El pla de Netanyahu per ocupar tot Gaza desencadena el rebuig internacional

En l’actualitat, Israel controla el 75% de l’enclavament assetjat, bombardejat i condemnat a la fam. En el 25% restant en mans de Hamàs es concentra la majoria de desplaçats pels atacs de l’Exèrcit hebreu i és on el grup palestí reté els 20 ostatges israelians que encara s’estima que continuen amb vida.

"Les Forces de Defensa Israelians (FDI) es prepararan per prendre el control de la Ciutat de Gaza alhora que garantiran la provisió d’ajuda humanitària a la població civil fora de les zones de combat", assenyala un comunicat publicat per l’oficina de Netanyahu ahir, deu hores després que comencés la reunió del gabinet.

Fins ara, Israel ha estat enviant la seva ajuda humanitària –amb comptagotes i de manera insuficient, segons les Nacions Unides–, a través de la polèmica Fundació Humanitària de Gaza, una suposada oenagé, opaca, vinculada al Govern de Tel-Aviv i secundada pels EUA. Durant els últims mesos, centenars de palestins han sigut assassinats per soldats israelians a les cues d’ajuda humanitària: segons investigacions independents, fins i tot, amb trets al cap, pit i abdomen.

El nou pla d’Israel, així, tindrà l’objectiu de rodejar la ciutat de Gaza, al nord de la Franja, desplaçar els palestins que ara estan dins de la població semienderrocada i començar una campanya d’almenys sis mesos a la ciutat contra Hamàs. "La nostra intenció és controlar tot Gaza per garantir la nostra seguretat, eliminar Hamàs, i permetre a la població que sigui lliure a Gaza, i per donar el relleu a una governació civil, que no sigui Hamàs ni ningú que busqui la destrucció d’Israel. Això és el que volem fer: alliberar-nos a nosaltres mateixos i alliberar la gent de Gaza del terror horrible de Hamàs", va dir dijous, en una entrevista a la televisió nord-americana Fox News, Netanyahu, que haurà d’esperar fins diumenge perquè el seu Consell de Ministres aprovi el pla dissenyat pel gabinet de seguretat.

Reaccions internacionals

El nou pla va rebre dures crítiques d’arreu del món. El president del Consell Europeu, António Costa, va considerar que l’ocupació de la ciutat de Gaza soscava el dret internacional "ha de tenir conseqüències per a les relacions entre la UE i Israel, que haurà d’avaluar el Consell". Diversos països, entre els quals Espanya, fa mesos que demanen la suspensió de l’acord d’associació entre la UE i Israel, però no s’ha fet cap pas en aquesta direcció davant la falta de consens d’Estats més reticents. Molt més suau va ser la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, al limitar-se a demanar a Netanyahu que "reconsideri" el seu pla.

Per la seva banda, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va alertar de la "perillosa escalada" que suposa el pas que està disposat a fer Netanyahu, que "podria agreujar les ja catastròfiques conseqüències de milions de palestins" i va recordar que el Tribunal Internacional de Justícia va instar Israel a "posar fi a la seva presència il·legal als territoris ocupats –Gaza, Cisjordània i Jerusalem Est– al més aviat possible". "Segons totes les proves fins ara, aquesta nova escalada provocarà més desplaçaments forçats massius, més morts, més patiment insuportable, destrucció sense sentit i crims atroços", va afegir l’alt comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides, Volker Türk. El ministre d’Afers Exteriors d’Espanya, José Manuel Albares, va condemnar "amb fermesa" la decisió d’Israel que, segons ell, "només provocaria més destrucció i patiment" a Gaza i va instar a un alto el foc permanent, l’entrada massiva d’ajuda humanitària a l’enclavament i l’alliberament de tots els ostatges que Hamàs manté en el seu poder.

Crítiques internes

Tampoc la major part de la població israeliana, segons les enquestes, veu amb bons ulls el pla del primer ministre d’ocupar tota la Franja, sinó que preferiria un acord d’alto el foc que servís per a l’alliberament pactat dels 20 ostatges vius encara en mans de Hamàs. S’estima que n’hi ha 30 més, ja morts. La gran majoria de la resta dels 251 segrestats el 7 d’octubre del 2023 van ser alliberats després de negociacions entre el grup i Tel-Aviv. "Això és un cop a les negociacions. Els plans de Netanyahu d’expandir l’agressió confirmen més enllà de cap dubte que aquest senyor pretén eliminar els captius i sacrificar-los", va dir Hamàs en un comunicat.

Durant els 20 mesos d’ofensiva israeliana a Gaza, més de 61.000 persones han mort a la Franja. Gairebé tots ells sota foc israelià. En l’atac de Hamàs del 2023 van morir 1.200 israelians.

Notícies relacionades

La recessió pica a la porta

Dimiteix la directora de Sensellarisme britànica per apujar el lloguer

El pla és "un desastre que conduirà a molts més desastres. Ha sigut ideat en completa contradicció amb l’opinió de l’Exèrcit i dels funcionaris de seguretat, sense que importin el desgast i l’esgotament de les forces combatents", va dir ahir el líder de l’oposició israeliana, Yair Lapid a les xarxes socials, fent-se ressò de l’opinió del cap d’Estat Major israelià, Eyal Zamir, i de les famílies dels ostatges.

"El nostre Govern ens està portant cap a una catàstrofe colossal per als ostatges i per als nostres soldats", va afirmar aquest dijous el Fòrum de Famílies d’Ostatges i Desapareguts en un comunicat.