L’impuls de viatjar a destinacions de risc

Fa tot just uns anys, Moscou i Tel-Aviv figuraven entre les destinacions urbanes més visitades del món, per la seva història, cultura i, fins i tot, vida nocturna. Abans de la invasió a gran escala d’Ucraïna, Rússia rebia uns 25 milions de turistes estrangers, una xifra que ha caigut ara en un 96%. Tot i això, Israel mira de difondre un relat diferent. "El turisme s’ha reduït a una cosa purament residual tant a Rússia com a Israel", explica a EL PERIÓDICO Jordi Martí, president de l’ACAVE, la patronal que representa el grup més gran d’agències de viatge especialitzades d’Espanya.

El Govern de Benjamin Netanyahu xifra el descens del turisme a Israel en només un 64%, però l’estadística té trampa. El nombre de "visitants de llarga durada" que es va quedar més d’un any a Israel s’ha duplicat, i va arribar a 28.400 persones el 2024. És a dir, s’hi han assentat en ple conflicte. També han crescut els que s’hi queden almenys un mes, perquè el visat de turista (B2) també serveix per a visites professionals curtes, incloent-hi cooperants, voluntaris o periodistes.

La procedència dels visitants també és eloqüent: més de la meitat són dels tres països que acullen més comunitat jueva fora d’Israel: un terç van arribar dels EUA, seguits de França i el Regne Unit. "Es tracta de la mateixa comunitat jueva que hi ha en altres països i visiten familiars o senten simpatia pel país", afegeix Martí, que remarca que aquesta mena de conflicte identitari "tendeix a reforçar el sentiment d’orgull nacional i a fer que vulguin continuar visitant el país dels seus ancestres sense que els importin les condicions en què ho han de fer".

Islamofòbia i terrorisme.

No totes les destinacions responen de la mateixa manera al conflicte. Un lloc pot ser violent i, tot i això, semblar atractiu si qui es planteja viatjar-hi no coneix experiències negatives de primera mà. És el cas, per exemple, de Rio de Janeiro: "Tothom sap que la ciutat és perillosa, però és molt maca. Milers de turistes hi continuen anant cada any i la destinació manté la immunitat", explica a aquest diari Maximiliano Korstanje, professor de la Universitat de Palerm, a l’Argentina, i expert en turisme i conflictes, que també destaca altres casos de països amb índexs de violència molt alts, com ara Mèxic i Colòmbia.

En canvi, països amb conflictes aïllats, com el recent de la frontera entre Tailàndia i Cambodja, cauen de sobte en el focus mediàtic en llocs com Espanya, un dels tres principals emissors de visitants al país tailandès. Altres regions, tot i no estar en guerra, com el Marroc, Tunísia i Jordània, són vistes per molts occidentals com a perilloses per "la falsa idea que l’islam és sinònim de terrorisme", afirma Korstanje. Un atemptat terrorista a París no té el mateix impacte sobre el turisme que un a Egipte. De fet, diversos estudis assenyalats per l’expert demostren que els homes blancs més grans de 40 anys són els que perceben més perill als països àrabs, a diferència de llatins, afroamericans o asiàtics, no tan influïts per estereotips dominants.

Turisme de risc.

Malgrat això, hi ha una tendència que va a contracorrent: el turisme d’alt risc. Pedro Mir, fotògraf aficionat, fa 25 anys que viatja al que anomena "regions relegades pels circuits turístics tradicionals" i ho fa tot sol contactant amb guies locals. "Viatjar a països en conflicte o postconflicte immediat no és una decisió presa a la lleugera. Em permet aproximar-me al món amb una mirada més profunda, més humana i no tan complaent", explica a aquest diari. Diu que sent una sensibilitat especial per ser testimoni de com "es reorganitza la vida després del caos", tot i que vol evitar l’exotisme. Mir ja ha estat en 62 països, entre els quals hi ha Corea del Nord, el Sudan del Sud i Etiòpia.

Algunes agències han trobat aquí un nínxol de negoci. El fenomen va rebre atenció mediàtica quan el maig del 2024 un grup de quatre turistes, tres dels quals eren espanyols, van morir a l’Afganistan. L’agència Lupine Travel, que té la base al Regne Unit, era una de les que hi organitzaven tours, i va cancel·lar els viatges al país durant sis mesos, tot i que després els va reprendre. Actualment té suspeses les visites al Sudan i a la República Democràtica del Congo. "El nostre propòsit no és capitalitzar o idolatrar àrees de conflicte", explica a EL PERIÓDICO Robert Kyle Molina, responsable de viatges de Lupine Travel. "Obrim la possibilitat a explorar èticament paisatges culturals i històrics en destinacions on d’una altra manera costaria molt d’accedir", assenyala.

Màrqueting malgrat tot.

Així i tot, saber per quin motiu hi ha tanta gent que vol anar de vacances a llocs dels quals fuig la població local és una cosa que s’ha preguntat el professor Korstanje, que ha dedicat tota la seva carrera a investigar sobre fenòmens relacionats amb el turisme i els conflictes. Segons aquest acadèmic argentí, en tot això hi ha una dimensió psicològica profunda: "En la mort de l’altre hi veig la meva pròpia mort. És com una mena d’exorcisme. Em començo a plantejar el meu propi final a partir del patiment aliè", explica aquest expert turístic.

Notícies relacionades

Un mes després de l’acord amb Israel, l’ajuda continua sense arribar a Gaza, i la UE, sense prendre mesures

La cimera entre Trump i Putin promet més teatre que conclusions

Un altre factor decisiu de tot plegat és el rol que hi té l’Estat. Alguns governs opten per promoure els seus llocs històrics marcats pel dolor, mentre que d’altres opten per esborrar-los. Mentre que Àustria va demolir la casa d’Adolf Hitler, Colòmbia promociona la del narcotraficant Pablo Escobar. "Són decisions polítiques", afirma Korstanje.

És clar que no totes les visites comporten el mateix grau de risc. La zona zero de l’atemptat de l’11S del 2001 s’ha convertit en un dels llocs més visitats de Nova York, que tot i això perd turisme ara en mig de l’aïllacionisme després de l’arribada a la presidència del país de Donald Trump. Mentrestant, a Mèxic, grups de turistes nord-americans s’endinsen sense coneixement de cap mena en zones controlades per les màfies del narcotràfic. "És summament perillós i per això hi ha turistes morts cada any. En aquest tipus de consum, però, hi ha un lema: ser-hi i sentir-ho de primera mà", diu Korstanje.