setmanes l’existència de "comissaries il·legals xineses" en territori francès. En altres paraules, els agents de Pequín controlen, vigilen i manipulen la comunitat xinesa a França a través d’aquests "comissariats" per garantir que no oblidin els seus orígens ni s’enfrontin al Partit Comunista Xinès.

Des de fa temps, aquestes tècniques d’espionatge han sigut motiu de debat tant al Parlament com al Senat francesos, però no havia sigut fins ara, amb la confirmació de la DGSI, quan s’ha reconegut formalment l’existència de "nou comissaries clandestines a França", cosa que ha obligat el Govern a mantenir reunions amb alts funcionaris de la intel·ligència xinesa i alguns dels seus diplomàtics.

Darrere d’aquestes estructures del tot organitzades i repartides per tot el país es troben agents encarregats de controlar la diàspora per assegurar la seva lleialtat al Partit Comunista. Aquests "comissariats", de vegades formats per tot just quatre o cinc membres, sovint simples representants de la comunitat –des de comerciants fins a presidents d’associacions locals–, són l’encarnació d’una autèntica política implementada per la Xina contra el Front Unit, partit de l’oposició.

Intents de segrest

"Es tracta d’una estratègia gestionada directament per un organisme especialitzat, el Departament de Treball del Front Unit del Partit Comunista, sota el qual opera una plèiade d’organitzacions i associacions", explica Simon Menet, investigador de la Fundació per a la Recerca Estratègica (FRS, per la sigla en francès).

Fins ara només es tenia constància de la manipulació que exercien aquestes estructures sobre la ciutadania xinesa al país gal, però després de diverses denúncies, les autoritats han constatat que també s’han produït intents de segrest dirigits contra xinesos sospitosos d’oposar-se al règim, com és el cas del dissident Ling Huazhan.

El març del 2024, diversos "agents xinesos" directament vinculats a l’ambaixada del país el van escortar fins a l’aeroport parisenc de Roissy a Ling, perquè pugés a un Airbus A350 de China Southern Airlines fins a Canton. El dissident es va negar a embarcar, a l’adonar-se que es tractava d’una trampa, i ho va denunciar a la policia francesa. Les autoritats xineses, pel seu costat, van negar a través d’un comunicat les acusacions i van assenyalar Huazhan com a "migrant clandestí amb problemes psiquiàtrics".

Després de destapar-se recentment aquesta trama d’espionatge i detenir diverses persones, la xarxa hauria sigut suspesa, i fins i tot les mateixes autoritats xineses haurien donat instruccions per posar fi a aquest tipus d’ingerència a França, segons informes de la DGSI.

Tot i que suposadament les activitats d’aquestes comissaries s’hagin aturat, el Govern francès manté la vigilància per evitar que es torni a reproduir aquest mètode, ja que saben que el tancament d’aquests llocs no posarà fi a la ingerència.

Segons les investigacions de les autoritats, aquestes "infraestructures il·legals" són només el nucli dur d’una àmplia estratègia d’influència i control exercida per Pequín arreu del món, amb ramificacions identificades, no només a França, sinó també en altres països. Diversos informes de l’oenagé especialitzada a Àsia Oriental, Safeguard Defenders, van destapar el 2022 l’existència de 102 comissaries a 53 països. Tanmateix, França només en tenia quatre en aquell moment, en comparació amb les nou que va detectar l’informe de la DGSI aquest any. Això suggereix que la llista internacional probablement ha continuat creixent en els últims tres anys.

El director francès d’Intel·ligència Exterior (DGSE), Bernard Emié, creu que el gegant asiàtic ha passat de l’estatus de "potència continguda" al de "potència agressiva", amb una "diplomàcia desenfrenada", inspirada en els mètodes de Rússia, que segons experts es tractaria de "russificació o sovietització de les operacions d’influència xinesa".

Ara, el reconeixement públic del Govern de França sobre l’existència d’aquestes pràctiques marca un punt d’inflexió en les relacions entre tots dos països, però també sobre la ingerència estrangera, que fins al moment s’havia portat amb absoluta discreció.

El maig del 2024, una investigació d’Envoyé Spécial (France 2) i Challenges va revelar la presència d’aquestes comissaries a França, enfocades particularment en la "repatriació forçosa de dissidents xinesos". No va ser fins aquest any, i després de la pressió de la diputada de Renaissance Constance Le Grip, quan la DGSI va abandonar la discreció per reconèixer aquestes pràctiques i anunciar que s’havien implementat diverses mesures per tancar aquestes estructures.

Notícies relacionades

L’escàndol a l’Argentina pels gairebé 100 morts per fentanil contaminat esquitxa Javier Milei

Trump ofereix garanties de seguretat a Kíiv si obté un acord de pau amb Rússia

Tot i que no ha sigut l’única vegada que França s’ha enfrontat a escàndols d’espionatge. Rússia és una altra de les principals amenaces per al país gal. Ho va reconèixer el mateix president Macron l’abril del 2025, quan va confirmar la responsabilitat del GRU (Departament Central d’Intel·ligència rus) en diversos atacs cibernètics contra França, incloent-hi el pirateig de la seva campanya el 2017 i la cadena TV5Monde el 2015. També l’expulsió de sis agents russos encoberts com a diplomàtics el 2022.

El país s’ha vist obligat a endurir les mesures de protecció rebutjant massivament visats a ciutadans russos i l’expulsió de desenes d’agents del Kremlin, però també ha apostat per la inversió de més de 3.600 milions d’euros per modernitzar satèl·lits militars o augmentar la presència de càmeres de vigilància contra espionatge en instal·lacions franceses.