El ZiG, la moneda fantasma de Zimbàbue

El venedor del magatzem de refrescos entrega la beguda, rep el seu pagament i torna a estendre el braç amb cara somrient i celebrant que un dels pocs turistes s’han acostat a la seva botiga. "Aquí té. El canvi", diu en un bon anglès. Llavors l’home estranger, que es troba en una zona cèntrica de Bulawayo, la segona ciutat més important de Zimbàbue, fa cara d’estranyesa. Entre els bitllets que acaba de rebre hi ha una mescladissa de dòlars dels EUA i rands sud-africans. No hi ha rastre del ZiG, la nova moneda zimbabuesa.

El Zimbàbue Gold (ZiG) és l’última divisa que ha emès el Govern del país, recolzada per reserves d’or. Va entrar en vigor l’any passat com a part d’un esforç per combatre la inflació i estabilitzar les finances, en un context en el qual l’economia del país es va contraure fortament pel fenomen d’El Niño i una greu sequera.

El juny passat, el Fons Monetari Internacional (FMI) fins i tot va expressar el seu suport perquè es converteixi en l’única moneda en circulació. No obstant, en el dia a dia, trobar un bitllet o moneda de ZiG és pràcticament impossible; la població gairebé no la utilitza.

Prosper Chitambara, macroeconomista a Harare especialitzat en desenvolupament, explica que l’escassa circulació del ZiG es deu essencialment a dues raons. Primer, l’escepticisme generalitzat sobre l’èxit de la iniciativa; segon, que el banc central està imprimint poc ZiG, cosa que limita la seva disponibilitat al mercat. Aquesta és una estratègia comuna en economies amb alta inflació i on hi ha desconfiança cap a la moneda local. "La idea ha sigut reduir l’impacte directe dels vaivens econòmics, sobretot en sectors com la manufactura i l’agricultura, que, a més, estan sent greument afectats per la crisi climàtica i les sequeres", assenyala Chitambara. "L’or no té aquest problema", remarca.

Un informe del Banc Mundial afirma que el canvi climàtic podria erosionar fins al 12% del PIB anual de Zimbàbue si no s’adopten mesures d’adaptació robustes. Això es deu al fet que el canvi climàtic colpeja l’agricultura i també el comerç, les finances públiques i l’estabilitat social. Fins i tot, "el sector bancari està exposat al canvi climàtic", adverteix l’informe. Ja ha passat abans: les sequeres de 1991–1992 i 2015–2016 van provocar caigudes del PIB de 6% i 5,5%, respectivament.

Setè intent

Des de la seva independència del Regne Unit el 1980, i després d’abandonar l’anomenat dòlar de Rhodèsia, Zimbàbue ha intentat en set ocasions establir una moneda pròpia. Però tots aquests intents van col·lapsar, ja fos per hiperinflació (el 2009 el país va arribar a emetre un bitllet de 100 trilions de dòlars) o per devaluacions dràstiques. "Aquest és el gran trauma que hi ha darrere de l’escepticisme cap al ZiG", afirma Chitambara. Amb el pas dels anys, "molta gent ho va perdre tot: pensions, estalvis, salaris".

En un racó de la bulliciosa Bulawayo, Tendai, un treballador autònom que prefereix utilitzar un nom fictici, expressa aquest sentiment ciutadà. "Prefereixo guardar els diners sota el matalàs, i així ho faig –diu–. Si una empresa em paga i ho transfereix a un banc, ho retiro immediatament. No me’n refio", explica. Sempre que pot, demana que li paguin en dòlars dels EUA. De fet, segons estadístiques del Banc de Reserva de Sud-àfrica, el 70% de totes les transaccions a Zimbàbue es fan en dòlars dels EUA.

Efectes secundaris

Però el cost de no tenir sobirania monetària no és trivial per a l’economia nacional. La falta d’una moneda confiable i la dependència del dòlar dels EUA impliquen per a Zimbàbue, de mitjana i segons una estimació conservadora, una pèrdua fiscal equivalent al 2,5% del PIB o al 16% dels ingressos tributaris, segons un altre informe del 2025 del Banc Mundial, titulat Els costos fiscals de les distorsions en la política monetària i canviària a Zimbàbue. Això es deu als efectes secundaris de l’ús del dòlar: volatilitat canviària, menys inversió, expansió del sector informal i una inflació que erosiona el valor real dels impostos.

Notícies relacionades

Els líders europeus s’ofereixen per facilitar una reunió entre Trump, Putin i Zelenski per negociar la pau a Ucraïna

Zelenski i Trump es reuniran dilluns a Washington després de la cimera d’Alaska amb Putin

En aquesta línia, l’organisme va estimar que "les distorsions monetàries i del tipus de canvi van causar entre 100 i 650 milions de dòlars anuals en ingressos fiscals perduts". Tant és així que, segons conclou l’informe, "aquestes distorsions van contribuir al col·lapse del dòlar zimbabuès" –la moneda en circulació que hi havia abans del ZiG– l’abril del 2024.

No es descarta que el ZiG pugui tenir un destí similar malgrat que està previst que aquest any l’economia de Zimbàbue creixi un 6% i que el seu banc central ha elevat les taxes d’interès oficials al 35% (la més alta de l’Àfrica) per incentivar els dipòsits. "La moneda sembla funcionar més com una moneda fiduciària, dependent de la confiança, que es veu erosionada per experiències passades d’hiperinflació", explicava recentment l’analista Ranga Makwata. També ho assenyala una recent anàlisi d’Imara Investment. "La seva desaparició no es deurà a la ràpida devaluació que va condemnar els esforços anteriors de Zimbàbue per establir una moneda local, sinó a la irrellevància", explica. Només el temps dirà quin camí prendrà Zimbàbue.