600 exoficials israelians demanen a Trump que forci la fi de la guerra a Gaza

La missiva s’uneix a una sèrie d’iniciatives iniciades des del país hebreu per reclamar el final del conflicte, com els informes publicats recentment per les organitzacions B’Tselem i Metges pels Drets Humans, o el vídeo difós diumenge per 19 exdirigents de l’Exèrcit i de la intel·ligència israeliana en què criticaven l’ofensiva sobre la Franja que lidera el primer ministre, Benjamin Netanyahu, una acció dissuasòria per posposar els seus processos judicials adduint excuses de seguretat nacional.

"En nom del grup israelià més nombrós d’antics generals de l’Exèrcit, el Mossad, el Shin Bet [els cossos d’intel·ligència exterior i interior d’Israel], la policia i el cos diplomàtic equivalent, instem el president nord-americà a posar fi a la guerra a Gaza. Ho ha fet al Líban. És hora de fer-ho també a Gaza", demana la carta directament a Donald Trump.

"L’Exèrcit israelià ha arribat des de fa temps als dos objectius que podien aconseguir-se per la força: desmantellar les formacions militars i el govern de Hamàs. Aquesta guerra ha deixat de ser justa i està portant l’Estat d’Israel a perdre la seva identitat", continua la missiva.

La carta, de fet, va ser publicada el mateix dia en què Netanyahu –que negociava amb Hamàs a Doha, Qatar, per aconseguir un possible alto el foc temporal però ha fracassat– va anunciar que el seu Govern reunirà aquesta setmana el seu consell de seguretat per decidir els pròxims passos d’Israel a Gaza, on hi segueix havent fam i assassinats de població civil a la recerca d’aliments.

Ahir, segons les autoritats de Salut de Gaza, 40 palestins van morir a la Franja sota foc israelià: 10 a les cues per rebre menjar de la Fundació Humanitària de Gaza, la suposada oenagé a través de la qual Israel reparteix una escassa ajuda humanitària a la població palestina atrapada a la Franja. Ahir, a més, almenys cinc persones van morir d’inanició a l’enclavament, de manera que la xifra total puja a 68 des de juliol i a 180 des de l’inici de la invasió israeliana. Del total de morts de gana a la Franja, 93 són nens, segons la mateixa font gaziana.

Pressió sobre Netanyahu

La carta dels exgenerals i ex alts càrrecs israelians se suma a la creixent pressió, tant interna com externa, a la qual s’enfronta el Govern de Netanyahu després de quasi 20 mesos d’ofensiva militar a Gaza i cada vegada més aïllament internacional, sobretot després dels anuncis de França, del Regne Unit i del Canadà que al setembre –el cas de Londres és condicional– reconeixeran l’Estat palestí.

Els recents vídeos publicats per militants de Hamàs, en el qual apareixen dos ostatges en condicions paupèrrimes, han accelerat encara més el gir de l’opinió pública israeliana cap a un possible final de les hostilitats i de la invasió contra Gaza per part de l’Exèrcit d’Israel.

Els plans de Netanyahu, no obstant, poden ser diferents: segons la premsa local, en la seva reunió aquesta setmana amb el consell de seguretat hebreu, el primer ministre pressionarà perquè la seva operació militar no només no acabi, sinó que es mantingui fins a la "derrota militar" de Hamàs. En declaracions anònimes a la premsa, oficials israelians van assegurar que els pròxims plans de Tel-Aviv podrien incloure l’expansió de l’àrea d’invasió terrestre amb soldats i fins i tot l’annexió d’alguns territoris de Gaza.

"S’està formant la idea [dins del Govern israelià] que Hamàs no està interessada a arribar a un acord, i per això el primer ministre està pressionant per poder alliberar els ostatges a través d’una derrota militar del grup", va manifestar ahir un oficial del Govern israelià a l’agència Reuters.

Notícies relacionades

Putin no descarta reunir-se amb Zelenski sota certes condicions

Brussel·les retarda 6 mesos l’activació de les represàlies contra els EUA

Hamàs, per la seva banda, anteriorment havia acceptat diverses propostes dels Estats Units d’alto el foc, i ara assegura que està disposada a coordinar-se amb la Mitja Lluna Roja perquè l’ajuda internacional arribi als ostatges a canvi que Tel-Aviv obri corredors humanitaris i deixi de bombardejar les cues de menjar.

Des del 7 d’octubre del 2023, quan Hamàs va matar 1.200 persones i en va segrestar 251 en el seu atac contra Israel, l’ofensiva de l’Estat hebreu contra Gaza ha causat la mort de gairebé 61.000 palestins.