Els nous aranzels de Trump entren en vigor amb el pacte amb la UE pendent

Després de la reunió amb el president dels EUA, Donald Trump, el 27 de juliol, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar que l’acord a què havien arribat les dues parts aportava "certesa en temps d’incertesa". Tres setmanes després, però, els negociadors europeus i nord-americans no han tancat el text de l’acord en forma de declaració conjunta. Amb bona part dels detalls per tancar, l’únic que és clar és que des d’avui les exportacions europees als EUA es veuran sotmeses a un aranzel del 15%. Si no és que Trump compleix l’amenaça d’apujar-lo al 35% si la UE no compleix la seva part del tracte.

Excepcions

Von der Leyen va anunciar llavors que la UE havia aconseguit arrencar excepcions al 15%. Brussel·les i Washington es van comprometre a mantenir els aranzels a zero per a productes considerats estratègics. Entre aquests productes hi ha els avions i els seus components, alguns productes químics i medicaments genèrics, i també determinades matèries primeres.

Fonts comunitàries asseguren que treballen per incorporar més excepcions a aquesta llista. Tot i això, aquestes mateixes fonts reconeixien que en alguns casos, en què la UE no aplicarà cap taxa, els EUA continuaran imposant l’aranzel que aplicava abans de la guerra comercial, sempre que sigui igual o inferior al 15% màxim.

Aquestes mateixes fonts també admeten que hi ha productes que es quedaran fora del comunicat conjunt. "No tots els productes que ens interessa veure en aquesta llista hi seran immediatament", va assegurar un alt funcionari de la Comissió Europea. Això inclou, per exemple, el licor i el vi, que tant preocupen l’Estat espanyol.

El gravamen del 15% s’emmarca en el context del que els EUA anomenen aranzels recíprocs, perquè ho consideren una resposta justa a les barreres –aranzelàries o no– que li imposen altres socis comercials. Ara bé, l’Executiu de Trump ha aprovat a més taxes en sectors concrets al·legant qüestions de "seguretat nacional". És el cas dels vehicles, de l’alumini i de l’acer, i en el futur, dels microxips o dels productes farmacèutics.

L’acord pactat entre la UE i els EUA també aborda aquesta qüestió. Washington s’ha compromès a mantenir el 15% també per als cotxes i els seus components, una rebaixa del 10%. A més, aplicarà el límit també independentment de la taxa que s’imposi en el futur. Aquest és un punt fonamental, ja que Trump ha amenaçat amb un aranzel del 250% en el cas dels productes farmacèutics.

El cas de l’acer i l’alumini és més complicat. Mentre que els EUA asseguren que no tocaran res, la Comissió assegura que estan negociant quotes amb aranzels reduïts. La xifra que estudia Brussel·les permetria als exportadors europeus beneficiar-se d’una rebaixa en el total de les exportacions que facin al país nord-americà.

Inversions i compres

Un dels punts més controvertits de l’acord té a veure amb el compromís de la Comissió d’augmentar les inversions i les compres estratègiques als EUA. Brussel·les parla de "promoure" i "facilitar" les inversions que les empreses europees tenen intenció de fer al país nord-americà, i que tindrien un valor de 600.000 milions de dòlars.

La Casa Blanca fa servir altres paraules. Diu que "la UE invertirà", però fonts comunitàries insisteixen que no es tracta de fons públics, sinó privats. Trump va amenaçar dimarts els europeus amb un aranzel del 35% si no es compleix l’objectiu. Per al president nord-americà, aquest és el preu que han pagat per la rebaixa aranzelària.

A més, la Comissió certifica "la intenció d’adquirir gas natural liquat, petroli i productes d’energia nuclear dels EUA", per valor de 750.000 milions. Però aquí, de nou, no és la UE qui compra, sinó que tot depèn d’empreses i proveïdors privats. Els EUA parlen d’unes compres d’armament que Brussel·les nega. La manera com quedin reflectits aquests compromisos en el document final serà determinant.

Notícies relacionades

La recessió pica a la porta

Dimiteix la directora de Sensellarisme britànica per apujar el lloguer

La Comissió defensa que la UE ha aconseguit el millor acord possible. A Brussel·les no estan per a festes, però també estan cansats de les crítiques. "L’elecció que vam haver de fer no era entre un resultat bo i un d’excel·lent, sinó fonamentalment entre una mala opció i una de no tan dolenta, i vam triar la no tan dolenta", va assegurar una alta font comunitària.

La premissa en l’Executiu comunitari és que el món abans dels aranzels de Trump no existeix. A l’hora d’acceptar un increment dels aranzels a les empreses europees que acabaran pagant els consumidors nord-americans –però també la indústria comunitària–, insisteix un alt funcionari, "hi ha un cert realisme estratègic".