Brussel·les exigeix a Trump un alto el foc per negociar el futur d’Ucraïna

Per als europeus, de les negociacions de pau depèn no només la seguretat d’Ucraïna sinó també la d’Europa. Per això van reclamar una cadira a la taula de negociacions, davant la indiferència del president rus, Vladímir Putin, i del nord-americà, Donald Trump, que es reuniran aquest divendres a Alaska. En aquest context, l’objectiu és mantenir la unitat europea –amb Hongria despenjada des de fa mesos–, passi el que passi en aquesta reunió.

Fora de la taula de negociacions, als europeus només els queda coordinar la seva postura i convèncer Trump, quan es vegin les cares avui, en la videoconferència organitzada pel canceller alemany Friedrich Merz. I la postura és que qualsevol acord per a la pau ha de respectar "la independència, sobirania i integritat territorial" d’Ucraïna. "Les fronteres internacionals no s’han de modificar per la força", insisteixen en el comunicat els 26 països, i afegeixen que han de ser els ucraïnesos els que decideixin el seu futur.

Sordesa

Tot i que, de moment, Trump es fa el desentès, i sembla cada vegada més improbable que el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, s’assegui a la taula de negociacions a Alaska. Aquestes negociacions, a ulls dels signants de la declaració, perquè siguin "significatives" només es poden celebrar "en el context d’un alto el foc o una reducció de les hostilitats".

El comunicat arriba amb prou feines hores després que els ministres d’Exteriors de la UE es reunissin per videoconferència dilluns passat. Després d’aquesta reunió, la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas, va ser molt més dura. "Mentre Rússia no hagi acceptat un alto el foc total i incondicional, ni tan sols hauríem de discutir cap concessió", va assegurar l’estoniana. "No ha funcionat mai en el passat amb Rússia, i no funcionarà amb Putin avui", va afegir.

Kallas creu que "un alto el foc incondicional amb un sistema de supervisió sòlid i garanties de seguretat fèrries" hauria de ser el primer pas abans de cap negociació. Però tant l’estoniana com la resta de líders van acollir "amb satisfacció" els esforços de Trump.

Els líders van insistir que la guerra, en qualsevol cas, no només afecta la seguretat d’Ucraïna, sinó també d’Europa. "Compartim la convicció que una solució diplomàtica ha de protegir els interessos vitals de seguretat d’Ucraïna i Europa", van insistir els 26 líders de la UE. Kallas va destacar que la "unitat transatlàntica" serà clau per aconseguir una pau estable i duradora. També, però, mantenir el suport a Ucraïna i la pressió sobre Rússia. Aquesta és la fórmula per prevenir "futures agressions de Rússia a Europa".

Per això, els caps de Govern es van comprometre també a continuar donant "suport polític, financer, econòmic, humanitari, militar i diplomàtic a Ucraïna", a més de continuar imposant sancions a Rússia. També asseguren que contribuiran a proveir garanties de seguretat al país. En aquest sentit, la declaració insistia a més en "el dret inherent d’Ucraïna a triar el seu propi destí", inclòs el seu camí cap a l’entrada a la UE.

Aliat del Kremlin

En paral·lel, el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, es va desmarcar de la declaració dels líders europeus en suport d’Ucraïna i a més va reclamar la convocatòria d’una cimera entre la UE i Rússia a semblança de la que reunirà Trump i Putin a Alaska. "L’única mesura per part dels líders de la UE que tindria sentit seria una cimera amb Rússia d’acord amb el model de la que mantindran els Estats Units i Rússia", va afirmar des del seu compte a X el líder hongarès, principal aliat del Kremlim entre el bloc comunitari.

En el seu missatge, Orbán va justificar la seva decisió de no donar suport a la declaració emesa per la resta de socis de la Unió Europea, a quatre dies de la cita a Alaska. "Abans que el cor del mainstream liberal comenci a entonar la seva cançó favorita sobre la ‘marioneta de Putin’, explicaré per què no he subscrit la declaració en nom d’Hongria", començava el missatge d’Orbán, en una al·lusió irònica a la seva atribuïda posició d’aliat de Moscou. "La declaració mira d’establir condicions per a una trobada a la qual no han sigut convidats", prosseguia. Va lamentar que la UE "es quedi fora" de la cita. Però va considerar que amb els intents de donar "instruccions des de fora" s’empitjorarà la situació.

La declaració dels 26 incideix en els esforços europeus per fer-se sentir davant la cita d’Alaska, amb l’argument que la guerra d’agressió llançada per Moscou es produeix en territori europeu. El canceller alemany, Friedrich Merz, va fer un pas notable al convocar una reunió virtual per avui entre els principals aliats europeus d’Ucraïna, el mateix Trump i Zelenski, a més de la cúpula de la UE i l’OTAN.

Notícies relacionades

L’assassinat del senador Uribe ataca el procés per a la pau a Colòmbia

Tensió entre Pequín i Manila per la col·lisió de dos vaixells xinesos

La reunió s’iniciarà cap a les 14.00, a escala dels líders d’Alemanya, França, Itàlia, Finlàndia, Regne Unit, Polònia, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i Zelenski. Després d’aproximadament una hora s’espera la participació de Trump i del seu vicepresident, JD Vance, i després hi haurà una nova ronda de consultes entre els representants europeus.

Mentrestant, Rússia està exercint una elevada pressió en el camp de batalla i ha avançat al nord-est de la localitat de Pokrovsk, a Donetsk, segons analistes i soldats ucraïnesos, segons informa Efe. Les tropes de Kíiv resisteixen, limitant els progressos russos. Tanmateix, la plataforma DeepState, amb informacions procedents del front, assegura que Rússia ha obert una estreta falca en les defenses ucraïneses a prop de Maiak, a uns 15 quilòmetres de Pokrovsk.