L’extrema dreta puja al Japó

L’extrema dreta japonesa va ser, fins a les eleccions del passat 20 de juliol, una pintoresca nota a peu de pàgina en la política nacional. Els resultats certifiquen la seva fogosa irrupció. El partit Sanseito, que amb prou feines comptava amb un escó a la cambra alta, n’ha sumat 14 més. Mentre la dreta tradicional hegemònica es desinfla i els progressistes mostren la seva secular inutilitat, el populisme pesca els adeptes en la incertesa econòmica i l’ansietat social.

Sohei Kamiya, abans professor d’anglès i gerent de supermercat, va fundar Sanseito el 2020. Ve de les files del Partit Liberal Democràtic, en el Govern gairebé sense pausa des de la Segona Guerra Mundial, i ha reconegut la seva admiració per les assilvestrades formes de Trump i els partits d’extrema dreta alemanys i britànics. Com el milionari nord-americà, se serveix de les xarxes socials per enviar sense filtre els seus missatges a la massa de seguidors. El seu compte de YouTube frega el mig milió de fidels, gairebé el triple que el del partit governant.

Allà va néixer el seu camí durant la pandèmia amb proclames antivacunes i especulacions sobre organitzacions secretes de milionaris internacionals. De les conspiracions va passar aviat al nacionalisme excloent del "Japó primer", que culpava la població estrangera dels mals del país. El seu discurs és una confusa amalgama on caben crítiques a l’antiglobalització, la defensa dels rols tradicionals de la dona (va proposar que l’emperador recuperés la tradició del concubinat) i propostes per multiplicar la despesa social per més que el deute nacional hagi arribat a volums inquietants. Representa, en definitiva, una inèdita fórmula de populisme autòcton.

Conjuntura política

Més enllà de la imatge de Kamiya, si l’extrema dreta no tenia espai al Japó era perquè el PLD absorbia les sensibilitats més radicals. Però el primer ministre actual, Shigeru Ishiba, és molt més tebi que Shinzo Abe, patró del nacionalisme japonès i dipositari de les essències del partit. S’hi suma, a més, l’anhel dels més joves per canviar un panorama polític esclerotitzat durant dècades, i el populisme de Kamiya suposa una novetat. Les enquestes revelen que entre els seus seguidors, massivament d’uns vint anys i consumidors d’internet, es troben cada vegada més treballadors de classe mitjana.

La incertesa també ha catalitzat al Japó l’auge de l’extrema dreta. El país suma dècades amb l’economia gripada i els esforços d’aquesta administració tampoc han servit per augmentar els salaris ni embridar una inflació que castiga totes les butxaques. A l’horitzó, a més, apunten els aranzels nord-americans que podrien tombar la indústria tecnològica i de l’automòbil.

Rearmament

Davant de l’habitual amenaça nord-coreana i l’auge de la Xina, l’extrema dreta proposa armar-se fins a les dents. Aquesta proposta, i el previsible revisionisme sobre els excessos comesos pel Japó el segle passat, revoltaran una bona part del continent.

Un altre dels components que permeten explicar l’auge de Sanseito és l’històric zel dels japonesos de la seva societat homogènia i costums ancestrals que ha perpetuat la seva insularitat. La política Sakoku del segle XVII va prohibir que els japonesos sortissin del país i hi entressin els estrangers sota amenaça de mort. Actualment compta amb 3,8 milions d’estrangers, cosa que suposa un augment del 10% respecte a l’any passat, però representen a penes un 3% de la població total. Només el ràpid envelliment demogràfic i la minvant mà d’obra van convèncer el Govern que urgia flexibilitzar els visats laborals.

Notícies relacionades

Pol Morillas, director del ‘think tank’ CIDOB: "Europa ha de teixir vincles amb molts tipus d’actors internacionals"

Perdedors i guanyadors

Per a molts japonesos, no obstant, la massa estrangera dilueix els rígids costums locals i amenaça la seguretat ciutadana. Aquesta percepció ha sigut multiplicada per les onades de turistes, gairebé 37 milions l’any passat, que amb les seves maneres perverteixen la mil·lenària harmonia. Les xarxes socials en donen fe, des del pas bloquejat a les escales mecàniques del metro fins als grafitis en temples històrics.

També s’han viralitzat assumptes més seriosos comesos per estrangers, com assalts sexuals, robatoris en botigues, venda de drogues o conduccions en sentit contrari. L’amenaça, real o imaginària, s’ha assentat en el centre del debat social i polític. El Govern, per rebaixar el transvasament de vots a l’extrema dreta, ha promès una política de "zero estrangers il·legals" i en vigílies electorals va anunciar una nova agència per lluitar contra "els crims i conductes desordenades" dels forans.